Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Mesos després de l’inici de la negociació sobre l’Estatut Marc de la Sanitat, les posicions entre sindicats i la cartera liderada per Mónica García segueixen enfrontades. Els sindicats mèdics exigeixen un estatut propi, mentre que d’altres defensen que tots els professionals del Sistema Nacional de Salut (SNS) estiguin enquadrats en una norma general. Al centre del debat, les jornades laborals, la regulació de les guàrdies obligatòries i les incompatibilitats, que s’aprecien com una manera de desincentivar l’atracció de professionals al sistema. Col·lectius en defensa dels pacients i de la sanitat pública admeten que millorar les condicions dels facultatius impacta en la qualitat de l’assistència.
La Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) és un dels principals actors de la taula de negociació amb el Ministeri de Sanitat que demana un estatut propi per als facultatius. “Entenem que la singularitat de la nostra professió, el nostre rol de lideratge i la feina que duem a terme s’hauria de recollir de manera especial”, defensa José María Soto, vicesecretari de la Confederació. Des del punt de vista, aquest estatut propi milloraria les condicions laborals del col·lectiu mèdic de manera diferenciada, com ja passava abans del 2003, quan es va aprovar el vigent Estatut Marc de la Sanitat, que els va incloure amb la resta de personal sanitari.
Un dels principals motius pels quals la CESM s’oposa a l’esborrany filtrat fa unes setmanes sobre l’Estatut Marc són “les mesures discriminatòries” que al seu parer patiria el col·lectiu. D’altra banda, des del ministeri liderat per Mónica García sostenen que totes aquestes prerrogatives reclamades pel col·lectiu mèdic poden trobar el seu ajustament a l’Estatut Marc general. Soto assegura que els metges no haurien d’estar inclosos en el mateix escalafó, dins de la classificació professional, que altres professionals, ja que ells tenen una titulació de 360 crèdits i en el mateix grup hi hauria professionals amb titulacions de 240 crèdits. “Aquesta és una primera discriminació que no podem tolerar, ja que aquesta escala té conseqüències retributives, professionals i acadèmiques, i és una manera de menystenir la nostra feina”, introdueix el vicesecretari de la CESM.
Debat sobre la jornada laboral
La discriminació que la CESM denuncia amb més intensitat està relacionada amb les condicions de la jornada laboral. L’actual Estatut Marc assenyala que cada vegada que un professional sanitari fa una guàrdia de 24 hores, deu les hores del descans obligatori de l’endemà a l’administració, tal com recull el Ministeri a la seva pàgina web. El nou Estatut, de moment, recull que “ningú no ha de tornar les hores de descans, i a més, posa el límit de 17 hores diàries de feina com màxim sense que es puguin computar les hores de guàrdia com a hores de jornada ordinària”.
Soto apunta que el límit establert està en 48 hores setmanals, “però això sempre com a mesura excepcional, i aquest Estatut vindria a marcar-les com una norma”, assegura. També esmenta l’anunci per part del Ministeri de Sanitat sobre el fet que la jornada estaria limitada a un màxim de 17 hores al dia. “Això és una fal·làcia, perquè a més de les 17 hores caldria treballar la jornada habitual després, així que tornaríem a arribar a les 24 hores. I cal remarcar que una disposició transitòria de l’Estatut recull que aquesta nova mesura s’assoliria en un termini de deu anys”, afegeix el representant sindical.
Incompatibilitats i incentius del SNS
La qüestió de les incompatibilitats és una altra de les discriminacions que destaquen des de la Confederació. Si s’aprovés l’Estatut Marc en la redacció actual, els comandaments intermedis, com els caps de servei, que cobressin de l’SNS no podrien treballar també a la privada. “Es considera que el professional que faci aquestes funcions ha de tenir dedicació exclusiva”, respon el ministeri, i “per compensar aquesta dedicació plena, s’ha creat el complement de dedicació exclusiva”.
Pel que fa a l’exclusivitat per als metges que acaben el seu període de residència de la seva especialització i vulguin treballar a l’SNS, l’esborrany de l’Estatut inclou la possibilitat que les comunitats autònomes els puguin aplicar l’exclusivitat durant els cinc primers anys. “No oblidem que els pressupostos públics sufraguen el període de formació sanitària especialitzada”, incideix el ministeri. Soto, en canvi, expressa que els metges estan subjectes a les incompatibilitats que recull la llei de funcionaris públics, com qualsevol altre treballador de l’Administració.
De la mateixa manera, destaca que la pretesa exclusivitat als MIR podria arribar a ser il·legal per anar en contra de la lliure circulació dels treballadors. “Això no s’aplica a altres categories professionals, ni a infermeres, farmacèutics o psicòlegs, només als metges”, reitera el negociador de la CESM. Si el que posa a l’esborrany no canvia, Soto pressuposa que molts d’aquests joves recent formats buscaran altres alternatives abans que formar part del SNS.
En resum, des de la CESM critiquen que aquest tipus de condicionants “suposen una desincentivació per treballar a la sanitat pública per als metges, que són tractats millor a la privada o altres països”. “Estem en una situació de manca de metges, així que encara tenen menys sentit totes aquestes mesures”, opina Soto.
CCOO defensa l’Estatut marc general
Una altra cosa diferent és el que defensen des de CCOO, també presents a la taula de negociació. Rosa Cuadrado, una de les negociadores, entén que “tots els professionals de l’SNS han d’estar regulats en un mateix Estatut Marc perquè és la regulació bàsica, amb possibilitat que les comunitats autònomes incrementin la retribució o redueixin les jornades”. Entre les seves demandes, que la jornada màxima per a totes les regions se situï en les 35 hores setmanals. Tanmateix, CCOO assumeix que “l’exclusivitat enforteix el sentit de pertinença a l’SNS, però ha d’estar ben remunerada”.
Aquest sindicat també intenta, en paraules de Cuadrado, garantir els descansos entre jornades, la conciliació laboral dels treballadors i que es garanteixi que el descans després d’una guàrdia es computi com a jornada ordinària i no recuperable. D’altra banda, des de CCOO exigeixen el desenvolupament de la jubilació parcial i anticipada per al col·lectiu mèdic, i el reconeixement de les seves funcions al barem de la categoria professional.
Cuadrado recalca que el document filtrat només és un esborrany que es podrà modificar cada vegada que es produeixi una reunió entre els agents socials i el Ministeri de Sanitat. “No hem tingut mai aquest soroll mediàtic. L’Estatut tindrà forma de llei bàsica que anirà a audiència pública i superarà el tràmit parlamentari, on també patirà modificacions, per la qual cosa jo espero que la negociació segueixi el seu camí habitual, que és a la taula i amb la representació triada pels professionals”, desenvolupa la sindicalista.
Millores per als metges, millores en els pacients
Soto, el vicesecretari de la CESM, determina que totes aquestes millores per al col·lectiu mèdic suposaran una millor atenció a la ciutadania. “Les hores de feina continuades són molt altes. A ningú no se li escapa que com més cansat estigui un metge, més fàcil és que disminueixi la seva precisió o que augmenti el nombre d’errors que pot cometre, això és indubtable”, desenvolupa. Per tant, millorar les condicions laborals dels facultatius repercutirà en “un sistema sanitari de més qualitat amb pacients més ben atesos”, resumeix.
Des del Defensor del Pacient titllen la situació de la sanitat a Espanya de “crítica”. “Jo vull un metge ben pagat i descansat, perquè a les mans hi ha la nostra vida, així que crec que les seves reivindicacions són absolutament justes”, assenyala Carmen Flores, presidenta d’aquesta entitat. Al mateix temps, argumenta que si realment es pretén una dedicació exclusiva, aquesta hauria d’estar ben recompensada salarialment.
De totes maneres, Flores pensa que el Ministeri de Sanitat també té altres col·lectius professionals als quals atendre les seves demandes, com la infermeria, exemplifica. “La meva opinió és que l’Estatut Marc ha d’englobar tots els treballadors de l’SNS amb les condicions respectives”, sentencia.
Carmen Esbrí, portaveu de Mareas Blancas a nivell estatal, recalca que s’hauria de cuidar molt més els MIR: “El sistema està fonamentat en gran part en la seva feina, però se’ls apreta força. Quan acaben l’especialització ja tenen una gran experiència, i si el que és públic no els brinda les millors oportunitats, les buscaran fora, perquè aquesta generació necessita estabilitat”, argumenta.
Aquesta activista per la sanitat pública veu amb recel la incompatibilitat dels comandaments intermedis. “Hem de pensar per què passa això i si les seves condicions són les òptimes, sense oblidar que moltes polítiques estan encaminades a impulsar el que és privat per sobre del que és públic. Podrien derogar la llei 15/97 que permet aquesta privatització del sistema, però no volen”, s’esplaia Esbrí. Ella mateixa conclou: “Si no hi ha metges, no hi ha sanitat, així que cal cuidar-los tant com sigui possible, perquè això tindrà conseqüències en la qualitat assistèncial de tota la ciutadania”.
Aquesta notícia ha estat publicada originalment al diari La Marea
