Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Segons un estudi publicat a la revista Child and Adolescent Psychiatry and Mental Health, en els darrers deu anys s’ha registrat un augment alarmant de trastorns mentals entre adolescents i joves a Catalunya, amb la depressió com un dels problemes més significatius.
Segons les dades analitzades, entre els anys 2008 i 2022, la incidència de trastorns depressius s’ha incrementat més del doble (IRR: 2,44). Es tracta d’“una tendència que es va veure extraordinàriament agreujada durant la pandèmia de la covid-19, en què es van assolir taxes d’incidència sense precedents”, explica l’expert en depressió en pacients d’atenció primària i especialista de medicina familiar i comunitària del CAP Constantí, Enric Aragonés, que també és investigador de la Unitat de Suport a la Recerca de l’ICS Camp de Tarragona i de l’IDIAP Jordi Gol.
L’estudi es basa en més de dos milions d’històries clíniques de l’atenció primària de Catalunya i posa en evidència la necessitat d’enfortir els serveis d’atenció primària per donar una resposta efectiva a aquesta problemàtica. Les dades alerten que, només l’any 2022, es van registrar 471 casos nous de depressió per cada 100.000 persones l’any en joves d’entre 10 i 24 anys.
Davant d’aquest context, el Dr. Aragonès assenyala que “l’atenció primària té un paper fonamental en l’atenció als joves que pateixen trastorns depressius” i afegeix que a l’atenció primària “no només cal més formació i recursos, sinó també temps per escoltar i entendre els pacients”. A més, “és clau evitar medicar en situacions que sovint estan fortament influïdes per l’entorn social i garantir una col·laboració estreta amb la xarxa psiquiàtrica especialitzada”.
Coordinació amb psiquiatria especialitzada
Els resultats de l’estudi resalten la importància d’una acció col·lectiva per afrontar la crisi creixent de la salut mental entre els joves. L’atenció primària ha de continuar essent l’eix central d’aquest esforç, amb mesures que combinin la promoció de la salut mental, la prevenció i el tractament precoç, sempre des d’un punt de vista humanista i integral.
Les dades de l’estudi també destaquen la importància d’una coordinació adequada entre l’atenció primària i els serveis de salut mental especialitzats. Es tracta de realitzar una feina compartida que permeti abordar els casos més complexos des d’una visió integrada i multidisciplinària és fonamental per garantir una bona atenció clínica.
Respecte a aquest important augment de la taxa de depressió entre joves i adolescents, al portal de l’hospital de Sant Joan de Déu podem trobar informació que ens ajudi a diferenciar si ens trobem davant d’un cas que requereixi un tractament específic, ja que la depressió en nens pot ser, de vegades, severa i pot interferir en el seu dia a dia, ja sigui en el seu rendiment escolar o en les seves relacions amb familiars i amics.
Símptomes de depressió en infants
- Estat d’ànim irritable o trist. Els nens solen estar més irritables o malhumorats que tristos o abatuts.
- Pèrdua d’interès o de plaer. Dediquen menys temps a hobbies o activitats que anteriorment els produïen plaer. Els pares solen notar major aïllament social o abandonaments de hobbies que abans gaudien.
Altres símtpomes habituals són:
- Canvis en la gana, amb repercussió en el pes (pèrdua, guany o un estancament)
- Canvis en el son (dificultats per dormir o son excessiva)
- Canvis psicomotors (dificultat per estar quiet i moure’s contínuament, o marcat alentiment en les respostes i moviments)
- Pensaments d’inutilitat o culpa
- Fatiga, pèrdua d’energia
- Dificultats per concentrar-se (per exemple, es pot observar una baixada brusca de l’rendiment acadèmic, que es distreu constantment o queixes de memòria)
- Pensaments de mort, intents de suïcidi
Altres possibles trastorns psicològics
Molts dels símptomes descrits són també característics d’altres tipus de dificultats o trastorns; no són exclusius de la depressió. Poden aparèixer en altres trastorns psicològics, com:
- Trastorn d’ansietat: nerviosisme, inquietud psicomotriu, queixes somàtiques, dificultat per dormir.
- Trastorns de conducta: problemes de conducta o disciplina.
- Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH): dificultats de concentració, rendiment acadèmic baix, baixa tolerància a la frustració, autoestima baixa.
- Trastorns de l’aprenentatge: rendiment acadèmic baix, dificultat per concentrar-se, autoestima baixa.
- Fòbia escolar: queixes de molèsties físiques, agitació, rendiment acadèmic baix.
- Manca de destreses socials: aïllament social, mala conducta, problemes de disciplina.
- Malalties físiques: queixes de molèsties físiques, canvi en la gana, cansament.
- Trastorns de la conducta alimentària (TCA): pujada o baixada de pes corporal, manca de guany de pes/creixement adequat, canvis en la gana, autoestima baixa.
Factors de risc de la depressió infantil
- Temperamentals: determinats trets de temperament i personalitat augmenten el risc de desenvolupar una depressió major
- Ambientals: com esdeveniments adversos en la infància, especialment quan són múltiples i de diferents tipus.
- Genètics i fisiològics: els nens els progenitors dels quals tenen un trastorn depressiu tenen de dues a quatre vegades més risc.
- Comorbiditat: tenir un altre trastorn psicològic augmenta el risc de desenvolupar una depressió o de dificultar-ne la seva millora. Tenir una malaltia mèdica crònica o incapacitant també augmenta el risc d’episodis depressius.
Com pots ajudar a un nen amb símptomes de depressió?
La següent llista de suggeriments pot ajudar els pares amb els símptomes més comuns de la depressió en nens:
- Autoestima baixa i tendència a criticar-se a si mateix: elogia el nen freqüentment amb sinceritat, reforçant conductes concretes; accentua alò positiu, d’una manera comprensiva. Posa en dubte les crítiques de l’infant cap a si mateix i assenyala-li els seus pensaments negatius quan passin, ajuda’l també a integrar i acceptar els seus propis errors i imperfeccions dins del seu autoconcepte.
- Culpabilitat: ajuda a l’infant a distingir entre els esdeveniments que ell pot controlar i els que estan fora del seu abast: ajuda’l a que comenci a parlar positivament de si mateix.
- Estabilitat familiar: mantingues una rutina i disminueix els canvis en assumptes familiars; Compartiex amb el nen els canvis amb anticipació per reduir-li les preocupacions.
- Desesperació i impotència: demana a l’infant que escrigui o parli dels seus sentiments i que anoti els seus pensaments plaents de tres a quatre vegades al dia, perquè aquests vagin augmentant en un període de quatre a sis setmanes.
- Pèrdua d’interès i tristesa: prepara una activitat interessant al dia; planifica esdeveniments especials; comenta temes agradables.
- Gana i problemes de pes: no l’obliguis a menjar; prepara els seus àpats preferits; afavoreix que l’hora de menjar sigui plaent.
- Dificultats per dormir: mantingues un horari constant per dormir; participa juntament amb ell en activitats relaxants com llegir o escoltar música suau; acaba el dia amb una nota positiva.
- Agitació i inquietud: canvia les activitats que li causen agitació; ensenya-li tècniques de respiració i relaxació; un massatge pot ajudar; estimula l’exercici i la recreació.
- Temors excessius: redueix les situacions que li puguin causar ansietat i incertesa; recolza’l i tranquilitza’l; acompanya’l a afrontar situacions que li causen por de forma desproporcionada; la planificació pot reduir-li la incertesa.
- Comportament agressiu i ira: rebutja la conducta destructiva d’una manera amable però ferma; dona validesa a les seves emocions i estimula el nen a expressar els seus sentiments d’ira apropiadament; no reaccions amb ira; sigues consistent en les seves respostes a la conducta inadequada.
- Dificultat per pensar i per concentrar-se: anima el nen a participar en jocs i activitats; treballa amb els mestres i els psicòlegs escolars per promoure l’aprenentatge; adapta l’entorn per facilitar-li la concentració.
- Pensaments suïcides: estigues alerta als senyals de suïcidi; busca ajuda professional immediatament.
- Si la depressió persisteix: consulta amb el pediatre perquè valori fer una derivació al psicòleg clínic o al psiquiatre.
