Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Coincidint amb el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) va posar en valor “el rol ineludible i proactiu” que tenen els professionals sanitaris en general i les infermeres i infermers en particular en la detecció i la lluita contra les violències vers les dones. En aquesta línia, la presidenta del Col·legi de Lleida, Mercè Porté, va agraïr “la implicació de les infermeres i llevadores per traslladar la perspectiva de gènere al sistema de salut, innovant i vetllant perquè les pràctiques i l’entorn esdevinguin segurs i respectuosos amb les dones i les nenes”.
Segons dades de les Nacions Unides, es calcula que, a nivell global, gairebé una de cada tres dones ha estat víctimes de violència física i/o sexual almenys una vegada a la vida. Només al 2023, al voltant de 51.100 dones i nenes de tot el món van morir a mans de les seves parelles o altres membres de la seva família. És a dir, es va assassinar una dona cada 10 minuts. Les dades del Departament de Salut també són esfereidores; les dades dades que publica l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) destaca que durant el 2023 es van detectar 10.805 casos de violència masclista contra les dones, amb diagnòstics de sospita i confirmats, un 5,22% més que l’any 2022, que van arribar als 10.240. El grup d’edat amb un major nombre d’episodis de violència masclista ha estat el de 15 als 44 anys (67,6%) seguit del grup d’edat de 45 a 64 anys (23,3%). Segons el nivell socioeconòmic, el 85% dels casos del 2023 pertany al col·lectiu de dones amb rendes inferiors als 18.000 euros anuals i al grup d’exempts de copagament (que perceben rendes d’inserció o altres prestacions socials).
Aquestes dades indiquen que la incidència de casos registrats de violència masclista segueix una línia creixent. Davant d’aquest context, el departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat ha impulsat la campanya “El silenci és la violència”, a la qual el CCIIC hi dona suport, amb l’objectiu d’acabar amb la complicitat davant les violències masclistes i interpel·lar a tota la societat, especialment als homes, davant d’un problema social que requereix la implicació de tothom.
Violència sexual
La violència masclista continua essent una de les violacions dels drets humans més generalitzades. Entre les diferents violències, la sexual és una de les més freqüents; es considera aquella acció o comportament de naturalesa sexual dut a terme sense el consentiment de l’altra persona, i inclou conductes com l’exhibicionisme, les paraules obscenes, els tocaments o la violació. Les dones i nenes acostumen a ser les víctimes més freqüents i els homes, els agressors.
El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha atès 523 persones amb sospita de violència sexual a Catalunya entre l’1 de gener i el 15 de novembre de 2024. En el 90,48% dels casos, les persones afectades són dones i el grup d’edat amb més assistències ha estat el de 26 a 45 anys, seguit de la franja de 18 a 25. Per la seva banda, l’Hospital Clínic, centre de referència a Barcelona en l’atenció d’agressions sexuals a persones majors de 16 anys, ha atès en els primers deu mesos del 2024 un total de 624 casos, xifra que suposa un augment d’un 6’3% respecte el mateix periode de l’any passat. El Clínic va fer públiques aquestes xifres durant la presentació de l’informe “Violència sexual atesa a l’Àrea d’Urgències de l’Hospital Clínic Barcelona. 1 de gener – 31 de octubre de 2024” i coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la violència contra les dones. L’informe també conclou que que el 44% de les agressions s’han comès a menors de 25 anys i que el 6,25% de les agressions a dones es van cometre a noies de 16 i 17 anys. En els últims 5 anys el Clínic ha atès 2.726 casos d’agressions sexuals a Urgències. Pel que fa al tipus d’agressions sexuals, l’informe resalta que el 57,5% de les dones van ser violades (vaginal, anal i/o oral), però cal tenir en compte que el 29% no recorda. Tanmateix, l’informe destaca que una quarta part de les dones ateses de menys de 45 anys són violades per un conegut en un entorn que es podria considerar com a segur.
Davant d’aquest context, i coincidint amb el 25N, la sala d’actes del Clínic barceloní va acollir ahir la II Jornada Científica sobre Violència Sexual i el seu impacte en la salut en la qual es va presentar la “Guia d’autoajuda per a dones víctimes d’una agressió sexual recent: Un camí cap a la recuperació”, a més de diverses ponències sobre l’impacte de la violència sexual en adolescents (seqüeles clíniques, impacte funcional correlats neuronals) o abús sexual i trastorns mentals.
Violència masclista en l’àmbit sanitari
El Sindicat d’Infermeria SATSE va reclamar amb motiu del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones que els centres sanitaris comptin amb protocols d’actuació contra l’assetjament sexual i altres formes d’abús de poder que afecten especialment col·lectius professionals feminitzats, com el de les infermeres. I considera que també cal impulsar actuacions d’informació i sensibilització que promoguin l’equilibri de gènere, així com accions de seguiment i monitoratge de casos que ajudin a prevenir situacions futures.
Segons un estudi publicat en 2023 per la revista acadèmica The Lancet, arran d’una enquesta a professionals del sector sanitari i acadèmic del nostre país, el 73,6% de les enquestades van informar haver sofert assetjament sexual i el 28,7% alguna forma d’abús de poder.
Per la seva banda, el sindicat Metges de Catalunya (MC) també es va sumar a la commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i va aprofitar l’efemèride per denunciar la violència institucional com a part de les agressions, sovint invisibilitzades, que pateixen les facultatives. En aquesta línia, MC va posar el focus en les facultatives embarassades, les quals –es destaca en un comunicat– “pateixen les conseqüències de jornades extenses, en torns rodats o nocturns que afecten el seu estat de salut. Tal com demostren les evidències científiques, aquest sistema de treball pot produir trastorns del son, mentals, metabòlics i endocrins, a més d’un evident esgotament físic. En el cas de les gestants s’afegeix la vulnerabilitat inherent a l’embaràs”. MC afegeix, a més que les guàrdies mèdiques de 24 hores suposen “un risc inherent per a les doctores embarassades”.
