nou coronavirus no distingeix entre ètnies, fronteres, classes o gènere, tal com tantes veus repeteixen des de l’inici de la pandèmia. Amb tot, sí que varia molt l’afectació depenent d’alguns condicionants, com és el cas de la classe social. Un article publicat a la revista Journal of Public Health reafirma la relació directa entre una renda més baixa i un nombre més alt de casos de la Covid-19.
L’estudi, elaborat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària, ha creuat les dades de renda dels deu districtes que conformen la ciutat de Barcelona amb la taxa d’incidència de la Covid-19. El resultat és clar: com més pobre és el districte, més casos de la malaltia. El desequilibri arriba fins al punt que el districte amb menys renda, Nou Barris, va registrar 2’5 vegades més casos que el més ric, Sarrià-Sant Gervasi.
Els districtes situats més a l’esquerra al gràfic, amb menys renda mitjana, tenen més prevalença a patir el nou coronavirus. En canvi, els situats més a la dreta i amb més ingressos econòmics tenen una quantitat menor de casos. Amb tot, els mateixos autors reconeixen dos excepcions. Una és Sant Andreu, on “la divergència de resultats pot explicar-se per l’alt percentatge (25%) de residents menors de 25 anys, que són menys vulnerables a la Covid-19”. L’altre és Ciutat Vella, on “els resultats reflecteixen la realitat d’una zona molt turística: ingressos mitjans baixos en una població relativament jove i alta presència de població estrangera no resident”.
El gradient socioeconòmic que demostra que les classes més pobres tenen més risc de patir la Covid-19 no és cap nou descobriment. L’equip redactor de l’article cita altres estudis: “El Bronx, el districte de Nova York amb la proporció més gran de minories ètniques racials i on la majoria de persones viuen en situació de pobresa, tenia taxes d’hospitalització i mort més elevades”. Així mateix, menten un altre informe britànic que trobava “gradients cridaneres en el risc d’hospitalització per Covid-19 segons la raça i la privació socioeconòmica”.
El treball es basa en 9.000 casos, dels quals es coneix el districte barceloní de residència, compresos entre el 26 de febrer i fins al 19 d’abril, encara en plena primera onada.
Treball presencial, transport públic i habitatge
Demostrada un cop més la relació directa entre pobresa i afectació del nou coronavirus, l’equip científic en busca explicacions. Una d’elles posa el focus en l’aspecte laboral. Les baixes taxes observades als districtes amb més nivell socioeconòmic, diuen, poden explicar-se per la capacitat de teletreballar que tenen els qui hi viuen: “Tot i que es va animar els empresaris a desenvolupar el teletreball, la probabilitat d’aquesta opció va ser menor per a aquells sense educació terciària, amb competències de numeració i alfabetització limitades i amb un accés no adequat a la tecnologia”.
Els sistemes de transport de rodalia són el factor de risc més significatiu per a la propagació de la pandèmia, fins i tot superior a la densitat de població
Recorden que hi ha evidència que “els sistemes de transport de rodalia són el factor de risc més significatiu per a la propagació de la pandèmia, fins i tot superior a la densitat de població”, per la qual cosa aquells que han hagut de fer treball presencial, sovint més físic i no adaptable al teletreball, han estat molt més exposats.
El tercer aspecte, lligat encara a la població amb menys recursos econòmics, és l’”habitatge de mala qualitat” que “s’associa amb l’amuntegament, cosa que es tradueix en taxes d’infecció més elevades”. Viure en un barri deprimit econòmicament s’associa amb “condicions d’habitabilitat pitjors, massificades o compartides”, escriuen. Al contrari, recorden que “l’ús de segones residències per al període de confinament també podria haver contribuït a les taxes baixes observades als districtes més privilegiats de Barcelona”.
L’ús de segones residències per al període de confinament podria haver contribuït a les taxes baixes observades als districtes més privilegiats de Barcelona
“Aquesta malaltia l’està patint més la gent de menys nivell socioeconòmic”, resumeix Maria Grau, investigadora principal i membre del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). “S’han de fer més esforços als barris amb una població més vulnerable. Si no es trenca el cercle viciós entre pobresa i malaltia, els problemes locals d’inequitat en salut romandran o es veuran incrementats a les àrees afectades per l’epidèmia”, pronostica.
Els autors certifiquen que “la pandèmia agreuja també les desigualtats existents en el mercat de treball” i pronostiquen que pot fer augmentar la bretxa, que ja existeix, en el futur. En efecte, molts indicadors apunten que la crisi econòmica lligada a la Covid-19 ha aprofundit les desigualtats ja existents en l’àmbit laboral a la capital catalana.
Salut i economia, de la mà
Els científics que han redactat l’estudi veuen inviable deslligar la gestió sanitària de la socioeconòmica. “Els nostres resultats assenyalen que els esforços per contenir una epidèmia no poden ignorar els problemes d’equitat sanitària”, diuen. A més, avisen que “garantir la igualtat d’oportunitats de tractament per a tots és clau, però la protecció financera durant el brot també és important”.
Els autors també consideren cabdal fomentar millores en l’alfabetització en salut de la ciutadania; és a dir, “el coneixement i capacitat de les persones per obtenir, processar i comprendre informació i serveis sobre salut per prendre decisions sanitàries adequades”. Amb això s’aconseguiria “reduir el risc d’extensió de la infecció” en tant que augmentaria “la comprensió de la necessitat de responsabilitat social i adhesió”.
“És fonamental aplicar polítiques d’educació sanitària que afavoreixin una millor comprensió i aplicació de les mesures preventives, especialment amb les poblacions de més risc, com són els barris més deprimits”, defensa José Miguel Baena-Díez, investigador de l’IDIAPJGol.
