La incidència de la crisi econòmica en la salut s’ha fet evident en els darrers anys. Davant la recessió, des de 2009 s’han pres mesures restrictives sobre la despesa en les polítiques públiques de benestar social i sanitat que han portat el sistema sanitari públic a una notable tensió i han carregat més pressió sobre els professionals sanitaris alhora que han augmentat les llistes d’espera per una prova diagnòstica o una intervenció. A més, els riscos més importants sobre la salut – que depenen sobretot de l’evolució negativa de determinants socials com són l’atur o el volum de persones en risc de pobresa- han augmentat. Per abordar aquest assumpte amb profunditat i reflexionar sobre quin ha estat l’impacte de la crisi o com incideixen els determinants socials de la salut, l’Associació d’Amics de la UAB organitza el proper dilluns dia 20 de juny el debat ‘Crisi econòmica i salut’.
En l’acte, que tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès, hi participaran com a ponents Beatriz González López-Valcárcel, presidenta de la Sociedad Española de Sanidad Pública y Administración Sanitaria (SESPAS) i catedràtica de Mètodes Quantitatius en Economia de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria i Joan Benach, professor de Salut Pública i Laboral de la Universitat Pompeu Fabra i investigador del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut. El debat serà moderat per Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural, editora d’El Diari de la Sanitat.
El paper dels determinants socials
“La desocupació és un problema de salut i encara que la crisi econòmica estigui remuntant, l’atur estructural tan elevat i de llarga durada seguirà fent efecte perquè segueix sent un problema”, assegurava en una entrevista amb aquest mitjà al gener Beatriz González López-Valcárcel. I és que tal com recull l’últim informe sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya, elaborat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, l’atur de més de dos anys mostra una tendència creixent, passant del 16% (2007) al 27,5% (2014) i la població aturada presenta pitjors resultats que la població ocupada tant a l’any 2006 com al període 2013-2014, en la prevalença del risc de mala salut mental. Sobre la importància dels determinants socials per a la salut mental, fa unes setmanes el president de la Federació Salut Mental Catalunya, Israel Molinero, alertava en una entrevista amb El Diari de la Sanitat que “no tindrem salut mental si la gent continua sense tenir resolts l’habitatge o la feina”.
Conretament sobre l’habitatge en parla també l’informe que fa uns mesos van presentar l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. En el document s’alerta dels efectes que tenen per a la salut els desnonaments i Laia Palència, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) recordava que el 90% de les persones que no poden fer front a la seva hipoteca estan en risc de patir una trastorn mental.
