Detectar el 50% dels casos positius i aconseguir aïllar el 40% dels seus contactes i familiars. És la recepta per evitar una segona onada i un segon confinament total que proposa un equip de científics en un article publicat recentment a la revista Nature.
Amb dades anònimes de mobilitat i demogràfiques obtingudes a l’àrea metropolitana de Boston (Estats Units), han estudiat tres capes diferents d’interaccions socials: el lloc de treball i la comunitat, les llars i les escoles. Amb aquestes dades, han elaborat un “model detallat basat en agents” de la Covid-19.
Diferenciant entre els infectats asimptomàtics, els que tenen símptomes i els que encara no, han obtingut un “model que permet explorar estratègies relacionades amb l’aixecament de les restriccions i el rastreig i aïllament de casos”. Els resultats apunten en la línia de les actuacions dels Estats que millor han gestionat la pandèmia i del que demanen els experts: fer tests i més tests.
“Un període d’estricta distància social seguit d’un robust nivell de tests, traçat de contactes i quarantenes domiciliàries podrien mantenir la malaltia en la capacitat del sistema sanitari alhora que permet la reobertura d’activitats econòmiques”, escriuen els experts a Nature. “Un sistema de resposta basat en proves millorades i la traça de contactes pot tenir un paper important en la relaxació de les intervencions de distanciament social mentre no hi hagi immunitat”, insisteixen.
Tres escenaris diferents
La conjuntura més positiva, la recomanada pels experts que signen l’estudi, és la ja mencionada on el sistema sanitari és capaç de detectar el 50% dels positius, com a màxim, dos dies després que mostrin símptomes. En aquest escenari, que ve després d’un confinament com el que ja s’ha donat a bona part del món, el 40% dels contactes dels positius són detectats i també compleixen quarantena domiciliària.
Salut fa una mitjana de 8.500 PCR diàries, lluny de les 30.000 que va prometre Argimon fa un mes
Si aquesta situació fos verídica, segons els càlculs computacionals, “la reducció de la transmissió comporta un aplanament notable de la corba epidèmica i sembla limitar eficaçment el possible ressorgiment d’una segona onada epidèmica”. Amb només el 9% de la població fent quarantena, que correspon al 50% de positius detectats i els seus contactes, s’evitaria una segona onada. Això seria molt millor que haver de recórrer novament a “polítiques massives de distanciament social que afecten a tota la població i que tenen una durada de molts mesos”, recorden els científics.
En un escenari en què s’ha fet una desescalada però no hi ha suficient recerca de casos positius i seguiment dels seus contactes, “no s’impedeix el ressorgiment de l’epidèmia i hi ha una segona onada de Covid-19” tan bon punt es relaxen les mesures. Segons els seus càlculs, la taxa reproductiva del virus arribaria fàcilment al 2, quan ha d’estar sota de l’1 perquè es consideri que la pandèmia està controlada. Actualment la mitjana catalana és d’1’02.
Els científics s’han aventurat també, amb l’ajuda del seu model computacional, a calcular com hauria estat la pandèmia si no s’hagués pres cap mesura de distanciament social ni confinaments. Asseguren que en aquesta hipotètica societat es donarien 25’2 casos diaris d’infecció per cada miler d’habitants fins a arribar a un 75% de la població infectada. En el cas català, suposaria que les infeccions serien més de 5’5 milions.
“Gràcies a aquesta metodologia podrem tenir models epidemiològics predictius. D’aquí a un any o dos, així com consultes el temps al diari, podràs consultar el nivell d’epidèmies”, augura en declaracions a elDiario.es David Martín-Corral, científic toledà que forma part del grup multidisciplinari i internacional que signa l’estudi.
Evitar la saturació del sistema sanitari
“Una política proactiva de testatge, de traçat i quarantena dels contactes permet una reobertura gradual de les activitats econòmiques amb una baixa incidència de la Covid-19 que el sistema sanitari pot manejar”. En efecte, el quid de la qüestió és aconseguir que d’ara endavant els hospitals i centres de salut no tornin a saturar com ho van fer durant la primera onada.
“Que hi hagi o no una altra onada no depèn del virus. No ve, hi és. No ve, l’onada la creem fent el que no toca”, va resumir el científic, assessor i expert en control de pandèmies Àlex Arenas en una entrevista a aquest mitjà. Partint d’aquesta idea que la temuda segona onada no és com una tempesta que arriba sinó una situació que es crea, la saturació o no del sistema sanitari és clau per evitar-la.
Detectar el 50% dels casos positius i aconseguir aïllar el 40% dels seus contactes i familiars evitaria una segona onada
Si no s’actua d’hora, avisen els autors de l’estudi, “el sistema sanitari patirà grans interrupcions en el servei i es traduirà en morts addicionals a causa dels hospitals saturats de pacients amb Covid-19”. En aquests moments, segons les dades del Departament de Salut, hi ha 642 pacients ingressats per coronavirus a Catalunya, dels quals 129 es troben a les UCIs. En un dels punts més crítics de la primera onada, a principis de maig, hi havia 575 catalans a les UCIs catalanes.
Catalunya: més tests, però encara insuficients
Si bé la tensió actual de les unitats de cures intensives dels hospitals catalans no es pot comparar amb la de fa alguns mesos, la situació “quant a susceptibilitat és exactament igual” donada la prevalença a infectar-se, assegura Arenas. El físic valora molt positivament el canvi a la secretaria de Salut Pública amb l’arribada de Josep Maria Argimon: “Des de l’arribada d’Argimon hi ha hagut un cop de timó absolutament brutal. S’han posat els recursos sobre la taula”, assegura.
Un dels puntals del canvi d’Argimon, i eina necessària per a complir amb els requisits de detecció dels positius i aïllament dels seus contactes, és l’augment de proves PCR. El nou secretari de Salut Pública va anunciar fa un mes que el Departament tenia “capacitat de fer 24.000 PCR diaris i la setmana que ve serà de 30.000”.
El nombre actual de proves és molt superior al de mesos enrere. Per exemple, la consellera Alba Vergés va assegurar a la CCMA el 5 de maig que se n’estaven fent entre 5.000 i 8.000 diàries. Segons les dades del Departament, en la darrera setmana se n’han fet una mitjana de 8.500 al dia i l’anterior 10.200. Si bé existeix un increment, queden encara molt lluny de les 30.000 que va prometre Argimon.
La gestió més eficaç dels nous casos i rebrots per tal d’evitar una altra onada ve acompanyada de “reptes logístics que inclouen la capacitat de diagnòstic ràpid i a gran escala i un fort augment del nombre de traçadors de contacte”, reconeixen els autors de l’estudi. Són dues problemàtiques a què actualment fan front els sistemes sanitaris català i espanyol. De com s’afrontin dependrà que hi hagi o no una segona onada similar a la de la primavera.
