Browsing: Drets

El lesbianisme a Catalunya no s’ha entès només com una orientació del desig entre dones, sinó com una postura política que qüestiona l’heteronormativitat com a pilar del patriarcat. És i ha estat un moviment radical, reivindicatiu, creatiu i lúdic.

La diversitat no és cap amenaça. És una realitat, i també una riquesa. Les societats que ho entenen solen ser també més saludables, més cohesionades i més justes.

És professora del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB des de fa trenta anys, però sobretot és mare de cinc criatures, ara ja joves, una de les quals amb una discapacitat i dues més acollides. I és portaveu de la Plataforma per una Escola Inclusiva. “Ens preocupa molt que s’estigui usant la paraula «inclusió» com a insult, això és injust i contraproduent”, comenta.

El dret a l’oblit oncològic reconeix el dret al fet que no es tingui en compte que algú ha passat per un càncer en diferents situacions, com la contractació d’una assegurança. Aquest dret evita que aquestes persones hagin de justificar el seu historial mèdic i evita que siguin discriminades.

La llista de visites al CAP és un dels documents que les persones poden aportar per acreditar l’arrelament necessari per a acollir-se al procés de regularització.

L’escriptora es converteix en la veu del dol i del desig d’un home gran de camp. El sexe, també a la vellesa, recorre de principi a final la seva última novel·la: «Marcelino».

El FoCAP aporta solucions i millores al conflicte general amb les baixes laborals.

Una de les grans contradiccions del nostre temps és que el treball que sosté la vida continua essent el que menys drets té.

La periodista coordina el llibre «Trabajadoras del Servicio de Atención a Domicilio. Les riders de los cuidados», editat per Libros de la Catarata i CGT, un volum que barreja el relat humà amb una radiografia implacable del sector.

La fecundació medicalitzada pot considerar-se, en part, una reacció adaptativa davant dels canvis socials i culturals que retarden el naixement dels fills.