L’atenció primària ha sortit el carrer per exigir a les autoritats una resposta immediata davant l’actual manca d’espais que pateixen molts ambulatoris. Es queixen també de la falta de planificació per fer front a l’actual fase de desescalada i que no es prioritzi prou l’atenció primària, dotant-la de personal, recursos i infraestructures adequades. Tenint en compte, a més, que correspon als centres d’atenció primària el seguiment dels pacients post-covid-19 i la detecció precoç de nous casos.
Per aquests motius el passat 22 de juny al migdia professionals de diversos centres d’atenció primària de Barcelona es van concentrar a la Plaça de Sant Jaume sota crits de “volem caps dignes!” i “atenció primària de qualitat!”. La manifestació va ser convocada per la Plataforma CAP Gòtic Nou Ja!, la Plataforma Nou CAP Passeig de Sant Joan/Carles I Ja!, la Plataforma CAP Raval Nord Digne!, el CAP Drassanes, el CAP Casc Antic, el CAP Ramon Turró, el CAP Besòs i el CAP La Pau. “No tenir una planificació adequada per l’atenció primària suposa un risc per la salut de la població i això ni ara ni mai no ho podem permetre”, van reivindicar els CAPs participants a través de la lectura d’un manifest conjunt.
La manifestació va aplegar també veïns usuaris dels CAP, que es van sumar a la protesta comuna per unes millors condicions d’assistència sanitària. És el cas de l’Antònia, usuària del CAP Passeig Sant Joan, que no s’ha perdut ni una de les concentracions que ha organitzat el centre durant els darrers dies. “Com a usuària, defenso la sanitat púbica de qualitat i els professionals del CAP on em visito treballen en una condicions inadequades. Estan estressats i no donen a l’abast, i és molt injusta la situació que pateixen. S’està jugant amb la salut i la vida de les persones i, per això exigeixo que se solucioni la situació”, reivindica.
La situació de manca d’espais d’aquests centres s’ha vist agreujada per la pandèmia de la Covid-19 i és especialment crítica als CAP Gòtic i Passeig de Sant Joan, que recentment han organitzat protestes per exigir un canvi d’ubicació o una ampliació de les seves instal·lacions, tal com se’ls hi havia promès des de feia anys. En el cas dels CAP Passeig Sant Joan i Carles I, que esperen que se’ls reubiqui en un únic espai adequat i suficient per atendre tota l’àrea que cobreixen en un terrenys a l’encreuament entre el carrer de Nàpols i la Gran Via. Els professionals del CAP Gòtic també fa anys que esperen la construcció d’un nou centre que subsani la manca d’espais actual.
També destaca el cas del CAP Raval Nord que, després de dos anys de lluita dels seus treballadors i veïns del barri, va aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona cedís l’espai que ocupa la Capella de la Misericòrdia per construir-hi un nou CAP. Amb la pandèmia, la situació del centre també s’ha complicat per la manca d’espais i unes instal·lacions deficitàries i antigues.
Reivindicacions comunes
Abans de la pandèmia, l’atenció primària al barri del Fort Pienc es duia a terme a través de dos CAP coordinats, el CAP Passeig de Sant Joan i el CAP Carles I, al carrer Marina, abastint a un total de 28.000 pacients. Aquesta divisió es va fer el 2013, de manera temporal, fins que s’unifiquessin els dos CAP en un de sol, el CAP Fort Pienc, mesura que, set anys després, encara no s’ha fet efectiva. “La construcció del nou CAP ja estava aprovada al pla de barris del 2008 i del 2016, ens van dir que estaria fet pel 2019 i encara estem esperant. En menys de cinc anys no tindrem un nou centre, i la situació és insostenible”, explica Alba Martínez, metgessa de família del centre.
L’arribada del coronavirus va forçar el tancament del CAP Carles I perquè un terç de la plantilla es va contagiar i el centre no comptava amb les instal·lacions adequades per complir els requisits de seguretat per evitar la propagació del virus. Les instal·lacions del centre no compten ni amb sortida d’emergències, ni aigua calenta. Les consultes no tenen finestres i no hi ha una ventilació adequada. Així, amb el tancament del CAP Carles I, tota l’assistència sanitària es va haver d’unificar al CAP Passeig de Sant Joan, saturant per complet l’espai.
“Estem en una situació molt precària. Som 70 treballadors i no hi cabem. Hem hagut d’habilitar la sala de reunions amb diversos ordinadors i els despatxos de direcció per poder assistir als pacients”, explica Custo Buil, metge de família del centre. “És un edifici molt vell i la meitat de les consultes tenen problemes de ventilació. El passadís de l’entrada és molt estret i no podem tenir sales d’espera diferenciades per fer els dos circuits -brut i net- recomanats, de manera que fem el triatge a fora del centre, i es creen cues al carrer”, assenyala Martínez. A més, contínuament es troben plagues de diversos insectes, com paneroles.
En una situació semblant es troba el CAP Gòtic. El centre va obrir l’any 2000 amb una evident manca d’espai, de manera que el 2005 es va inaugurar un annex al centre per afegir-hi consultes, però aquest va tancar al cap de poc temps per problemes de salubritat. L’Ajuntament va acordar el 2008 la construcció d’un nou CAP, que no s’ha materialitzat. El problema per la manca d’espais s’ha intensificat amb la pandèmia. “Ja ens faltava espai, però el coronavirus ho ha desequilibrat tot. Ens hem vist obligats a reservar espais on visitar pacients amb símptomes respiratoris separats dels altres pacients, i això ens ha fet perdre més consultes de les poques que teníem. Hem arribat a una situació límit”, explica Oriol Rebagliato, metge de família del CAP i adjunt de direcció.
A banda de les condicions deficitàries dels dos centres, se suma la càrrega assistencial derivada de la pandèmia. “Nosaltres estem fent el diagnòstic de coronavirus, el rastreig dels contactes dels pacients i alhora fent assistència telemàtica i domiciliària a la resta de població del barri, que tenen un perfil molt envellit. I sense més personal ni dotació econòmica”, afirma Buil.
El que més preocupa als professionals és que hi hagi una segona onada de la pandèmia del coronavirus. “Ara és estiu, i hi haurà professionals de vacances. Estem en la fase de desescalada, i de moment no estem visitant presencialment pacients a ple rendiment. Però si ve una altra onada del virus a la tardor, no sé com ens ho farem”, explica Buil.
Acords amb l’administració
Després d’una setmana de protestes, el CAP Gòtic i el CAP Passeig Sant Joan/Carles I han arribat a un acord amb l’Ajuntament i el Departament de Salut per tal d’ampliar temporalment els centres. En el cas del CAP Gòtic, es farà una ampliació provisional del centre en mòduls prefabricats a la Plaça de Joaquim Xirau i en el cas del CAP Passeig Sant Joan l’ampliació es farà amb mòduls al carrer Ali Bei, just a la sortida de la porta d’emergència del centre.
Malgrat aquests acords inicials, els treballadors dels dos CAP asseguren que no afluixaran les protestes i que seguiran fent pressió a les administracions per a tenir el nou centre que se’ls va prometre. “Aquest acord ens pot resoldre la situació de manera provisional. El que ens fa por és que, de nou, aquesta situació temporal s’eternitzi. Nosaltres seguim demanant el centre definitiu que se’ns va prometre el 2008”, reivindica Rebagliato.
L’atenció primària, la gran oblidada
El personal de l’atenció primària ja va sortir al carrer a protestar per reclamar unes millores assistencials i laborals el novembre del 2018. Sota el lema “Atenció Primària digna i respectada”, van protestar durant una setmana per exigir mesures que frenessin la precarització progressiva del primer nivell assistencial. Ara, tornen a protestes, recordant demandes que ja tenien aleshores. “En l’última vaga de primària que es va realitzar el 2018, nosaltres ja exigíem una dotació econòmica del 25% del pressupost sanitari per la primària”, recorda Buil. “Continuem en la mateixa situació precària que aleshores”, afegeix.
Segons Martínez, les mancances dels CAP que es reivindiquen s’han anat salvant gràcies a la bona voluntat dels treballadores, però cal una major planificació i dotació de recursos per part de les administracions. “Si volem que l’atenció primària sigui l’eix vertebrador del sistema de salut pública, necessitem recursos”, argumenta. Una altra de les reivindicacions és la necessària injecció de personal. “Si augmentes el nombre de professionals en l’atenció primària, augmenta la possibilitat de supervivència de la població”, diu Rebagliato. Espera que les mobilitzacions serveixin d’alguna cosa, però té clar que aconseguir l’esperada millora de la situació serà ”una carrera de fons”.
