Anàlisi

Dormir no és de covards

Vivim en una societat molt poc conscienciada de la importància de dormir bé, tant pel que fa al nombre d’hores com a la qualitat d’aquestes. En aparença sembla que no fem res mentre dormim, però la ciència s’ha encarregat de demostrar que aquesta afirmació és falsa: el son és una funció fisiològica fonamental per a la nostra salut, i dormir poc o malament pot provocar un augment del risc de patir malalties infeccioses, malalties endocrines com la diabetis, més risc d’obesitat i excés de pes, i fins i tot més risc de tenir determinats tipus de càncer. A més, una persona que ha dormit bé és més creativa, menys irritable i compulsiva, menys agressiva, té més empatia i presenta un funcionament cognitiu millor en camps tan importants com la memòria, l’atenció i la concentració.

Aquesta negativa percepció de l’acció de dormir és relativament moderna. El dissabte 14 de novembre de 1914 es publicava a la revista estatunidenca The Literary Digest (1890-1938) l’article Edison’s prophecy: a duplex, sleepless, dinnerless world, on es recopilaven algunes de les especulacions que realitzava freqüentment Thomas Alva Edison (1847-1931), en aquest cas, coincidint amb el trenta-cinquè aniversari de la invenció de la bombeta elèctrica. Edison augurava en un futur immediat ciutats amb una profusió de l’ús de l’electricitat, especialment als mitjans de transport, i es congratulava, a més, que el seu descobriment (la possibilitat de tenir llum artificial a l’interior i exterior dels habitatges) podia permetre acabar amb una xacra per a la humanitat: ni més ni menys que dormir. «Dormir és una cosa absurda, un mal hàbit», sentenciava al text, mentre desitjava que, de manera progressiva, s’anessin reduint les hores dedicades a dormir, fins a la seva desaparició definitiva. Una proesa d’aquesta magnitud permetria a la societat recuperar tota aquesta ineficiència de tantes hores improductives… segons Edison, és clar.

També proposava menjar menys per acabar amb la pobresa, encara que aquesta és una altra història (s’entén així el títol de l’article). Respecte del seu desig de dormir menys (ell mateix va explicar en nombroses ocasions que amb prou feines dormia quatre hores seguides amb nombroses micromigdiades al llarg del dia que es van fer populars a la seva època), va proposar que el Govern dels Estats Units promogués l’insomni a la ciutadania, començant per acceptar dormir una hora menys cada nit. Una idea tan desgavellada, que fins i tot ens fa dubtar si realment algú ho podria tenir en compte. La veritat és que, més d’un segle després, les autoritats sanitàries segueixen sense considerar el son com un factor fonamental de salut, permetent l’ús freqüent de missatges als mitjans de comunicació on es transmet la idea positiva de dormir poc.

Des de fa anys, són cèlebres els eslògans d’una coneguda plataforma audiovisual que per anunciar la retransmissió de partits de la NBA en directe a la matinada espanyola (la majoria en dies laborals, per cert), els eslògans utilitzats son tan impactants com: «Dormir és de covards», o, un altre que resulta encara més ofensiu, «Ja dormiràs quan estiguis mort». Aquests missatges són similars, en termes de salut, a dir «Fumar és beneficiós per a la salut», però, en aquest cas, ens posaríem les mans al cap i les agències de salut pública actuarien amb contundència. Les causes que justifiquen aquesta permissivitat segurament son sistèmiques, per la qual cosa qualsevol iniciativa per denunciar aquesta situació és benvinguda. I una novel·la gràfica és un bon recurs, ja que permet mostrar en tota la seva magnitud els seus efectes.

L’autora valenciana Ana Penyas publica En vela/En blanc (2025), editat a l’octubre pel segell Salamandra Graphic del Grup Editorial Penguin Random House, en versió castellana i catalana, en aquest cas amb traducció d’Anna Puente. La novel·la gràfica està formada per la suma de petites històries corals que funcionen com a denúncia del que suposa l’impacte de l’insomni a la societat, un trastorn del son que afecta igualment diferents edats i estrats socials. Els protagonistes són joves que no dormen preparant-se per a un examen, adults preocupats per la feina que no tenen o, precisament, per la feina que tenen, o ancians empastillats neguitosos, gairebé tots carnassa dels programes nocturns de televisió, dels videojocs o de les xarxes socials en general.

És sabut que una persona que no dorm prou presenta un rendiment laboral i acadèmic més baix. En el cas d’infants i adolescents, el tema adquireix una importància especial. Sabem que un adolescent que dorm set hores té la meitat de capacitat de resoldre un problema matemàtic que un que dorm nou, que són les que deuria dormir, per la pèrdua de la capacitat d’abstracció. La solució a un suspens pot ser més hores de son i no només més hores d’estudi, que és el primer que ens passa pel cap com a remei. La manca d’hores de son està directament relacionada amb el fracàs escolar, la depressió i l’ansietat infantil, els trastorns del comportament i el consum de drogues i estimulants.

Els dos títols de la novel·la gràfica en castellà i català, En vela/En blanc, recorden l’expressió associada a una tradició medieval, en què els aspirants a ser ordenats cavallers passaven la nit anterior pregant en una capella, vestits amb una túnica blanca que simbolitzava el seu compromís i puresa (d’aquí ve l’expressió «en blanc»), vetllant les seves armes durant tota la vigília, a la llum de les espelmes (d’aquí l’expressió «en vela»). Quan el dia següent el cavaller oblidava el jurament que tant havia desitjat i repetit, probablement per haver estat despert tota la nit, s’indicava que «s’havia quedat en blanc».

Penyas empra la capacitat pedagògica del còmic per mostrar diferents situacions perquè a través del comportament i l’expressió corporal, el lector pot observar el turment que està suportant el protagonista d’aquest curt relat, bé perquè fa dies que no dorm, bé perquè li costi moltíssim adormir-se, bé per la por de baixar el rendiment en el seu lloc de treball, davant l’amenaça d’una pèrdua de productivitat que impedeixi aprovar una prova de rendiment, en el cas que sembla un empleat d’un magatzem d’Amazon (vegeu l’article Periodisme gràfic per retratar Amazon).

També la llar es pot convertir en un parany, pel soroll procedent del carrer o dels veïns, fins i tot de casa teva, amb el frigorífic, aixetes que tanquen malament, ventiladors, etc. So molest que altera les persones que estan hipersensibles davant aquests estímuls externs, especialment irritant quan es consumeixen substàncies estupefaents que acaben generant dependència i que estimulen aguantar encara més la manca de son. A les vinyetes de la novel·la gràfica hi ha una denúncia implícita a l’abús de la benzodiazepina i, el que és pitjor, del seu consum de forma automedicada, moltes vegades, com en una de les històries dibuixades, en què les pastilles són recomanades i subministrades per un amic de la persona que fa uns quants dies que no dorm. El seu ús deu ser sota estricta prescripció i control mèdic, ja que augmenta l’activitat d’un neurotransmissor inhibitori amb l’objectiu de calmar l’activitat cerebral, ideal per alleujar l’ansietat, l’insomni o el tractament de l’abstinència.

En vela/En blanc és també un calidoscopi de la realitat de la societat actual, amb feines precàries, bé per sous baixos, bé per la pressió a què estan sotmesos, bé pels horaris: en una de les històries, el protagonista apunta que treballar de missatger a la nit està més ben pagat. També de la manca d’intimitat per l’obligació d’haver de compartir pis per poder pagar el lloguer, que tot i així, s’emporta una part important del sou, amb la consegüent preocupació per la inestabilitat laboral i la manca d’expectatives, davant la impossibilitat d’estalviar o canviar a quelcom millor sense risc. També de la impotència que suposa precisament el criteri econòmic davant una separació de la parella amb què convius, o els problemes que ocasiona que la persona amb qui convius tingui una nova parella, davant l’expectativa de buscar nous i desconeguts companys de pis.

Una cosa similar ho narra l’autora barcelonina Elva Lombardía, a la seva novel·la gràfica Roncas (2025), basada en les seves experiències vitals, i publicada al setembre per Grafito Editorial. L’obra va guanyar el Premi Josep Sanchís Grau de Còmic dels XLII Premis Literaris Ciutat de València promoguts per l’Ajuntament de València, i recull amb humor i un estil caricaturesc les vivències d’una noia de més de trenta anys a la ciutat de Barcelona, ​​compartint pis amb amigues, amb un contracte a mitja jornada en un centre d’atenció telefònica, per poder dedicar la resta de la jornada al desitjat treball d’il·lustradora (o de dibuixant de còmic, com en aquest cas), que, evidentment, no dona per viure de forma folgada ni per assegurar un ingrés estable.

La novel·la gràfica gira al voltant no només de les dificultats quotidianes del dia a dia, sinó de la complexitat de les relacions, en especial quan comencen a través d’una aplicació de cites, que provoca l’assumpció de premisses implícites, com el fet de no saber si estàs en una relació estable o oberta, una inquietud que pot persistir gairebé de forma constant, fins i tot encara que acabis convivint. A més, la protagonista té una característica que pot molestar la seva parella mentre intenta dormir: ronca. Gairebé totes les persones ronquen de tant en tant, encara que per a algunes pot ser un problema crònic, o fins i tot convertir-se en un trastorn del son que es pugui manifestar en alguna malaltia més o menys greu, com la coneguda apnea obstructiva del son. En qualsevol cas, roncar es converteix en una circumstància que preocupa enormement la persona que el pateix i que pot afectar tant la qualitat del descans com la relació de parella.

El consell és clar: cal donar al son tota la importància que té. És necessari augmentar la nostra capacitat de gestionar de forma racional el nostre horari al llarg del dia i al llarg dels diferents dies de la setmana, aconseguint uns hàbits saludables. Els horaris de ficar-se al llit i aixecar-se han de ser el més regulars possible els set dies de la setmana. El nostre cervell, el nostre rellotge biològic, no entén de feiners i caps de setmana. Només una societat en què es dormi bé serà una societat sana. Ana Penyas ens mostra en una de les vinyetes una imatge publicitària, en què apareix en lletres grans «EN BLANC IX EDICIÓ», que fa referència a una iniciativa cultural que se celebra a moltes ciutats, normalment un dissabte a la tarda i nit, que emula el model parisenc en ser aquesta la primera ciutat que el va celebrar el 2002. Aquell dia, museus, monuments i espais culturals obren les portes gratuïtament a la nit amb multitud d’activitats artístiques, promovent, des de l’administració que, aquell dia, alterem el nostre horari de son. Almenys aquesta marquesina ens convida a la cultura i no ens increpa insultant-nos, anomenant-nos directament covards.