Els feminismes han estat el laboratori més potent de producció de saber. S’ha investigat, legislat, acompanyat, format i teixit comunitats al voltant d’una veritat que va costar segles a pronunciar: que les violències masclistes no són un fet aïllat, sinó una estructura social.

Les violències masclistes no són ni anomalies ni una nota a peu de pàgina – encara que les nostres mortes tinguin cada cop menys rellevància als mitjans. Són expressions crues d’un ordre que necessita subordinar les dones, perpetuant-ne el desposseïment de drets i espais de decisió. Que necessita, en fi, que les dones no siguin subjectes, sinó objectes passius a mercè de les lògiques del mercat i de l’heteronormativitat.