L’1 de febrer va canviar la gestió del sistema del rastrejament de casos de Covid-19, tal com va anunciar Salut poc abans que acabés l’any. Ara bé, l’avís als 849 treballadors no es va fer fins quinze dies abans de la data, dues setmanes després que s’anunciés a la premsa. Carolina Soto-Aliaga, portaveu d’Scouters en Lluita, considera insuficient l’opció de Salut d’inscriure’s a la borsa general i avisa que continuaran mobilitzant-se i que emprendran accions legals per exigir la subrogació.
Avui dia, els rastrejadors de Ferroser-Ferrovial ja no esteu fent la vostra tasca. És correcte?
Dels 849 rastrejador que érem, tenim constància que han estat agafats per una borsa de Salut unes 200 persones. O sigui que des del dia 31 a les 22.00 hores, ens hem quedat al carrer 649 rastrejadors.
Com us heu organitzat per formar ‘Scouts en lluita’?
Estàvem dividits en tres torns -matí, tarda i cap de setmana- i a dos centres diferents -Sant Joan Despí i l’Hospitalet de Llobregat-. Per tant, era com si fóssim sis torns. El més bonic és que molts no ens coneixíem, i l’únic contacte que teníem eren els grups de Whatsapp fets per resoldre dubtes o canviar horaris. Ens comencem a organitzar quan veiem notícies a la premsa que el contracte acaba el 31 de gener. Pensàvem que eren rumors, que no podia ser veritat que s’informés abans a la premsa que a 849 treballadors.
Salut ho va anunciar en una roda de premsa el 28 de desembre. Llavors no se us comunica?
No. El rumor va creixent, demanem informació a Ferroser-Ferrovial i a Salut, però no rebem resposta. Només quinze dies abans, el 15 de gener, se’ns informa amb un comunicat que el contracte acaba el 31 i que ens deixen una borsa oberta expressament per a qui es vulgui apuntar al nou servei.
De fet, la borsa ja estava oberta, segons va informar Salut aquell dia de desembre. Us van avisar quan es va obrir?
No, no ens van avisar. El 15 de gener ens avisen que s’obrirà durant tres dies, però abans ningú no ens informa de res. Patíem i només sabíem en funció de les notícies que hi havia als mitjans. Ni Ferrovial ni la Generalitat ens van avisar que existien aquestes borses mentre nosaltres treballàvem a la tardor.
Ha dit que unes 200 persones ja s’han inscrit a la borsa i han estat contractades per Salut. És així?
En cap moment Salut va parlar clar, no sabíem quanta gent agafarien. En primer lloc haurien de ser transparents i subrogar la plantilla, que seria el més normal en l’àmbit laboral i de cara a la salut pública, perquè som els únics rastrejadors que hi ha hagut a la història. Sabem perquè se li va escapar a Marc Ramentol, secretari general de Salut, que estaven formant 500 persones i que finalment en serien 700.
Per tant, com a màxim han agafat 200 rastrejadors de Ferrovial i 640 han quedat al carrer després de passar-se mesos treballant en condicions laborals precàries, en torns de vuit i dotze hores, fent una feina molt dura física i emocionalment perquè atenem famílies afectades per la Covid, a qui se li ha mort gent, a qui truques en mig d’un enterrament, persones que es passen vint minuts plorant…
A més, Scouts en lluita ha protestat per la borsa. Creieu que és insuficient i que s’hauria d’haver prorrogat la plantilla.
La borsa té uns inconvenients, com que la gent es va haver d’espavilar a buscar tota la informació que es requeria en només tres dies i en plena pandèmia. Això ja descarta gent perquè alguns tràmits són lents. Alhora, és una forma de fer que la gent no es manifesti, perquè li treus tot el temps. També ens diuen que és exclusiva per a nosaltres, però llavors no sabíem que n’hi havia una oberta des d’octubre. No només no ens posen com a prioritat, sinó que ens deixen a la cua d’una borsa amb persones sense experiència.
Els treballadors, que hem estat a primera línia i hem donat la cara, ens n’anem al carrer
A més, tot i saber que el 90% dels contractats som estudiants i l’altre 10% té càrregues familiars o altres feines, imposen a tots els nous de la borsa un horari rotatiu. Això fa que molta gent s’hi apunti i hagi de renunciar en saber els horaris. La Generalitat es renta la cara dient que no s’ha apuntat tothom, però com esperes que estudiants assumeixin un horari rotatiu? Ja sabien que passaria això.
Per últim, vint-i-quatre hores abans de la primera concentració, van publicar una llista amb tots els noms amb un ordre de prioritat de trucada, de l’1 al 866. Hi ha persones que no són de la plantilla de Ferrovial i altres de la plantilla no hi apareixen. Tot feia pensar que seguirien l’ordre descendent, però no, trucaven aleatòriament. D’aquesta manera la gent es despistava, tenia por i pensava que ja no l’agafarien perquè han trucat un número superior, pensaven que potser ens contractaven a tots… Juguen amb la necessitat, la fe i la por.
El Diari de la Sanitat va destapar la ineficiència del servei per culpa de l’operatiu. També vam conèixer la poca seguretat anti-Covid que se us donava. Com és veure’s al carrer després de tot aquest esforç i d’haver estat peça clau en el control de la pandèmia?
Efectivament, no hem tingut seguretat contra la Covid, no hi havia presa de temperatura, no hi havia l’exigència de mascaretes homologades, ens avisaven dels torns a l’últim moment amb només sis hores d’antelació, se’ns van denegar vacances…
S’ha criticat molt el rastrejament, el rastrejament, les condicions en què treballàvem… Però no la plantilla, que és intocable. Hem tingut una eficiència brutal, amb una nota de 98% de les avaluacions externes. La plantilla s’ho ha deixat tot i ha funcionat bé. En canvi, ens deixen al carrer.
Sembla que la comunicació amb el Departament de Salut no era gaire fluida. Us sentiu escoltades?
Després de demanar-ho més de vint-i-dues vegades, Salut encara no s’ha volgut posar en contacte amb nosaltres. Són més de 1.500 milions de famílies ateses, de treball a favor de la salut pública i deixen més de 600 persones al carrer sense dignar-se a parlar amb la plantilla ni amb els seus representants. És vergonyós.
No només no ens posen com a prioritat, sinó que ens deixen a la cua d’una borsa amb persones sense experiència
A més, durant la vaga l’empresa va demanar el 100% dels serveis mínims, el que no s’ha vist mai en una vaga, perquè suposa anul·lar-la. El Departament de Treball n’imposa el 90%. És grotesc que demanin uns percentatges tan alts quan l’1 de febrer es redueix la plantilla. Com pots defensar que cal un 100% i imposar un 90% si l’endemà no en necessites tants? És una persecució en contra de qualsevol mobilització en plena tercera onada i campanya electoral.
I els partits que no formen part del govern, us han donat suport?
Van fer una reunió en línia on van participar tots els grups parlamentaris, excepte ERC. Van mostrar tot el suport cap a nosaltres i vam aconseguir que signessin un document, que també va signar ERC, en què se’ns dóna suport i s’explica que subrogació és viable a escala legal, administrativa i laboral. Perquè si hi ha un canvi de gestió d’empresa, la nova direcció té l’obligació de mantenir la plantilla. A més, la Generalitat va dir que assumiria totes les funcions, i això implica la subrogació automàtica, perquè seguim amb un servei que ja hem realitzat abans amb una altra empresa.
Així, els grups parlamentaris d’ERC i Junts van signar un text que contradiu el seu govern?
Sí, entren en contradicció perquè per un costat hi ha Alba Vergés i companyia negant la possibilitat de subrogació i alhora firmen un document per a la continuïtat total de la plantilla i on s’expressa la necessitat i legalitat de la subrogació. Esperem que no quedi tot en un paper i una signatura, perquè els polítics estan massa ocupats en rascar vots.
Sigui com sigui, el contracte amb Ferroser va acabar i els vostres també. Com va ser i què fareu ara? Seguireu mobilitzades?
El dia 31 va ser un dia dur, perquè ets sents utilitzada. Veus que la Generalitat ha guanyat perquè ha rescindit un contracte polèmic i amb pactes ocults que vés a saber què impliquen. Ferroser i Ferrovial ha fet el que volia, ha guanyat diners i un dels seus alts càrrecs, Max Llobet, ha estat contractat per Salut. Els treballadors, que hem estat a primera línia i hem donat la cara, ens n’anem al carrer.
Tot i això, seguim amb força, amb mobilitzacions i pressionant. Obrirem una via legal per prendre accions contra Salut i contra Ferrovial. Estem estudiant opcions legals.
