Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En l’àmbit educatiu, hi ha moltes maneres d’aprendre i milers d’infants amb necessitats diferents. La base de l’escola inclusiva consisteix a integrar les múltiples diferències de l’alumnat per tal d’oferir les mateixes oportunitats d’aprenentatge i garantir el dret a l’educació de tots els nens i nenes, independentment del seu origen, religió, condició social o de les seves capacitats.
Aquest camí cap a una educació més inclusiva rep el suport i l’acceptació de pràcticament tota la comunitat educativa –docents, famílies, alumnat, administracions–, però a l’hora de posar-la en pràctica sembla que no funciona com s’havia ideat i ningú no acaba d’estar-ne del tot satisfet.
Per una banda, trobem un desgast generalitzat del col·lectiu docent, que se sent abandonat per l’Administració, assenyalat per la caiguda del nivell dels estudiants i desbordat davant d’aules cada any més diverses i d’un excés de burocràcia que en molts casos es considera innecessària. D’altra banda, moltes famílies amb necessitats addicionals consideren que els seus fills i filles no estan ben atesos en el sistema educatiu ordinari, i això comporta que optin pels centres d’educació especial. Si ens fixem en l’alumnat amb necessitats especials, veiem que sovint no pot seguir l’exigència i la rigidesa dels aprenentatges curriculars en una escola ordinària si el centre no disposa de suports i dels recursos necessaris. Dins de l’alumnat amb necessitats educatives especials associades a discapacitat, els infants diagnosticats amb transtorn de l’espectre autista (TEA) representen un 31’37% i és el col·lectiu més nombrós.
La complexitat de la Condició de l’Espectre Autisme
A Catalunya, la prevalença de l’alumnat amb autisme ha augmentat un 383% des del 2011, passant de 19.023 alumnes el curs 2011-2012 a 91.877 el curs 2023-2024, segons dades d’un estudi de la Confederación Autismo España elaborat a partir d’informació del Ministeri d’Educació. Des de l’associació Aprenem Autisme, a més, destaquen que actualment ja hi ha diagnòstics d’autisme en infants d’escoles bressol, fet que fa uns anys no passava. Per ajudar i atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, el Departament d’Educació dota els centres d’unitats SIEI (suports intensius per a l’escolarització inclusiva), formats per professionals que s’incoporen a les plantilles d’escoles i instituts com a recursos intensius per atendre aquest alumnat. Tot i que la idea està molt bé, segons Aprenem Autisme, a la pràctica només accedeixen a la SIEI aquells infants que tenen un diagnòstic amb una discapacitat intel·lectual associada moderada o greu. “Abans qualsevol persona amb TEA podia accedir a la SIEI, però des de fa uns anys les SIEI estan ‘a tope’ i s’han ‘endurit’ els criteris, però els nens que es queden fora no vol dir que no ho necessitin”, asseguren diferents membres de l’entitat. A més, aquesta situació s’agreuja quan acaben l’ESO, perquè llavors els suports per al col·lectiu són encara més escassos. D’aquí que només un 3’4% dels joves amb autisme arribi a cursar batxillerat, segons el mateix estudi. Aquesta tendència continua a l’edat adulta i es calcula que 9 de cada 10 joves amb autisme no accedeix al mercat laboral.
“El problema de l’autisme és que, actualment, cavalca entre els recursos de la discapacitat intel·lectual i els de la salut mental, però ni l’un ni l’altre contempla l’especificitat de l’autisme”, expliquen des d’Aprenem Autisme. Per això, l’entitat reclama l’especificitat del col·lectiu: “No demanem serveis específics, perquè ens agrada la inclusió, sinó el reconeixement de l’especificitat i suports per poder conviure. És simple i complicat alhora”.
Clima de rebuig
La manca de recursos que s’assignen per a atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials està generant un ambient de descontentament general. Emili Navarro, professor de secundària i pare d’un jove amb autisme, és del parer que “la idea del decret era molt bona, però no s’han pres bones decisions, no s’ha apostat per una escola inclusiva i això no funciona. I ha provocat un cert rebuig en la comunitat educativa”. En aquesta línia, Laia Peña, responsable d’intervenció i formació d’Aprenem Autisme, considera que “quan va sortir el decret de l’escola inclusiva, la idea filosòfica era molt bonica: els professionals formats de les escoles especials donarien suport dins de les escoles ordinàries i desapareixerien els centres d’educació especial. Però ha succeït tot el contrari, cada vegada hi ha més demanda d’alumnat per a escoles especials”. Navarro afegeix que, per a ell, l’indicador clau rau en les famílies: “quan una família no vol portar el seu infant a una escola ordinària i prefereix un centre d’educació especial és perquè sap que a l’escola ordinària no el podran atendre bé”.
‘Mates’ quotidianes
L’escola pot arribar a ser un espai complicat per a l’alumnat amb autisme, especialment per a aquells que tenen dificultats de percepció sensorial i són extremadament sensibles al soroll: és un entorn sorollós –sobretot durant els patis i l’hora de menjador– on han de relacionar-se constantment. Per aquest motiu hi ha escoles que disposen d’espais on els infants poden refugiar-se del soroll. Però, alhora, l’escola és també un espai que té uns horaris i una certa estructura que transmet seguretat als nens i joves amb condicions de l’espectre autista, que necessiten planificació i anticipació per dur a terme un bon aprenentatge.
També hi ha escoles que duen a terme activitats pensades per a aquest col·lectiu, que els ajuda a aprendre la matèria de manera diferent de la tradicional. És el cas del Projecte Esmorzar que organitza setmanalment La Salle Comtal. Es tracta d’una iniciativa on joves neurodivergents preparen i serveixen un esmorzar als professors del centre i, de passada, aprenen matemàtiques a través d’accions quotidianes; l’alumnat encarregat de muntar “la cafeteria” fa un llistat de tots els ingredients que necessiten, van a comprar-los, fan els entrepans, sucs i cafès encarregats i quadren caixa al final de l’àpat. Es tracta de fer ‘mates’ d’una manera diferent. Per dur a terme aquesta tasca disposen d’eines i suports visuals que els facilita el dia a dia i que potencia les seves habilitats. Peña apunta que “aquests suports i adaptacions visuals que es fan per a l’alumnat amb autisme en realitat beneficien tota l’aula”.
En aquest sentit, Emili Navarro afegeix que “l’escola inclusiva no és important només per a aquells infants que la necessiten, sinó per a tota la societat. Els nens i nenes que han conviscut amb companys amb autisme, els identifiquen i saben com tractar-los. És un dels valors de l’escola inclusiva, que naturalitza la diversitat i la societat surt formada, i quan aquests infants siguin adults tindrem societats més inclusives”.
10 anys corrent per l’autisme
D’altres activitats que ajuden al col·lectiu són iniciatives com el Correblau, una cursa solidària que organitza l’associació Aprenem Autisme per reivindicar una educació equitativa i de qualitat per a tot l’alumnat. La desena edició tindrà lloc aquest diumenge al Parc del Fòrum de Barcelona. Els beneficis obtinguts es destinaran a promoure l’educació inclusiva de les persones amb autisme a través de formacions iassessorament als centres educatius i de suport i acompanyament a l’equip docent de les escoles i a l’alumnat amb autisme.
El Correblau també impulsa, a través de l’esport, la visibilitat d’un col·lectiu que, quan acaba l’escola, comença una vida en una societat que esperem que d’aquí a uns anys sigui totalment inclusiva.
