Menys càrrega, més pressupost, més recursos, ràtios menys elevades, criteris adaptats als territoris… Així podria haver començat un article o entrevista fa un, dos o tres anys. També cinc anys enrere o durant l’esclat de la crisi del 2008 que en sanitat situa les retallades més dràstiques a partir del 2010. Si les mateixes demandes segueixen vigents és perquè l’Atenció Primària denuncia que aquestes no s’han vist recompensades ni pal·liades.
Enmig de la crisi sanitària, econòmica i social que ha comportat el coronavirus, parlem amb Elena Bartolozzi, secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya.
A finals de la setmana passada trèieu una nota on dèieu que demanàveu “cirurgia fina” a l’hora de tancar dispositius d’atenció primària per no deixar desatesa la patologia crònica durant la pandèmia. Què us heu trobat? Quants CAP han tancat o quina informació us han donat?
Hi ha hagut diferents informacions en aquest sentit. Al principi alguns CAP grans es van tancar, per exemple a la zona metropolitana, perquè s’estaven donant molts contagis entre professionals. En començar l’epidèmia no es van organitzar bé les coses, sobretot quant a mesures de protecció individual, i va haver-hi un nivell de contagi molt elevat i això va motivar que alguns CAP grans es tanquessin per manca de personal. Després el què se’ns ha explicat és que s’han tancat molts consultoris rurals per concentrar l’activitat en centres més grans i més ben dotats. També perquè hi ha hagut un gran nombre de professionals confinats i malalts que s’han hagut d’aïllar. Aquests han estat els dos motius.
Després, no tancats però si amb personal retallat s’ha anat fent durant tota la crisi de manera progressiva per haver d’atendre altres dispositius com ara els hotels de salut i sobretot les residències. Les residències d’avis han sigut un cop molt gran pels equips per la inversió de personal i per la situació tan demolidora que ens hem trobat.
Heu necessitat també augmentar l’atenció domiciliària?
No s’ha augmentat expressament l’Atenció Domiciliària. A l’Atenció Primària tenim molta gent gran que no surt de casa i es visita a domicili i a aquesta s’ha seguit visitant normal. Però ens ha arribat el caos de les residències d’avis amb un percentatge de contagi i de morts enorme i, davant aquesta situació que s’ha generat, a qui s’ha recorregut és als equips d’Atenció Primària per posar ordre i visitar tots aquests pacients.
Teniu dades de quants professionals de l’Atenció Primària s’han hagut d’aïllar en algun moment o quants positius hi ha hagut?
No, aquesta informació l’ICS no ens l’ha donat. Sabem pels companys que hi ha hagut equips que han hagut de tancar per l’elevat nombre de contagis però l’ICS no ens ha facilitat en cap moment el número total de contagis i positius de professionals.
Sobre el tracte que hi cap a l’Atenció Primària: des de Metges de Catalunya denuncieu sovint que “s’omplen la boca amb bones paraules” però en l’àmbit de polítiques sanitàries la tenen descuidada. Per xarxes socials ha corregut que així com a hospitals s’estaven fent test al personal, a l’AP no se’ls hi ha plantejat. Fins a quin punt això és així?
Les xarxes de facultatius d’Atenció Primària estan incendiades. La indignació és enorme des del principi. Nosaltres ja partíem des d’una base de precarietat del personal.
La Primària té una dotació pressupostària que no arriba al 16%, quan un sistema d’Atenció Primària potent hauria de tenir un pressupost del 25%. Ens trobem que hem d’atendre tota la nostra població i hem de reinventar-nos per poder atendre tota aquesta crisi. I continuar mantenint els nostres pacients habituals, clar. Però no els estem atenent igual i això tindrà repercussions quan passi la crisi més gran. Es sumarà tot el que s’està acumulant i no estem podent atendre perquè hi ha coronavirus però també hi ha moltes altres malalties que l’Atenció Primària porta.
Cal tenir clar que l’Atenció Primària és altíssimament resolutiva i porta un gran control de malalties molt complexes que no s’estan podent atendre de manera habitual. Això quedarà acumulat per a després i s’ajuntarà amb les seqüeles de la COVID. El què vindrà després és impensable.
Ja no partíem d’una bona situació, era insostenible. Nosaltres en concret a Metges de Catalunya vam presentar una denúncia per sobrecàrrega a inspecció de treball al novembre. Quan estàs sobrecarregat no pots visitar bé, no pots fer prevenció, no pots fer atenció domiciliària bé… només vas apagant focs. El que ens espera ara serà completament inassumible perquè ja ens hi estem trobant.
La Primària sembla la vaca que no para de donar llet. Necessitem personal per residències? El traiem de Primària! Potser que comencin a buscar en altres llocs perquè nosaltres no donem a l’abast. Estem disposats a fer de tot però sempre amb recursos
Ara ja fa més d’un any dels acords de la vaga però denuncieu que no s’han vist plasmats. Ara encara s’estan veient més perjudicats?
Evidentment. Al final a la Primària li recau tot perquè és la porta d’entrada però també la de sortida. Ara ja estem fent controls postingressos hospitalaris COVID. Has d’anar aprenent a més perquè és una malaltia nova per tothom i ens hem de reinventar cada dia. A més, no disposem de test. Estem fent el seguiment de contactes, estem fent milers i milers de trucades amb un nivell d’incertesa enorme. Pressuposem pels símptomes, truquem, anem aprenent… I ho estem fent prou bé perquè estem diagnosticant les pneumònies amb punts molt inicials i se’ls hi està donant tractament prou aviat i això també permet que els hospitals i les UCIs es descongestionin.
Però encara és el dia que puguem demanar un test a un pacient per saber si realment ho és, per confinar als familiars, per aïllar-lo… Ho hem de fer tot de manera empírica, sense dades. I això a nivell científic és molt poc efectiu, suposa un gran desgast perquè has d’actuar com si tothom estigués contagiat. Dóna molta incertesa per emetre incapacitats temporals… ens falten test. Un metge necessita poder demanar proves diagnòstiques. I no les tenim després de 2 mesos. I no parlem ja dels professionals que només es testa els simptomàtics i en alguns casos, sobretot a l’inici, s’ha trigat molt a fer-ho.
Ara quan baixi la corba també recauran sobre vosaltres les proves per estudiar la immunitat general de la població? Us han passat les directrius de com anirà tot?
No. Havíem d’arribar uns tests que ens els anaven a fer al personal sanitari dels CAP i volien començar també a les residències per separar els pacients infectats dels sans. Però es va veure que els tests no tenien la sensibilitat adient, donaven molts falsos negatius i per tant no eren útils. Quan la crisi passi, que no sabem quant durarà perquè la corba s’aplanarà però els contagis seguiran sent-hi, necessitarem disposar de proves diagnòstiques d’immunitat per nosaltres i pels pacients. És imprescindible i fonamental. Es fa amb totes les malalties, quan una dona es queda embarassada se li va una serologia del xarampió i la rubèola per saber si està immunitzada o no, doncs amb el coronavirus igual. Si és que és una cosa bàsica de la qual no disposem. És increïble. Hi ha problemes de distribució mundial, és veritat. Segur que a la primària ens arriba tard i poc com sempre.
La setmana passada vam entrevistar al Dr. Josep Maria Puig i vam parlar del Fòrum de Diàleg Professional. Va comentar que “aquests fòrums de forma clàssica s’han utilitzat per guanyar temps i per fer veure què s’estan fent coses”. Vau aconseguir que hi hagués una secció dirigida a l’Atenció Primària i Comunitària. Després d’això, tindreu demandes concretes?
Nosaltres sempre demanarem el mateix. Els fòrums de debat, les taules de professionals, estan bé però han d’anar acompanyades de mesures efectives. Si no, no serveixen de res.
Estem cansats de sentir que l’AP és molt important però dota-la pressupostàriament, dota-la de professionals i no siguis garrepa amb els facultatius que estan traient feina i atenent població amb problemes de salut molt complexes i d’una manera molt efectiva. Volem que hi hagi personal. La dotació tecnològica està molt bé, que posin ecògrafs, que fem videoconferències… La crisi del coronavrius ha servit perquè fem molta més activitat no presencial però sense recursos no ens en sortirem i la població no se’n sortirà. No ho podrem fer.
Es calcula que el pressupost de la Generalitat es deficitari en 5.000 milions per poder atendre bé les necessitats de salut de la població. I d’aquí un 25% ha d’anar a l’Atenció Primària. S’han d’ajustar les plantilles de tot el personal… Les càrregues dels facultatius han d’estar ben dimensionades. Després de l’acord de sortida de vaga van fer un estudi de càrregues que per res s’ajustava a la realitat. La gent continua tenint les agendes atapeïdes i plenes.
Demanem recursos, demanem personal i en concret jo demano facultatius a l’Atenció Primària i també de la resta de personal per descomptat però primer hem de reposar tota la plantilla que ens falta.
En una mateixa empresa no hauria d’haver disparitat de criteris entre professionals perquè això vol dir inequitats a la població
Just et van nomenar secretària del sector ICS d’Atenció Primària el maig del 2019. Ens pots fer una valoració de com ho has viscut o què t’ha impactat més?
Jo em vaig incorporar a la secretària l’any passat però fa més de 10 anys que sóc delegada de Metges de Catalunya i ja abans portava la secció de Barcelona ciutat. Molt del què passa ja ho coneixia, ja que fa molts anys que m’hi dedico. La dedicació ha sigut més gran i he participat més amb la resta de companys. M’ha sorprès comprovar una vegada més les diferències territorials dins la mateixa empresa. També els criteris aleatoris que fan servir les direccions que apliquen la mateixa norma d’una manera totalment aleatòria i indiscriminada amb els seus propis criteris cosa que crea un sentiment d’incertesa molt gran als companys. Veus la gran disparitat de criteris que hi ha i això en una mateixa empresa no hauria de passar perquè disparitat de criteris als professionals vol dir inequitats a la població. Això està claríssim.
Després no deixa de sorprendre’m la gran indignació enorme que jo anomeno el tsunami. Crec que l’administració no és conscient de les condicions amb les quals treballem ni de la gran dedicació que tenen els professionals. I la indignació és creixent. Això és un tsunami que de moment està a l’oceà però arribarà. Vam fer una vaga enorme i no han complert i això ha generat aquesta indignació creixent. No sé com es mesuren els tsunamis però puc aventurar que serà ben gros perquè volem treballar bé i visitar bé la nostra població i no ens deixen.
