Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El sistema sanitari viu temps convulsos i plens de reptes. En la meva trajectòria com a infermera i en la meva etapa com a presidenta de l’AIFiCC (Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya) tinc la convicció que els grans desafiaments als quals ens enfrontem només es podran resoldre si posem les cures, la comunitat i la proximitat al centre de l’atenció.
Cada dia veiem com les desigualtats socials i l’augment de la pobresa deixen una empremta profunda en la salut. Treballar a l’atenció primària ens permet constatar que no tothom arriba a la consulta en igualtat de condicions: hi ha famílies que conviuen amb precarietat laboral, dificultats per mantenir un habitatge digne o problemes per accedir a una alimentació saludable. Són realitats que acaben convertint-se en malalties i que reclamen polítiques socials més valentes i una mirada més comunitària.
A aquest escenari se li suma l’envelliment de la població i la cronicitat. Vivim més anys, però amb més patologies i necessitats complexes. Aquesta és una bona notícia en termes d’esperança de vida, però també implica una demanda assistencial cada cop més gran. El repte és fer que aquesta vellesa sigui digna, amb una atenció integrada que posi les persones i les seves necessitats al centre, i no només les malalties.
La soledat en la gent gran és una altra de les grans alertes del nostre temps. Massa persones viuen en silenci una situació que deteriora la seva salut física i emocional. La soledat no desitjada no és només una qüestió social: és també un problema de salut pública. Detectar-la i actuar-hi ha de ser una prioritat, i la infermeria comunitària hi té un paper fonamental.
Tot això passa en un context de manca de professionals. No hi ha prou places universitàries per formar les infermeres que necessitem i, alhora, moltes de les que treballen ho fan en condicions laborals poc estables. Aquesta precarietat no només desgasta els equips, sinó que repercuteix directament en la qualitat de l’atenció que reben les persones. Si volem un sistema públic sostenible, cal invertir de debò en recursos humans i reconèixer la tasca de les infermeres com el que és: imprescindible.
Mentrestant, observem un augment preocupant dels problemes de salut mental en els joves. La pressió acadèmica, la incertesa del futur i l’impacte de les pantalles són factors que estan generant ansietat, depressió i conductes de risc. És urgent dotar-nos de més recursos per a la prevenció i l’acompanyament, i fer-ho des d’una mirada integral i comunitària.
Mantenir l’actual model del sistema públic de salut és, de fet, el gran repte transversal que tenim com a societat. El nostre model sanitari és un patrimoni col·lectiu que cal protegir, i això només serà possible si reforcem de manera clara i decidida l’atenció primària. Sense aquest primer nivell ben dotat i amb lideratge infermer, difícilment podrem donar resposta als altres reptes.
També hem de mirar cap al futur immediat i assumir que el canvi climàtic ja té conseqüències reals en la salut. Les onades de calor, l’augment de la contaminació o l’aparició de noves malalties vinculades a factors ambientals en són una prova. Caldrà adaptar els serveis i treballar en prevenció des d’una perspectiva de salut ambiental.
Finalment, el progrés tecnològic, amb la intel·ligència artificial al capdavant, ofereix oportunitats enormes però també dilemes ètics de gran calat. Com garantim la privacitat de les dades? Com assegurem que la tecnologia sigui un suport i no un substitut de la relació humana que caracteritza les cures? Haurem d’avançar amb responsabilitat i amb un debat ètic col·lectiu.
Els reptes són múltiples i complexos, però també són una oportunitat per transformar el sistema i fer-lo més just, sostenible i humà. Des de la infermeria familiar i comunitària volem aportar lideratge, proximitat i una visió integral de la salut. És el moment d’apostar per les cures com a motor de canvi.
