Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Cada 22 de juliol se celebra el Dia Mundial del Cervell amb l’objectiu de crear consciència sobre els riscos i les malalties que involucren aquest òrgan imprescindible, així com també per difondre coneixements sobre la importància de la salut cerebral i la prevenció de les malalties neurològiques. Una de les més majoritàries és l’alzheimer, que constitueix la forma més freqüent de demència, sobretot en les persones grans. A Catalunya, el 2% de la població pateix algun tipus de demència. Segons dades de la Federació d’Associacions d’Alzheimer de Catalunya (FAFAC), 85.000 persones amb una mitjana d’edat que s’apropa als 81 anys són pacients afectats per l’Alzheimer; el 64,5% de les quals són dones. I es calcula que, amb l’envelliment de la població, el nombre de casos es duplicarà l’any 2050.
L’Alzheimer és una malaltia que afecta diferents sistemes del cos i que evoluciona en tres fases molt diferenciades. A la fase inicial o lleu el pacient s’oblida freqüentment dels records més recents, té irritabilitat i pateix un cert grau de depressió. Els afectats també poden tenir dificultats per realitzar tasques complexes, com resoldre algun esdeveniment imprevist o utilitzar diners, així com problemes per mantenir la cura personal i desorientar-se en llocs coneguts. La malaltia avança amb la pèrdua de la memòria i la dificultat per retenir informació. En aquesta fase moderada la persona pot confondre llocs i dates i perd vocabulari, repeteix preguntes o accions i té dificultat per identificar objectes comuns, persones, etc. Sovint pot canviar objectes personals de lloc i es pot donar un increment d’irritabilitat, depressió o agressivitat. La necessitat d’assistència en les tasques quotidianes creix, però és precisament en aquesta fase quan l’entitat Ace Alzheimer Center Barcelona remarca la importància de seguir estratègies que facilitin l’autonomia de la persona afectada, ja que –resalten– “mantenir la seva independència alenteix el procés de deteriorament cognitiu, promou la seva autoestima i millora la seva qualitat de vida el màxim temps possible”.
En aquesta línia, la doctora Pilar Cañabate, antropòloga i responsable de l’àrea de Treball Social d’Ace Alzheimer Center Barcelona, apunta que “És crucial no suplir a la persona abans d’hora, ja que fer-ho pot accelerar el deteriorament cognitiu. De vegades, per anar més ràpid, suplim a la persona, però això és contraproduent. Cal donar suport de manera adequada i progressiva, adaptant-nos a les necessitats de cada moment per mantenir la seva independència el màxim temps possible”.
Supervisió i acompanyament
En aquest context, una de les claus és que la persona cuidadora faci una supervisió constant de totes aquelles activitats que inclouen tasques elementals de la vida diària com comprar, cuinar, netejar la llar, utilitzar electrodomèstics o gestionar diners, entre d’altres. Per exemple, a l’hora de fer la compra, és recomanable revisar periòdicament la despensa i la nevera per assegurar que hi hagi prou provisions; planificar els àpats i fer llistes de compra detallades. També es recomana observar quina és l’actitud del malalt a l’hora de fer la compra i proporcionar suport si és necessari. En el cas de cuinar, és important planificar els àpats utilitzant un receptari, i llistar tasques senzilles a la persona amb demència, donant indicacions clares sobre quines accions cal seguir. També és important reforçar la seguretat, per exemple, amb detectors de gas, per prevenir accidents. Tanmateix, cal atendre activitats bàsiques com ara la higiene personal, vestir-se, el control d’esfínters, el descans i la mobilitat funcional.
Estiu amb alzheimer
L’arribada de l’estiu, la calor i els canvis de rutina que comporten les vacances poden suposar un daltabaix addicional per a les persones amb la malaltia d’Alzheimer i les persones que les cuiden. Per això, és important que les persones cuidadores i familiars prenguin mesures preventives. Des de la Fundació Pasqual Maragall recomanen, entre d’altres coses:
• Mantenir les rutines. Procurar mantenir els hàbits i planificar amb antelació les activitats i sortides; respectar els horaris de menjar i descans per evitar situacions estresants i mantenir el nivell de funcionalitat de la persona amb Alzheimer.
• Evitar les hores de més calor. Planificar les activitats a l’aire lliure durant les primeres hores del matí o al final de la tarda, quan les temperatures són més baixes.
• Adaptar les activitats. Fomentar que les activitats que es realitzin siguin segures i adequades, evitant aquelles que puguin causar confusió o ansietat.
• Adaptació de l’entorn humà. Si la logística familiar requereix passar un temps a casa d’un familiar no habitual, és important que els qui acullin comprenguin les rutines i costums de la persona amb Alzheimer. Si s’allotja uns dies en un establiment turístic, és aconsellable informar el personal de l’allotjament sobre la situació per a tractar de minimitzar riscos.
Ace Alzheimer Center Barcelona afegeix, per a combatre les altes temperaturas i evitar un possible cop de calor:
• Temperatura adequada. Mantenir sempre un ambient fresc i agradable en els espais on es troben els pacients, evitant així l’exposició a altes temperatures que puguin generar malestar o deshidratació.
• Hidratació contínua. Estar pendents de la ingesta d’aigua fresca i begudes refrescants durant tot el dia, per mantenir-se hidratats.
• Supervisió de la vestimenta. Assegurar-se que els pacient vesteix roba adequada al clima càlid: peces lleugeres, transpirables i de colors clars.
• Alimentació saludable. Seguir una alimentació equilibrada i rica en fruites i verdures fresques, adaptada a l’estació de l’any; menjars lleugers i plats refrescants.
En aquest sentit, cal recordar que les persones grans, i sobretot aquelles amb malalties cròniques com l’Alzheimer o el Parkinson, són més vulnerables als efectes negatius de la calor. La mobilitat limitada i la ingesta habitual de medicaments que afecten el sistema nerviós central, com tranquil·litzants, antidepressius i diürètics, també poden augmentar el risc de cops de calor.
