Entrevista

Ester Giménez: “Hem normalitzat anar al 150% de la capacitat, tot això funciona gràcies als professionals”

Com és la situació actual de l’atenció primària?

L’atenció primària ha de ser la porta d’entrada al sistema sanitari. Ha de tenir capacitat per poder resoldre molts problemes i, clar, ara la població és cada cop més gran, més envellida… Tenen més necessitat d’assistència per part de l’atenció primària. Això col·lapsa les consultes i no arribes a tota l’activitat que has de fer. L’atenció primària hauria de tenir un percentatge molt elevat de recursos.

Ens dediquem a la prevenció i la promoció de la salut: prevenir, per tal d’evitar la malaltia, i, clar, en aquest moment estàs atenent molta malaltia i et queda poc marge per fer tota la prevenció i la promoció de la salut que s’hauria de fer. Aquest problema l’arrosseguem des de la crisi de 2008, que ha deixat molta cua. Es van retallar molts professionals, s’ha anat ampliant, però es va a un ritme que no s’arriba, a la mínima que augmenta l’activitat per algun motiu, ja es desborda tot perquè no hi ha capacitat de drenatge.

Un altre tema que afecta l’atenció primària són les llistes d’espera als hospitals, ja que això suposa més visites perquè no li pots donar sortida a aquella persona que té la molèstia o problema de salut.

Aquest problema l’arrosseguem des de la crisi de 2008

I pel que fa a la infermeria en concret?

A escala d’infermeria, aquestes mancances es noten molt, ja que va ser un sector on es va retallar molt. Estem infradotades. En el cas de l’atenció primària cal moltes més infermeres pel fet que l’activitat consisteix en promoció i prevenció a la salut, què és una de les tasques clau de la infermeria: seguiment de patologies cròniques, cures de les persones (tant de la malaltia com de seguiment).

Des de la pandèmia es va incorporar més personal perquè es va veure la necessitat, i també s’han incorporat altres perfils com higienistes dentals, nutricionistes, fisioterapeutes… Tot això està molt bé, però no s’ha reforçat la base, s’ha fet molt poc en comparació amb el que s’hauria d’haver fet. S’han d’augmentar les ràtios per tal que es pogués dedicar el temps al treball amb la comunitat.

Què caldria reforçar per millorar les condicions laborals?

Quant a condicions, amb el conveni [III Conveni SISCAT] s’ha millorat, ara el Departament de Salut està per la labor d’equiparar a tots els professionals, siguin d’ICS o no. Encara hi ha diferències notables amb els quals estan pel SISCAT. Les diferències de condicions laborals entre els serveis genera certa competència. En l’últim pla del Departament la intenció és l’equiparació, ara falta veure que això sigui una realitat. Respecte condicions, un altre tema és el que comentava de les ràtios, hi ha poques infermeres per tot el que s’ha de fer, estem atenent només la malaltia com a tal i això va en detriment de les activitats de prevenció i promoció de la salut que hauríem de poder fer. En el sector de la infermeria, també cal esmentar que un altre problema és el del reconeixement de les categories, que no s’està duent a terme.

En l’últim pla del Departament la intenció és l’equiparació, ara falta veure que això sigui una realitat

Què passa amb les categories?

D’una banda, està el reconeixement de la categoria professional i de l’altre el reconeixement de l’especialitat. Ja fa més de 10 anys que està l’especialitat, hi ha infermeres que són especialistes i actualment opten als mateixos llocs de treball que una infermera generalista.

S’ha de començar a treballar perquè aquesta situació no pot ser. Hi ha un pla de formació, s’està invertint uns diners que no estan revertint a la comunitat. En teoria això s’ha de solucionar també amb el pla, ho tenen contemplat, esperem que es faci ràpidament perquè amb les oposicions de l’ICS del 2018 infermeres que portaven dècades a l’atenció primària s’han vist havent d’escollir plaça a un hospital perquè la convocatòria era única. Es va crear l’especialitat i d’altra banda es van unificar les convocatòries. Estem anant en direccions totalment oposades.

S’està invertint uns diners que no estan revertint a la comunitat

La medicina ha de ser més especialitzada perquè l’atenció primària és molt complexa: s’atenen molts problemes de salut que abans no tenia, i això requereix una formació específica. No pots venir sense una formació bàsica a l’atenció primària perquè necessites un procés. I fins que aquella infermera, si comença a treballar a l’atenció primària, fins que et dona una atenció de qualitat que es pugui equiparar a una resident, passen més de dos anys. Hi ha un procés de formació del que surten les especialistes amb unes competències ja molt ben treballades i molt ben definides.

Les infermeres sou també facultatives, us sentiu reconegudes com a tal?

Ja fa molts anys que som facultatius. De fet, és un terme que s’utilitza només pels metges quan no és així. Això s’ha de reconèixer en aquest conveni i no s’ha reconegut. Relacionat amb això, cal més lideratge d’infermer en els centres: som el col·lectiu amb més volum i en percentatge ocupem molt pocs llocs de decisió.

Sobre aquest tema, Metges de Catalunya presentava una demanda que s’ha resolt amb la cancel·lació del nomenament de dues infermeres com a directores de dos centres sanitaris…

Fa anys que a les direccions hi ha infermeres. No són gaires, s’ha d’augmentar el nombre de professionals d’infermeria a direccions i llocs de decisió perquè s’ha de tenir visió global de tot el sistema. Els facultatius metges tenen una part de la visió, i les infermeres una altra: una visió global de la persona, no estem formades només per la malaltia, sinó també per tot el que implica l’atenció a la persona. Amb això entra el context de la família, socioeconòmic… has de tenir en compte tot aquest ventall que acompanya a la persona.

No estem formades només per la malaltia, sinó també per tot el que implica l’atenció a la persona

Els professionals de Medicina no ho han estudiat a la carrera, han estudiat la malaltia. Això és molt important, perquè has de tenir en compte tota aquesta part a l’hora d’oferir unes cures. Per exemple, un diabètic ha de fer una dieta, tu li poses, però aquella persona no té recursos per poder fer aquella dieta, o un celíac, que els productes són més cars, o una persona que estigui a l’atur i que tingui un problema, una depressió, altres malalties quedaran secundàries, perquè té un problema més rellevant en el qual ha d’estar bé per poder abordar altres temes. Emocionalment s’ha de tenir en compte, i això s’ha de considerar també des de dalt.

Respecte al tema de la cancel·lació dels nomenaments de dues infermeres a càrrecs de direcció, amb tot això dic que és una llàstima aquest fet, la demanda és una cosa que no havia passat en tots aquests anys. I és una llàstima perquè hauríem de treballar tots a una, no pot anar un col·lectiu per separat i vetllar per si mateix. A la primària es treballa en equip. No podem anar l’un sense l’altre, i s’ha de pensar en la globalitat dels professionals: administratius, medicina, infermeria, odontòlegs, tothom. S’ha de pensar en tothom a l’hora de qualsevol acció.

Arran les vagues de gener, es van iniciar negociacions. Al principi aquestes van ser bilaterals, entre Metges de Catalunya i Departament de Salut, però altres sectors sanitaris vau mostrar el vostre malestar i van incloure al sindicat infermer majoritari. Quina percepció hi ha sobre els pactes?

Quan tu pactes el conveni és on s’ha de treballar tot. SATSE va signar i forma part de les negociacions. La percepció és que realment hi ha hagut una millora respecte als anys anteriors, però hi ha moltes coses a treballar. Cal una dotació de recursos humans urgent, recomptar: quants professionals calen per a l’atenció primària? Perquè una cosa són les condicions laborals i l’altra són els recursos en general. Hi ha molts centres que tenen molts anys, que estan envellits, que tenen problemes d’espai. Tot això també s’ha de tenir en consideració, perquè al final també respon a condicions laborals. En el pla també consta que es rehabilitaran centres, que s’obrirà de nous… hem de veure que tot això es materialitzi. Fa molts anys que l’atenció primària ha estat deixada, I s’hi ha anat sumant aquest desgast amb més activitat. Aquest fet s’ha de visibilitzar, perquè l’hospital atreu més, es visualitza més, però hi ha moltes intervencions que es fan a l’atenció primària, es fan moltes visites, i es ressolen molts problemes. Cal posar-la en valor.

Més enllà del detriment de l’atenció al pacient, com afecta la tensió constant sobre l’atenció primària?

Últimament, amb tots els problemes que hi ha, la percepció és que la població no té bona opinió del sistema de salut. Abans de la pandèmia ja hi havia problemes, però encara arrosseguem més a partir d’aquí.

Després de la pandèmia hem hagut de recuperar tota l’activitat de les persones amb patologies cròniques i amb problemes de salut, és a dir, posar-te al dia de tot: contactar a les persones, reprendre tota aquella part. S’ha normalitzat el sobreesforç, hem normalitzat anar al 150% de la capacitat, tot això funciona gràcies als professionals. Hi ha professionals sanitaris que han vist repercutida la seva salut mental per aquest motiu. Si estem fotuts, com hem de contribuir a la causa?

Hi ha hagut moltes persones que han marxat a fora perquè no tenien les mateixes condicions que els metges. A Londres van marxar moltes, a Anglaterra, a França i a Alemanya. I hi ha infermers que es plantegen canviar de professió després de tot el que ha passat, de fet alguns han deixat l’ofici.

La percepció és que la població no té bona opinió del sistema de salut

Per on passa el futur de la infermeria a l’atenció primària?

La infermeria és vocacional. Si no t’agrada la professió, no acabaràs la carrera. Des de la universitat s’hauria de treballar més l’atenció primària, s’hi hauria de donar més força, explicar-la més.

Tant en medicina com infermeria, la gent de primeres vol “sang i fetge”, I no s’explica bé tot el que es fa a l’atenció primària. Un problema també és l’especialitat, tenim moltes infermeres que són de fora del territori català, venen a formar-se aquí i marxen. I és normal, fer dos anys d’especialitat, cobrar menys I després optar igualment a les mateixes places de treball…

Totes les infermeres de primària haurien de ser especialistes en infermeria comunitària en un futur, ser reconegudes com a tal.