Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sota el títol És hora d’acabar amb el mercantilisme a la Sanitat: per una nova llei que permite una sanitat 100% pública, sindicats dels sector sanitari com ara CATAC-CTS, CGT, Infermeres de Catalunya o Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), entre d’altres, i entitats de la societat civil en defensa de la sanitat pública com Marea Blanca de Catalunya, La Capçalera, el FoCAP o la PAICAM (Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS) han signat un manifest conjunt en el qual resalten que «la mercantilització de la sanitat pública atempta contra el Dret a la Salut de totes les persones, menysté i precaritza els i les seves professionals, beneficia interessos privats en detriment dels serveis públics i s’enfoca només en la intervenció sobre les malalties –perquè és el que permet facturar i obtenir benefici econòmic– en comptes d’establir polítiques transversals que fomentin la salut«. La conseqüència d’aquesta «mercantilització» –continua el document unitari– fa que es prioritzi l’atenció hospitalària i que «l’Atenció Primària de Salut (APS) no rebi, ni de lluny, els recursos suficients per a desplegar els valors que la caracteritzen (que sigui accessible, longitudinal, global i coordinada), malgrat hi ha evidència robusta que el sistemes sanitaris que pivoten sobre l’APS com a eix central són més equitatius, efectius i obtenen millors resultats en salut a un cost menor (són més eficients)».
Segons es detalla en aquest document al voltant del 75% del pressupost s’inverteix en serveis concertats. Aquest paradigma hospitalocèntric i mercantilista emana del mateix model sanitari català, fonamentat en la concertació i la col·laboració públic-privada, que és el principi que regeix la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC). «Ha quedat demostrat que aquest sistema públic-privat no beneficia ni a la població ni a les treballadores, i cal un canvi de paradigma per a avançar cap a una gestió directa que garanteixi que els recursos públics van a parar allà on cal: possibilitar que totes les treballadores gaudeixin d’unes mateixes condicions laborals i salarials dignes i oferir un servei de qualitat», versa el document.
Tenint en compte el context que el 31 de desembre de 2025 hauran caducat els 55 concerts que la Generalitat manté amb fundacions, societats mercantils i ordes religiosos que proveeixen serveis als centres hospitalaris que formen part de la xarxa d’utilització pública –segons un informe de la CUP, la majoria d’aquests contractes estan caducats des del 2021, però continuen funcionant–, sindicats i entitats reivindiquen «l’aposta per la gestió directa de la sanitat catalana i la garantia de la seva qualitat» i afegeixen que «és el moment d’impulsar una nova Llei d’ordenació sanitària que ens permeti avançar cap a una sanitat de titularitat, gestió i aprovisionament públic, l’única fórmula que possibilitarà que gaudim de la sanitat que necessitem i mereixem».
Per la seva banda, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha fet arribar recentment a l’Oficina Antifrau de Catalunya una denúncia sobre l’estat dels concerts sanitaris caducats i ampliats de forma irregular. La formació va incloure en la denúncia un informe on s’indica que com a mínim 41 centres hospitalaris d’utilitat pública tenen contractes caducats. D’aquests, 36 d’ells estarien caducats des del 31 de desembre de 2021. Entre els centres en qüestió es troben l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, l’Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga, l’Hospital General de Vic, l’Hospital de Mataró o l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. La formació anticapitalista considera que la situació de tot el sistema de concerts sanitaris es troba en “frau de llei” i per aquest motiu van portar el cas a l’Oficina Antifrau.
