Aquest és un article publicar a eldiario.es
El seu ‘error’ va ser demanar la targeta sanitària. Els ascendents, majoritàriament gent gran, reagrupats pels seus familiars a Espanya s’enfronten a la següent situació: la Seguretat Social els nega la targeta sanitària perquè considera que haurien d’haver-los exigit una assegurança mèdica per obtenir els papers. Tot i que la justícia (ja en nombroses sentències) ha fallat a favor de les famílies en aquests casos, reconeixent el dret dels afectats a la sanitat pública, la Seguretat Social no ha canviat de criteri. A més, avisa de manera automàtica a Estrangeria perquè revisi els seus permisos després denegar-los l’accés a la sanitat pública. És el que li va passar al pare de Flor, de 82 anys, al qual li han extingit els seus papers. “No m’ho puc creure”, diu la filla.
Flor Ángela Jaimes, nascuda a Colòmbia, va venir a Espanya el 2000 i viu al país en situació regular. També té la nacionalitat espanyola, després dels anys que porta aquí. “Els meus dos germanes també la tenen, una viu a Madrid i l’altra, a Pamplona. I el meu germà té la nacionalitat en tràmit”, explica la dona. “Els fills estem aquí i els iaios estaven sols. Me’ls havia de portar, la meva mare havia deixat de menjar”. El 2013, van presentar tota la documentació requerida i l’Administració espanyola va aprovar la reagrupació dels dos ancians, de 82 i 84 anys.
Quan van arribar els pares, la família va demanar la targeta sanitària per als nouvinguts i l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) els hi va denegar amb el criteri que manté en aquests casos: l’organisme rebutja el seu accés normalitzat a la sanitat pública perquè considera que els ascendents reagrupats han de presentar una assegurança mèdica per aconseguir els papers, segons estableix aquest tràmit sobre el paper. A la pràctica, ni als pares de Flor ni a molts altres afectats li ho van demanar mai. Li va passar el mateix al pare d’Annie, a la mare de la Clàudia, i a la sogra de Núria, entre d’altres afectats.
Aquests rebutjos de targetes sanitàries van començar amb la reforma sanitària de 2012, per la qual el Govern de Mariano Rajoy va modificar l’accés a sistema de salut públic. Entre els centenars de milers de persones que van perdre l’accés a la targeta sanitària, van destacar en les denúncies públiques dos grups: els immigrants sense permís de residència i els espanyols que surten més de 90 dies consecutius del país.
En l’estacada es van quedar també, encara que sense tanta visibilitat, els ascendents reagrupats legalment, que no treballen ni cotitzen al país. El Govern reitera que per venir a Espanya els haurien d’haver exigit una assegurança sanitària, però no l’hi van demanar i tenen els seus papers, que els haurien de garantir el seu accés normalitzat a la sanitat pública.
La Justícia dóna la raó a les famílies
Una de les particularitats d’aquest col·lectiu és que la Justícia ha donat la raó a les famílies que han acudit als tribunals. “Els casos que he portat els hem guanyat però l’Administració sempre recorre, fins al Tribunal Suprem. Aquí ja no presenta recurs, pot ser que per por que es generi jurisprudència”, explica l’advocat Gorka Vellé Bergado, que defensa els pares de Flor. Els fallos de la Justícia apunten sempre en el mateix sentit: els afectats tenen dret a la targeta sanitària mentre estiguin en vigor els seus permisos de residència. El lNSS no pot excloure’ls per una assegurança que els haurien d’haver demanat però que ningú els va requerir.
Fins al moment, almenys hi ha sentències en contra de la Seguretat Social en els Tribunals Superiors de Justícia de Castella i Lleó, Madrid, Cantàbria i Catalunya. Gorka Vellé i l’advocat expert en Dret d’Estrangeria Francisco Solans afirmen que l’Administració pública hauria de modificar el seu criteri, que manté segons han confirmat des del Ministeri a aquest mitjà. “Sobretot si hi ha sentències de Tribunals Superiors de Justícia d’una Comunitat Autònoma, aquí és vinculant, no s’entén que en aquesta regió segueixin sense aplicar el que ha dit el tribunal”, critica Solans.
La Seguretat Social ha continuat aplicant el seu criteri i “a més, des de fa un temps el que hem advertit és que avisa Estrangeria d’aquests casos perquè revisi els seus expedients, cosa que en casos anteriors no havíem vist”, afirma Vellé, que ha col·laborat amb Metges del Món. Un dels casos que va defensar amb l’organització, el de l’Estela (argentina de 87 anys), la dona va rebre la notificació de la Delegació del Govern de Madrid per extingir el seu permís de residència per no tenir assegurança. La dona havia recorregut als tribunals el rebuig de la targeta sanitària i va guanyar. Encara segueix embolicada en causes davant els tribunals contra els agents públics.
El mateix li ha succeït als pares de Flor: els dos van denunciar i la Justícia els reconeix el dret a la sanitat pública. “En el cas del pare ens vam assabentar que havien extingit el seu permís de residència, però ho estem intentant solucionar”, sosté la filla, que no li ha explicat res als seus pares per no preocupar-los. L’home, a més, té l’assegurança pública creada en l’etapa de la ministra de Sanitat Ana Mato, però no va poder justificar-ho davant d’estrangeria perquè els van enviar la carta al seu anterior domicili.
El protocol de la Seguretat Social va descol·locar a la Flor: “Ja no només pels meus pares, sinó per tothom. Jo vaig sentir que no podia ser, que estàvem demanant alguna cosa a la que sabem que tenim dret i que per això ens atropellen d’aquesta manera. És com un càstig”. Solans és més contundent: “Denota un esperit de persecució per utilitzar la sanitat pública”.
A la Seguretat Social expliquen a aquest mitjà que la comunicació d’aquests casos a Estrangeria és un pràctica automàtica, normal dins de les obligacions de la comunicació interministerial si detecten algun possible error o frau. No sempre les autoritats tenen l’obligació de delatar els estrangers amb possibles irregularitats en la seva situació administrativa. Quan el Govern va anunciar la creació d’un document especial per a l’accés a l’atenció primària dels immigrants sense papers, Sanitat va assegurar que no s’informaria al Ministeri de l’Interior sobre l’estatus legal d’aquestes persones.
Solans critica “d’abusiu” el procediment que està aplicant Estrangeria per extingir les targetes de residència a la gent gran reagrupada. “Estan utilitzant el procediment d’extinció, que és més curt i menys complex que el de la declaració de lesivitat”, sosté l’especialista.
Vulnerabilitat de la gent gran
Els ancians reagrupats es solen quedar en total desprotecció amb la resposta de la Seguretat Social. Les asseguradores privades no els accepten com a clients, donada la seva avançada edat, i el conveni que va crear el Ministeri de Sanitat com ‘assegurança pública’ només es pot sol·licitar passat un any de residència.
És el que va acabar contractant la Flor per als seus pares, després d’un any a Espanya: “Una assegurança de 157 euros al mes en què no entren els medicaments. El pago amb molt d’esforç perquè no vull que els meus pares es quedin desprotegits, mai ho han estat. No saben el que és sentir que els pot passar alguna cosa amb l’edat que tenen”, diu la Flor. Abona abans l’assegurança dels seus pares que el lloguer.
El primer any dels seus pares a Espanya, la Flor el va viure en suspens. Explica que en una ocasió va haver de pagar 3.500 euros per l’ingrés de la seva mare durant uns dies en un hospital públic. “Encara sort que el meu cap és una boníssima persona, que m’ha donat molt suport i em va ajudar, perquè no tenia aquesta quantitat”, diu la Flor. Després de tants esforços econòmics i preocupacions, la dona i la seva família han aconseguit davant els tribunals una primera victòria.
El triomf és agredolç perquè han de seguir lluitant, ara per solucionar els problemes amb la residència. “Jo estic aterrida. Cada vegada que veig la cara al meu pare, em vull posar a plorar. Jo he seguit tots els camins, he intentat fer-ho tot bé i em responen així… Això a la meva terra es diu ‘pagar per quedar sota”.
