No et perdis cap article
La pandèmia continua però hem oblidat la precarietat dels sectors que van ser considerats essencials, els perills associats i les hores i esforços dedicats. Els treballs invisibles, tot i ser la clau, resten invisibles i apartats de les solucions
Un estudi de l’Institut Hospital del Mar i l’IDIAPJGol demostra que els districtes barcelonins amb menys renda mitjana són els més afectats per la Covid-19
Un equip internacional d’investigadors alerta a la revista Science de les conseqüències de la crisi del coronavirus sobre l’alimentació a escala mundial: pujada de preus de fruites i verdures, cues de persones en bancs d’aliments, males condicions laborals en la indústria agroalimentària i malbaratament de productes. Quant més podrà aguantar el sistema?
Un estudi de seroprevalença i una anàlisi geogràfica evidencien que, sense control, el virus s’acarnissa amb la població més humil per les seves condicions de vida
Luis Rojas Marcos dirigeix l’associació Metges Afiliats de Nova York, ciutat a la que es va traslladar just després de graduar-se en medecina. A punt de fer 77 anys, constata els efectes devastadors de la pandèmia i es desviu per minimitzar-ne les conseqüències sobre la salut dels novaiorquesos
El teletreball ha arribat per quedar-se, però hem de conèixer els pros i contres. El punt de partida és un teletreball que no representi una pèrdua de drets laborals. Ni tampoc retrocessos en la qualitat de vida. Ni en la conciliació de la vida personal i la laboral
El metge de família Javier Padilla i l’epidemiòleg Pedro Gullón acaben de publicar Epidemiocracia: Nadie está a salvo si no estamos todos a salvo’, escrit en ple estat d’alarma. Conversem amb ells sobre la situació del sistema de sanitat pública espanyol, les desigualtats socials i sanitàries i sobre com influeixen els contextos socials i econòmics en el sorgiment de les pandèmies
Durant el mes d’abril, un 68% dels membres de les llars ateses per Càritas en edat laboral estaven a l’atur. Els ingressos de les llars han caigut un 33%. Les famílies ingressen, de mitjana, uns 536€ mensuals. A més, la meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a la hipoteca o el lloguer, o no tenen prou diners per pagar els subministraments
El Davide va viure al carrer més de vuit anys. Ara té un sostre en el qual se sent més segur, però assegura que haver estat tants anys vivint al carrer deixa marca i que adaptar-se a una nova vida no és fàcil. És un dels testimonis que recull l’informe de la Fundació Arrels Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar, realitzat a partir d’entrevistes a més de 1.400 persones sense llar durant els darrers quatre anys
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.