No et perdis cap article
A l’inici de la pandèmia, quan l’objectiu era protegir la salut pública, les Incapacitats Temporals (IT) del sistema de Seguretat Social causades per períodes d’aïllament pel virus SARS-CoV2 es van considerar situacions assimilades a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica. Amb posterioritat es va establir la consideració com a contingència professional derivada d’accident de treball
Unitats específiques als hospitals comencen a abordar-lo conjuntament des de diverses disciplines mèdiques. Però es reclama una formació especialitzada per la seva doble complexitat, com a dolor no sempre amb causa física clara que el justifiqui i per la idiosincràsia dels menors
La Ivana Gallardo encara no era infermera quan es va declarar la pandèmia de la Covid-19 i l’Assumpta Ruiz, ja jubilada, feia gairebé quaranta anys que en coneixia l’ofici. Persones com elles van treballar amb intensitat i amb professionals en actiu a un dels anomenats hotel salut, com el Rafaelhoteles de Badalona, que quasi es va muntar de la nit al dia per descongestionar l’Hospital Germans Trias i Pujol
Posar o no la tercera dosi de la vacuna està generant molt debat. Barrejar o no vaccins de diferents laboratoris també ho va fer. Però vacunar els menors d’edat, ara els de 12 a 18 anys i d’aquí a uns mesos la franja 5-11, no en genera cap. Per què? Alguns experts ho consideren innecessari i adverteixen que els riscos superen els beneficis
Els danys relacionats amb els jocs d’atzar poden afectar diversos dominis de la vida d’una persona, inclosos els financers i els problemes de salut, efectes psicològics (emocionals, angoixa, addicció) i conduir a un deteriorament de les relacions socials. A causa d’aquestes influències negatives i significatives en la salut de l’individu i de la població, el joc s’ha de considerar un problema important de salut pública
El doctor Joaquim Serra es va jubilar el març del 2019, just un any abans de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, però va haver de tornar a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron en el moment de màxima necessitat de personal. A la falta de llits s’afegia la corba de víctimes que no deixava de pujar i la incertesa de quan milloraria la situació, però la serenor i la sensació de ser útil es van imposar
Ara com ara, no hi ha evidència d’una major vulnerabilitat per als pacients d’aquesta malaltia que, a Espanya, són un 10% de la població
Quan es va decretar l’estat d’alarma per la Covid-19 el 14 de març del 2020, el doctor Hipòlit Pérez es trobava a l’UCI de l’Hospital Germans Trias, on hi treballa des de fa prop de 30 anys i on és cap de la secció d’Intensius. L’estrès, la fatiga, la sobrecàrrega laboral, la manca de materials i el número de pacients que morien eren complicats de gestionar i, per això, quan a finals de mes es va començar a trobar malament va pensar que era fruit del cansament. Va haver d’ingressar a l’UCI pel coronavirus i va veure com el seu equip l’atenia amb la suavitat i la por de què potser no se’n sortiria
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.
