Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El ritme d’envelliment de la població és ràpid. Es calcula que, entre el 2015 i el 2050, el percentatge de població més gran de 60 anys gairebé es duplicarà, passant del 12% al 22%. Concretament a Catalunya, el Departament de Salut va xifrar en més d’1,5 milions la quantitat de persones que tenen més de 64 anys (19%). Es preveu que, en 7 anys, s’arribarà a més de 2,6 milions (el 24%) i que podríem superar els 3 milions l’any 2070. Aquest envelliment suposa també un increment proporcional del nombre de patologies cròniques i de discapacitats, i el consegüent major ús dels servei sanitaris públics. Entre les afeccions més habituals de la vellesa es troben la pèrdua d’audició, les cataractes i els errors de refracció, els mals d’esquena, l’osteoartritis, les pneumopaties obstructives cròniques, la diabetis, la depressió i la demència. A mesura que s’envelleix, també augmenta la probabilitat d’experimentar diverses afeccions alhora o de patir els anomenats síndromes geriàtrics, que inclouen la fragilitat, la incontinència urinària, les caigudes, els estats delirants i les úlceres per pressió.
Davant d’aquest escenari, el Departament de Salut ja ha situat la promoció de l’envelliment sa i actiu com un dels objectius prioritaris a assolir durant aquesta legislatura. El repte és allargar el temps de vida que es gaudeix amb bona salut i, en aquesta línia, es potenciaran aquelles intervencions que promoguin els hàbits saludables i que ajudin a prevenir la fragilitat, la discapacitat i les malalties cròniques. Fer exercici físic, mantenir una dieta equilibrada, tenir cura del son, revisar la medicació –que realment sigui la que pertoca– i fomentar les relacions socials són petits hàbits quotidians que també ajuden a tenir un millor estat de salut. Per altra banda, la inactivitat física, la fatiga i el deteriorament cognitiu són tres dels factors de risc principals que poden provocar la solitud en les persones grans. La soledat no desitjada és un dels riscos més grans per al deteriorament de la salut de les persones i un factor determinant que afavoreix la seva entrada en risc o situació de dependència.
L’1 d’octubre és el dia establert per les Nacions Unides per retre homenatge a les persones grans i per conscienciar la societat sobre l’estat en què es troba aquest col·lectiu i els desafiaments i problemes que afronta. Aquest any se celebra la 34a edició del Dia Internacional de les Persones Grans i porta com a lema “Envellir amb dignitat: reforçar els sistemes d’atenció i assistència a la gent gran a tot el món”. A Barcelona, desenes d’organitzacions de persones grans, així com altres entitats promotores –més d’un centenar–, amb el suport de les administracions públiques, han organitzat per primera vegada un acte unitari que tindrà lloc a la plaça de Sant Jaume d’aquesta ciutat a les dotze del migdia. També s’organitzen actes per commemorar el Dia Internacional de les Persones Grans a desenes d’altres poblacions catalanes. Envellir és inevitable, però intentem fer-ho amb salut.
