Els efectes d’abordar la pobresa energètica des de l’àmbit local

Si bé existeixen diferències significatives entre els Estats membres pel que fa al desenvolupament de polítiques i programes per a la reducció de la pobresa energètica, la majoria dels països europeus tenen experiències nacionals sobre les quals treballar. En cas contrari, poden adaptar les iniciatives de països amb contexts socioeconòmics, condiciones climàtiques, models de governança o tendències polítiques similars

Ecoserveis
 
 

L’Atles d’Iniciatives de Pobresa Energètica a Europa, promogut per l’associació Ecoserveis, és el resultat d’una revisió exhaustiva de les pràctiques dutes a terme a Europa a la fi de 2016. El document recull i analitza les 65 millors pràctiques contra la pobresa energètica i ofereix un retrat de la situació amb l’objectiu de facilitar el procés d’intercanvi d’informació, tant pel que fa a les accions en si com sobre el coneixement que han generat.

L’anàlisi d’aquests casos d’estudi ha il·lustrat la importància de la contribució dels agents socials a aquest camp. Per tot arreu d’Europa s’està perfeccionant l’experiència en intervencions contra la pobresa energètica i en la manera d’implementar aquestes mesures en llars en situació de vulnerabilitat. La participació d’agents diferents, però complementaris (com els departaments públics d’energia, habitatge, benestar, protecció del consumidor i salut, així com les organitzacions de la societat civil), és clau per a configurar un sistema resistent i eficient amb el qual identificar i abordar la pobresa energètica.

Tant a escala nacional com regional, es recomana dissenyar estratègies que estableixin mesures a curt termini per a alleujar els casos d’emergència, però també estratègies a llarg termini dirigides a abordar les causes estructurals de la pobresa energètica. La combinació d’ambdós tipus d’estratègies podria compensar de manera efectiva les tendències cada vegada més a l’alça de les taxes de pobresa energètica observades en molts països.

Un vincle entre la pobresa energètica i els costs sanitaris

Malgrat que diversos casos d’estudi han indicat que la pobresa energètica té un impacte directe en la salut, les iniciatives que involucren a professionals sanitaris són escasses. La utilització de professionals de la salut en programes de pobresa energètica podria ser molt prometedora en termes de sensibilització, identificació de llars vulnerables i millora de la qualitat de vida de les llars vulnerables.

A més, la pobresa energètica està vinculada amb despeses indirectes substancials per als sistemes de salut dels Estats membres. Establir un vincle directe entre les mesures contra la pobresa energètica i la reducció de costos en els sistemes de salut podria ser una oportunitat per a crear consciència entre els prenedors de decisions sobre la necessitat d’invertir en estratègies a llarg termini per a reduir la pobresa energètica com una forma d’optimitzar el pressupost públic.

Contra la pobresa energètica, la cooperació entre agents és imprescindible

La col·laboració i la responsabilitat compartida són essencials. L’eficiència energètica és un camp emergent en molts països, raó per la qual el procés de formulació de polítiques ha de preveure la integració de les lliçons apreses de les iniciatives locals, així com el progrés aconseguit en països similars.

En molts dels casos d’estudi va haver-hi una sèrie de barreres associades a l’assoliment de l’eficiència energètica. Més que les limitacions financeres, un dels principals impediments va ser la falta de voluntat política o la col·laboració adequada entre els agents rellevants. Això subratlla la necessitat de col·laborar i crear sinergies entre les diverses parts interessades. D’aquesta manera es podria ajudar a pal·liar situacions que es troben obstaculitzades per manca de coneixement o d’experiència.

S’ha demostrat que la cooperació entre agents impulsa solucions creatives per als problemes trobats. Els aspectes clau en planificar estratègies de pobresa energètica a escala nacional, regional o local són:

  • Treballar per a establir una xarxa sòlida. Involucrar agents públics i privats (empreses i societat civil) i assegurar coneixements i competències transversals mitjançant la participació d’agents de diferents camps (per exemple, energia, protecció del consumidor, habitatge, salut i benestar). Per mantenir relacions sòlides és vital establir objectius i reunions periòdiques.
  • Preveure mesures d’emergència i estratègies a llarg termini. La sostenibilitat a llarg termini és un factor clau per al desenvolupament de programes eficients.
  • Aprendre dels èxits i els desafiaments d’altres organitzacions i països a escala local, nacional i internacional. Dedicar esforços a aprendre d’altres iniciatives pot ser més productiu que no fer-ho.

Per a resumir, i com s’ha destacat, existeixen moltes iniciatives contra la pobresa energètica a Europa. Haver d’aprendre d’elles abans de poder implementar-les pot semblar una pèrdua de temps. No obstant això, la veritat és que pot estalviar temps i ajudar a aconseguir millors resultats.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*