Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Espanya podria tenir aprovada al mes de juny la primera llei que reguli l’eutanàsia, després d’anteriors intents fallits. És el termini que preveu el Govern. Espanya s’afegiria així als Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg en el continent europeu, i el Canadà, Colòmbia, i l’estat de Victòria a Austràlia, que han precedit a Espanya en aconseguir les majories necessàries per elaborar una llei d’eutanàsia.
Una majoria molt àmplia i transversal de la cambra baixa va donar via lliure en el Congrés a l’inici de la tramitació de la proposta socialista. Es necessitaven 176 vots a favor, però la votació va tenir 201 vots positius, 140 de negatius, i 2 abstencions. Hi va haver 343 vots emesos, dels 350 membres de l’hemicicle.
Una tramitació que portarà quatre mesos de confrontació entre la majoria de forces polítiques partidàries de la regulació (PSOE, Unidas Podemos, ERC, PNB, JxCat, Cs, Bildu, Más País, Compromís, CUP, Coalición Canaria, Nueva Canarias, PRC, BNG i Teruel Existe), i les quatre que s’hi oposen (PP, VOX, UPN i Foro Asturias). Un debat que també es traslladarà a l’opinió pública, perquè encara que els últims estudis sociològics indiquen una clara majoria de la població partidària de regular l’eutanàsia, també hi ha sectors socials en contra que plantejaran batalla.
Per exemple, l’Estudi sobre valors i actituds a Europa sobre l’esfera privada, elaborat per la Fundació BBVA, i fet públic l’octubre de 2019, mostra que el 83% dels espanyols accepta la regulació de l’eutanàsia, entesa com el procés per “accelerar la mort amb ajut mèdic a pacients en fase terminal d’una malaltia incurable i que han expressat la seva voluntat de no seguir vivint”. I, el Baròmetre sobre Neurociència i Societat d’IPSOS, (empresa multinacional de consultoria i estudis de mercat a escala mundial amb matriu a França), publicat el novembre del 2018, mostra que el 85% dels espanyols estava a favor de regular l’eutanàsia.
El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) en una enquesta sobre la Sanitat el 2011, va preguntar sobre la possibilitat d’aprovar una llei que regulés el dret de les persones a “morir dignament”. Un 77,5% es van mostrar favorables, front un 9,8 que es van manifestar en contra.
El 2009 el CIS també havia elaborat una investigació sobre els pacients amb malalties terminals: el 63,3% dels enquestats van afirmar que eren partidaris “amb tota seguretat” que s’havia de regular a Espanya la llei de l’eutanàsia, que permetés els metges posar fi a la vida i als patiments, si la persona ho sol·licitava lliurement.
Què vol dir eutanàsia?
Les dades demostren, doncs, que hi ha una majoria social favorable a l’eutanàsia, entesa com l’origen etimològic de la paraula, la bona mort, o com més modernament, amb el significat de dret a la mort digna. La paraula eutanàsia té el seu origen en la paraula grega que deriva dels vocables “eu” que vol dir bo i de “thanatos” que vol dir mort.
A la Grècia antiga l’eutanàsia significava una mort honorable i una mort sense dolor. Per tant, contemporàniament s’ha anat associant l’eutanàsia al final de la vida sense patiment, i al procediment voluntari que realitza un metge per accelerar la mort d’un pacient terminal d’una malaltia incurable, que prèviament ha demanat al metge que vol acabar amb el dolor i el patiment que li provoquen la malaltia.
Evidentment, l’eutanàsia com altres drets o decisions individuals, com l’avortament i la donació d’òrgans que també provoquen divisions socials, són molt complexos per les implicacions que suposen per a les persones que prenen la decisió, el seu entorn i els professionals que intervenen.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’eutanàsia com “l’acte deliberat de posar fi a la vida, a petició pròpia o d’algun familiar”. Mentre que la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, la defineix com “l’acció u omissió que per evitar patiments als pacients terminals, accelera la seva mort amb el seu consentiment o sense ell”.
L’eutanàsia a Europa i a la resta del món
Els països que han precedit a Espanya en la regulació de l’eutanàsia han tingut generalment en compte la llibertat i la vida del pacient com a prioritat, remarcant el patiment com a raó per deixar-lo morir. Entendre l’assistència a la mort com a la preservació de l’autonomia del pacient, amb la llibertat per decidir sobre la pròpia vida per damunt de les seves limitacions físiques.
A més, la regulació de l’eutanàsia mitjançant una llei es garantia de control, ja que en ella es recullen els límits i els mecanismes de control que garanteixen la seguretat del pacient i eviten les possibles males praxis. Es protegeix així el dret del pacient i el deure del metge i la bona pràctica de l’eutanàsia.
Els Països Baixos van ser el primer país europeu en aprovar una llei d’eutanàsia el 2002. Amb el nom: Llei de final de la vida a petició pròpia, es va legalitzar la inducció mèdica a la mort d’aquells pacients residents al país, que confirmessin en diverses ocasions el seu desig de morir i que es trobessin en una fase terminal i sense opció de tractament.
També el 2002 Bèlgica, basant-se amb la normativa neerlandesa, va aprovar la seva llei, que a més va ampliar l’aplicació a què el pacient no estigués en fase terminal però sí patint greus problemes psicològics o degeneratius. Luxemburg el 2009, va aprovar la Llei de cures pal·liatives, eutanàsia i suïcidi assistit. Legalitzant els tres supòsits en el seu ordenament jurídic.
Colòmbia va reglamentar l’eutanàsia el 2015 a través del Ministeri de Salut i Protecció Social a instàncies del Tribunal Suprem. Aquest país catòlic de l’extrem nord de Sud-amèrica, és l’únic de l’Amèrica Llatina on és legal l’eutanàsia. Es regula que només un metge pot administrar la mort als pacients adults en fase terminal després de la supervisió d’un Comitè Científic Interdisciplinari que ho aprovi. El 2018, el Tribunal Constitucional va requerir al govern reglamentar també l’eutanàsia per a nens i adolescents. La llei està en tràmit parlamentari des del 2019.
Canadà va legalitzar l’eutanàsia el 2016, després que el 2015 el Tribunal Suprem dictaminés que la llei que penalitzava la mort assistida medicament era anticonstitucional, i va donar un any al Parlament per rectificar. Tot i que el Suprem va assenyalar que l’eutanàsia havia d’estar disponible per a qualsevol persona que patís “una condició mèdica dolorosa i irremeiable” finalment la llei aprovada limita l’eutanàsia als malalts terminals.
Al juny de l’any passat l’estat de Victòria es van convertir en el primer d’Austràlia en promulgar una llei d’eutanàsia. La llei permet els pacients amb malalties terminals demanar la mort assistida amb una combinació letal de medicaments. En tots aquests països es considera l’eutanàsia com activa. També Nova Zelanda, va aprovar l’any passat l’anomenada Llei d’Elecció d’acabament de la Vida, que serà el primer país a sotmetre a referèndum una llei d’eutanàsia aquest any, abans que entri en vigor.
Hi ha altres països on existeix l’anomenada eutanàsia passiva i/o el suïcidi assistit, a Europa es considera que no és il·legal o es permet aquesta pràctica, a Suïssa, Alemanya, Àustria, Albània i Finlàndia. També a deu estats dels Estats Units i al Japó. A Gran Bretanya, Dinamarca, Estònia, Hongria, Itàlia, Letònia, Noruega i Suècia, es permeten casos d’eutanàsia passiva sota certes circumstàncies.
La proposta de llei espanyola
El PSOE vol que la seva proposta de llei d’eutanàsia tiri endavant amb el màxim consens possible. Per això, vol que durant el tràmit parlamentari les aportacions dels diversos grups puguin millorar-la. Els principals punts de partida caracteritzen la proposta com a garantista.
Es pretén regular el dret de les persones que compleixin les condicions exigides a sol·licitar i rebre l’ajut necessari per morir. Els supòsits previstos en principi serien: les malalties greus i incurables o malalties cròniques i invalidants causants d’un patiment físic o psíquic intolerables. Serien aquests malalts els que podrien demanar l’eutanàsia per a posar fi a la seva vida. La petició de l’ajut per morir s’hauria de fer per escrit voluntàriament a través de dues sol·licituds amb una separació de quinze dies naturals entre ambdues.
Quan el facultatiu consideri que la mort és imminent, s’acceptaran períodes menors. Si el malalt està impedit físicament, una altra persona major d’edat podrà fer la petició en presència del pacient i d’un professional sanitari. L’ajut també es podrà demanar mitjançant el document d’instruccions prèvies, voluntats avançades o equivalent, que ja existeix en l’ordenament jurídic.
Les peticions d’eutanàsia seran avaluades i comprovades per certificar que compleixen els requisits per una Comissió de Control i Avaluació. Hi haurà tantes, com comunitats autònomes. La llei establirà en principi dues modalitats: l’administració directa al pacient d’una substància per part del professional sanitari, i l’altra que el metge recepti la substància perquè el pacient se la pugui autoadministrar en el cas que estigui conscient. En tots dos casos, el personal facultatiu mantindrà l’observació i suport al pacient fins a la mort.
Els sanitaris podran declarar-se objectors de consciència per no intervenir en processos d’eutanàsia, i la llei modificarà el Codi Penal perquè no sigui delicte. L’eutanàsia es considerarà una prestació sanitària més, i la mort per eutanàsia es considerarà mort natural a tots els efectes.
S’haurà d’esperar al final de la tramitació parlamentària per veure com es concreten tots els aspectes de la llei. De moment, els defensors plantegen la necessitat de la mateixa com una resposta a una demanda social creixent, que cal regular de manera equilibrada i amb garanties. La portaveu socialista va defensar la proposta afirmant “que el dolor no té ideologia” i que la normativa és una aposta “pel dret a decidir de la pròpia vida, en cas de patir malalties incurables”.
Per la seva part, els opositors, del PP i de VOX, plantegen una llei de cures pal·liatives com a alternativa. Però a més, les crítiques a la regulació van ser duríssimes. El PP va acusar el PSOE d’amagar amb la iniciativa “retallades de despeses sanitàries per l’elevat cost que suposa el tractament de les persones afectades per malalties incurables”. VOX va titllar la proposta de “el reconeixement del dret a matar. Convertint l’Estat en una màquina de matar” A més va comparar la iniciativa amb “la solució final” practicada en l’Alemanya Nazi de Hitler.
