La doctora Eva Gil havia diagnosticat més casos de Covid dels que podia recordar. Aquest virus desconegut que cada setmana els obligava a canviar de protocol a l’hospital era sinònim de caos, impotència i despersonalització, però quan va saber que havia ingressat la tieta de la professora de la seva filla va anar a visitar-la i, de forma natural, va sorgir un afecte cap a aquesta senyora que vivia la malaltia en solitud i va recuperar la implicació amb els pacients: “Va ser tornar a fer la medicina personal que m’agrada”

No jutjar és un element indispensable per aconseguir el vincle entre les persones que exerceixen la prostitució i les diferents entitats socials que atenen les seves necessitats sanitàries, psicològiques, laborals o jurídiques. Així ho fan, per exemple, l’agència Abits, la Fundació Àmbit Prevenció o l’associació Genera, que també poden facilitar targetes sanitàries per tal que les dones siguin ateses a serveis especialitzats als ambulatoris de Barcelona

En els seus 5 anys de vida, l’ONG Proactiva Open Arms i el seu fundador i director han rebut prop de 50 premis per la seva feina a favor dels Drets Humans a la Mediterrània, però la tasca diària està plena d’entrebancs. Entrevistem a Òscar Camps

Quan es va anunciar l’estat d’alarma i el confinament de la població el 14 de març, els hospitals estaven plens de professionals que no tenien equips de protecció suficients i això va fer augmentar la càrrega vírica dels qui es van contagiar. Mesos després, encara n’arrosseguen les conseqüències i tenen por de tornar a posar en risc la seva vida i la de les seves famílies. Són les víctimes de la Covid persistent

Estan acostumats a tractar amb pacients crítics a l’UCI i a Urgències, però no s’havien vist a l’altra banda. Van ingressar per Covid en un moment de màxima pressió assistencial en què els sanitaris eren més que necessaris. El Francisco Álvarez, doctor de l’Hospital del Mar, i la Sandra Inestal, infermera al Santa Tecla, ens expliquen la seva experiència

Aquesta és la historia d’una família en què tres dels seus membres treballen a l’Hospital de Bellvitge. Pare, mare i filla. Els tres es van contagiar. De forma paral·lela, un dels avis també va contraure el virus i va acabar perdent la vida. Aquesta és una història del drama de la pandèmia i de l’esperit de superació dels sanitaris

Les xarxes veïnals i familiars van ser decisives per sobreviure a la crisi del 2008. Ara han tornat a ser l’últim refugi durant la pandèmia. Una d’aquestes xarxes de protecció està formada pels Centres d’Assistència Primària (CAP), per les seves professionals. En aquest segon capítol expliquem els testimonis del Besòs i del Raval

Pisos petits amb molta gent, por de perdre la feina i barreres idiomàtiques posen en perill el correcte confinament als barris més castigats per la Covid-19. En el context de pandèmia, els Centres d’Atenció Primària (CAP) multipliquen els esforços per minimitzar el risc de rebrot i sovint es converteixen en el referent d’una població desorientada i sense recursos. Recollim el seu testimoni

• Els treballadors dels geriàtrics han patit en primera línia les conseqüències del coronavirus: han vist gent gran morir sola i gran part dels seus companys contagiar-se per la falta d’EPIs. La por al rebrot, a tornar a infectar-se o a portar el virus a casa, els obliga a estar en alerta permanent, i és que el 70 per cent de les morts per Covid a Espanya han tingut lloc a les residències de gent gran
• Sobreviure a les residències (1): Entre la solitud i l’angoixa

Sobreviure a la Covid-19 en els geriàtrics ha resultat ser una gesta, ja que ha estat el principal focus de contagi i el més letal. Els malalts mentals figuren entre els que s’han endut la pitjor part, ja que s’ha acusat el seu deteriorament per la sensació d’abandó, tancament i solitud, mentre que els familiars han patit, des de la distància, l’angoixa de no saber en quin moment podia trucar la funerària