Browsing: Opinió

Aquests últims mesos han sigut complicats per a tothom. La crisi sanitària, econòmica i social de la Covid-19 està provocant una «fatiga pandèmica» a tota la població i està agreujant tota mena de situacions que de per si ja eren difícils. És el cas de les persones en situació de Sensellarisme. I més de les dones

Cal canviar radicalment la situació de sotmetiment intel·lectual i, sense caure en actituds d’oposició absurda a les mesures raonades i raonables, ser capaços d’alliberar les nostres ments de la dinàmica servil en què estem immersos, començar a aixecar la mirada i demanar l’impossible

Amb la construcció de nous hospitals és molt clar quin és el model, la inèrcia i els interessos de l’administració sanitària a Catalunya: prioritzar els tractaments a l’hospital oblidant un cop més l’Atenció Primària, que vol dir als seus professionals desesperats per les seves condicions de treball i a la ciutadania per les males condicions d’atenció

Quan va començar la pandèmia i estàvem confinats, vam prendre consciència de la importància dels nostres sanitaris, que la tasca que duia a terme la Sanitat pública no l’havíem reconegut prou

Cal recordar que el Sistema Sanitari Públic estava ja en una crisi profunda abans de la pandèmia. Ara no el volem «enfortir», el volem transformar radicalment, millorar-lo per la salut de les persones.

L’Atenció Primària i Comunitària s’està enfonsant, necessita mesures amb urgència. Cal atendre urgentment aquestes millores radicals i fer un pla pactat amb tots els agents socials i professionals que ha d’incloure les mesures més immediates possibles per no perdre’n més en el camí

Quan aplaudíem als balcons als nostres professionals sanitaris i es feia evident que hi ha un immens consens social per reforçar el nostre sistema sanitari, estàvem prenent consciència com a societat de moltes coses que s’havien fet malament. Ara, cal comprometre’s a convertir aquells aplaudiments en drets.

Cal un pla d’acció conjunt de tots els sectors professionals que conformen l’atenció primària (infermeria, medicina, administració, auxiliars, treball social) i de les forces sindicals, socials i polítiques per aconseguir millores urgents i realitzables a curt termini que han d’anar dirigides a que el sistema faci un gir resolut cap a l’atenció primària

Les principals pèrdues arran de la pandèmia han afectat col·lectius amb condicions de treball i de vida molt precàries, majoritàriament dones. Hi ha hagut afectacions degudes a les condicions de confinament, on els condicionants socials, com l’empobriment, han tingut un pes molt important, tant en el risc d’infecció com en altres riscos per a la salut física i mental

En aquesta segona onada d’infeccions de la Covid-19, i sense un estat del benestar consolidat, estem trobant polítiques socials febles i continuen les retallades en àmbits fonamentals