Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermera, a totes les meves companyes i companys de professió avui els vull felicitar i celebrar el que som amb orgull, amb entrega i amb el cor.
No puc evitar reflexionar sobre què vol dir ser infermera. No és només una feina, és una part de nosaltres. És posar el cos, el cap i el cor en allò que fem. Cuidar no és un gest menor: és una acció transformadora, un acte de responsabilitat que requereix de coneixement tècnic, de capacitat d’anàlisi, d’habilitats comunicatives i també de fortalesa emocional.
Ser infermera és viure entre la ciència i l’afecte, entre l’acció ràpida i l’escolta profunda. No és només aplicar tècniques o seguir un protocol. És prendre decisions ràpides amb rigor científic; és gestionar la complexitat d’un pacient i alhora la càrrega emocional de les seves circumstàncies.
Tenim una professió amb gran responsabilitat, però poc reconeixement, tenim formació universitària, però sous que no reflecteixen el nostre nivell d’exigència.
Malgrat el nostre paper essencial en el sistema sanitari, continuem sent una professió invisibilitzada, sovint mal reconeguda i infravalorada.
Així i tot, sabem que cuidar importa. Cada gest, cada paraula, cada presència, pot marcar la diferència en un moment crític de la vida d’una persona.
Avui més que mai la nostra professió s’enfronta a reptes importants. La sobrecàrrega laboral, la manca d’infermeres, la falta de reconeixement, sous que no reflecteixen la responsabilitat assumida, poca presència en espais on es prenen decisions sanitàries, això ha generat un clima de desgast en la professió.
També és un dia per reconèixer la tasca fonamental de les infermeres i infermers en el sistema sanitari. El nostre treball és indispensable per la salut col·lectiva, per garantir una atenció de qualitat, humana i sostenible.
Reivindicar el valor de cuidar és també defensar una societat més justa on la salut no sigui només un dret, sinó també una experiència viscuda amb dignitat i acompanyament. Les infermeres sostenim la cura amb professionalitat i un alt nivell de competència.
Per això, és necessari el reconeixement real institucional i en millores concretes: condicions laborals, salarials, estabilitat contractual i participació real en la presa de decisions sanitàries. No es pot continuar normalitzant la precarietat ni la sobrecàrrega de feina.
La professió infermera ha demostrat, especialment durant les crisis sanitàries, la seva capacitat de lideratge, adaptació i compromís. Ara calen polítiques valentes que prioritzin el benestar del personal sanitari i garanteixin una atenció de qualitat a la ciutadania.
Ser infermera és molt més que una feina, és una manera de ser. Reivindiquem el valor de cuidar i el dret a cuidar en condicions dignes.
