La plataforma Marea Blanca de Lleida, en defensa de la sanitat pública, va convocar ahir al vespre una cassolada als balcons i carrers de Lleida sota la premissa “La vida abans que el capital”. La convocatòria també vol exigir als governs i a l’ajuntament que deixin de desviar cap a la gent la responsabilitat i es realitzin polítiques en clau de salut pública.
Multiplicar així el personal de salut pública per fer seguiment i prevenció, establir mesures socials pels temporers, realitzar inspeccions a les empreses de risc i reduir el temps de comunicació de resultats PCR i d’avís a contactes són les quatre demandes principals.
Parlem sobre tot això amb en Gerard Sala, portaveu de la Marea Blanca de Lleida.
Quina anàlisi feu de la feina feta des del Govern des de la Marea Blanca? Quina situació hi ha als hospitals i a l’Atenció Primària i Comunitària?
Durant aquests dies nosaltres on hem posat l’accent no és tant en la resposta hospitalària, que també, perquè ja és on ho fan els mitjans, com és lògic, ja que són una gran resposta. Nosaltres hem posat l’accent en el qüestionament de les polítiques de salut pública perquè ens consta que, ja no només a Lleida, sinó a nivell de tot el país, no s’ha fet el reforç que es va dir. Sense parlar de tot el què significa el tema de Ferrovial i els rastrejos.. L’Atenció Primària van ser apartats de fer els rastreigs però no han deixat d’assumir moltes coses…
En aquest sentit hem estat denunciant des de fa uns dies quines polítiques hi ha hagut pel que fa a salut pública: la prevenció, el control i en el cas de Lleida ja el rastreig dels brots que hi hagi hagut. Aquest és un dels primers punts de la cassolada: qüestionar quines polítiques de salut pública s’estan promovent i denunciar la falta de mesures de salut pública i rastreig.
Al cartell demanàveu més personal
És necessari un reforç del personal de salut pública. Ara segueixen treballant en les unitats d’epidemiologia amb la mateixa gent que tenien abans de l’epidemia… El Departament de Salut no ens vol dir quanta gent hi treballa però segur que molt poca. A més, tot i que ara ens diguin que la transmissió és comunitària i que pràcticament és impossible de rastrejar i de dir d’on vénen els focus, enteníem com evident que hi hauria d’haver hagut un reforç de personal i mesures en aquestes unitats.
Als centres per exemple sí que han deixat espais preparats per un rebrot a la tardor però no es té personal contractat doncs molta gent que ha estat durant els darrers mesos no té ja el contracte en curs. El mateix haurà passat en salut pública
Ara veiem amb preocupació més la salut pública que no tant la resposta hospitalària o els CAP. Són ells qui haurien d’estar rastrejant o seguint cadenes de transmissió i això no s’està fent.
El professor Àlex Arenas de la Universitat Rovira i Virgili deia que el què caldria serien milers de rastrejadors. I no només pel brot de Lleida sinó en general. Per tant, cal separar la salut pública de les polítiques de sanitat. Des dels CAP veuen com funcionen les coses i no poden fer els rastrejos dels contactes d’un positiu. La dinàmica és que ells truquen quan ets positiu per avisar-te, a les 48 h per veure com estàs i després al cap de set dies. Et fan el seguiment a tu com a usuari amb COVID-19 però això no és un rastreig, no marca la cadena. Qui s’ha d’encarregar d’això és epidemiologia i no ho estan fent.
Seguint amb les demandes de la convocatòria d’ahir, un segon punt era establir mesures socials pels temporers
Sí. Mesures socials bàsicament vol dir habitatge i ajudes. Aquí hi ha moltes plataformes que ho treballen. Alguns brots han sortit d’empreses agroalimentàries més cap a la Segarra i pel Segrià més de la indústria de fruites i hortalisses.
S’han barrejat situacions de col·lectius vulnerables que treballen aquí com serien els temporers que no tenen lloc on dormir… Considerem que aquí hi ha hagut una falta de previsió i això ha estat una crítica que des de l’inici de la campanya de la fruita al maig s’està fent. Les administracions no estan donant resposta habitacional, que volen dir albergs, ni tampoc ajudes destinades concretament al col·lectiu de temporers.
Relacionant aquesta denúncia amb el mecanisme dels rastreigs, tampoc s’està anant directament a analitzar si aquestes empreses realment estan mantenint les condicions de seguretat laboral correctes
Absolutament. I justament aquest és el tercer punt de les nostres demandes: inspeccions bàsicament. Els companys de la CGT i la plataforma en defensa dels temporers Fruita amb Justícia Social ho explicaran en roda de premsa. Diuen que des de l’inici de l’epidèmia específicament pel tema de condicions sanitàries i salubritat només hi ha hagut 4 inspeccions sanitàries. No sé dir-te quantes indústries hi ha a Lleida del món agroalimentari, càrnic i hortícola però són centeners segur per no dir milers. Per tant, aquí també hi ha hagut una desídia de l’administració.
Crec que és evident que demanem inspeccions. Sí que és veritat que el Govern va dir que era competència de l’estat. I sí, la inspecció és competència de l’estat però és cert que el Govern podria fer denúncia, que és el primer pas ja perquè l’administració estatal hi vagi.
Encara teniu una quarta demanda
Per últim, entre les demandes també introduïm un punt més concret de l’àmbit sanitari: per controlar els rebrots o la traçabilitat de la cadena de transmissió. A Marea Blanca Lleida hi ha infermeres, metgesses i usuaris que tampoc som especialistes en això però sí que estaria bé que en general les proves de PCR arribessin a les 48 h màxim. No sabem si es pot reduir més però, en tot cas, el que sí que estaria bé és intentar reduir després del resultat el temps que tarda epidemiologia en trucar als contactes directes. Les infermeres dels CAP ens diuen que es fa a les 48 h com a mínim a Lleida i això és un pèl massa. Per molt que la persona afectada avisi els seus contactes que es quedin a casa, no hi ha una comunicació formal, una comunicació administrativa que informi també sobre què ha de fer el contacte directe. Aquesta és una mesura urgent que només amb certs recursos des d’epidemiologia podria solucionar-se.
En el pic més alt de l’epidèmia, certa gent que per condicions socials i d’habitatge no es podia confinar a casa va poder fer ús dels hotels salut. Ara en el moment que això ha desaparegut tornen a ressaltar les desigualtats. Potser on més incideixi la COVID serà a les famílies amb menys recursos. Com ha de vehicular-ho això serveis socials?
A la primera roda de premsa que van fer després de la reunió del què anomenen comissió de seguiment en van parlar. Allà és on hi ha el subdelegat de la Generalitat, el cap d’epidemiologia de la regió sanitària, la gerent de l’ICS de la regió sanitària, els polítics i algun tècnic. Just van dir això: sigui perquè els temporers és molt difícil saber on són, sigui perquè és població mòbil o sigui perquè hi ha hagut transmissió comunitària, no només ens valdrà reforçar els urgencies de l’Hospital Arnau de Vilanova. S’ha de fer seguiment del territori en base a això i amb una coordinació amb serveis socials. Ells ho diuen: amb personal social, amb gent que faci aquesta tasca comunitària i això no vol dir dir-li al temporer que s’ha de tancar a casa. S’ha de fer una tasca de prevenció i de control.
Una anècdota sobre un company on queda manifest el què parlem: van dir que començava la campanya de tests entre els temporers i van muntar la gran carpa que té el SEM a una plaça molt cèntrica i molt gran de Lleida. Els hi vaig preguntar a companys de serveis socials de l’ajuntament quina coordinació hi havia hagut amb ells. Fins que no va estar muntada la carpa per sorpresa enmig del casc antic, no els hi van dir que anessin a buscar temporers per fer-se les proves. És significatiu que sense que hi hagués aquesta coordinacio amb serveis socials com després se’ls va fer anar corrents. ‘Hem muntat una gran carpa, una gran roda de premsa i per tant ara cal treure la imatge que s’estan fent testejos’… Ho vaig preguntar a gent del SEM i dels 100 i escaig que es van demanar per aquell dia, serveis socials va poder fer anar a 42 persones a fer-se les proves per haver-ho fet tot amb presses. El problema és que no hi ha una estratègia integrada en termes de comunitària.
Existeix la sensació que s’està improvisant i es van posant pegats. És evident que no es podia preveure però ara, que ja es duen certs mesos de recorregut, podrien haver previst certs escenaris per a la campanya?
Sempre des de la Marea i des dels moviments socials ho hem vist així. És evident que hi ha molta cosa difícil de preveure en situacions així i també hem sigut curosos a l’hora de fer certa crítica de l’administració i entendre part de la improvisació, però hi ha algunes coses per les quals sí que no hi podem passar. En aquest sentit per exemple torno al primer punt: el reforç de la prevenció del servei comunitari de salut pública. Clar que cal reforçar la primària i les urgències, però l’Agència de Salut Pública està molt malament. Una companya em va dir que mirés les últimes convocatòries de feina de Salut: de les últimes 23 ofertes, 8 són de salut pública. Proporcionalment estaria bé, però això es tradueix en el fet que només hi ha una per cada regió sanitària. A banda, no s’ha reforçat aquesta tasca de prevenció que fa salut pública de manera sucifient però a banda que en algunes regions sanitàries no només no s’ha reforçat aquesta tasca tan important, a més no s’han cobert baixes. És una evidència més del que es viu i no serveix que ens diguin que és molt difícil de preveure si tampoc no responen ara.
