No et perdis cap article
El Davide va viure al carrer més de vuit anys. Ara té un sostre en el qual se sent més segur, però assegura que haver estat tants anys vivint al carrer deixa marca i que adaptar-se a una nova vida no és fàcil. És un dels testimonis que recull l’informe de la Fundació Arrels Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar, realitzat a partir d’entrevistes a més de 1.400 persones sense llar durant els darrers quatre anys
La longevitat és un problema per a l’estabilitat financera mundial que qüestiona els pilars econòmics dels Estats post baby boom. La pandèmia està revelant que la gent gran s’han transformat en objecte de les fòbies d’un sistema que no sap què fer amb la longevitat que tant d’esforç ha costat aconseguir
Els experts recomanen prevenció davant l’augment de l’ús de pantalles entre menors i adolescents que s’ha produït durant el confinament. Recorden que l’ús abusiu de les tecnologies es pot traduir en un trastorn addictiu
L’ús de guants, màscares, bates, i altres equips de protecció individual davant la SARS-CoV-2, a més d’envasos, mampares i bosses, s’ha disparat, i amb ells la fabricació de plàstic. Davant la por al contagi, aquest material d’un sol ús, que a partir de 2021 patiria més restriccions d’ús en molts països, ressorgeix per protegir-nos, però posa en risc la salut de l’entorn
L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha fet públic un informe que descriu com el confinament per la COVID-19 ha afectat en els nivells de contaminació de l’aire a la ciutat. L’estudi estima que si la reducció de la contaminació durant el confinament es mantingués de forma permanent, a la llarga evitaríem cada any al voltant de 800 morts a Barcelona
Un estudi de l’Imperial College de Londres analitza les mesures preses pels països de rendes mitjanes i baixes contra la pandèmia i el possible impacte del virus. Encara que les seves poblacions són més joves, la fragilitat de les seves economies i sistemes de salut juguen en contra seu. Els investigadors auguren mesos «tristos»
L’antropòloga feminista Marcela Lagarde y de los Ríos (1948) parla des del seu confinament a Mèxic, on el coronavirus ja s’ha cobrat més de 12.500 vides i també on cada dia deu dones són assassinades per homes. Referent del feminisme llatinoamericà, Lagarde va ser militant del Partit Comunista i després diputada pel Partit de la Revolució Democràtica (PRD). Des del Congrés mexicà va impulsar la Llei General per a l’Accés de les Dones a una Vida Lliure de Violència (2007) i, arran dels assassinats de dones en Ciudad Juárez, va encunyar el concepte de feminicidi, utilitzat avui en les legislacions de diferents països
Expertes de la UOC apunten la necessitat d’una estratègia internacional que faci valer el treball de cura
En el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, L’Associació | Drets Sexuals i Reproductius ha redactat un seguit de demandes. Compartim el seu manifest en aquesta peça
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.