El desplegament del primer pla va servir per construir un model municipal basat en la col·laboració entre institucions, entitats i associacions. Hi ha més de 1000 persones implicades treballant amb unes perspectives en comú a través de l’estructura organitzativa de governança obtinguda durant aquests anys de les taules de salut mental i xarxes i comissions temàtiques creades. Gairebé 500 entitats que participen a les taules de districte i de ciutat, que orienten, detecten, participen i són el motor d’aquest pla.
“Vam començar a detectar fa un temps, abans de la pandèmia, que se’ns presentaven situacions de suïcidi importants. Teníem una demanda cada tres dies per intent de suïcidi. L’Ajuntament va parlar amb nosaltres i nosaltres amb l’Ajuntament, i vam fer un conveni de col·laboració. Tenim un telèfon que funciona ja fa més de dos anys, el telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona. La titularitat és de l’Ajuntament i nosaltres el gestionem amb un model entre voluntaris experts i altament formats”, explica Esperança Esteve, patrona delegada de la Fundació Ajuda i Esperança.
El telèfon de prevenció del suïcidi a la ciutat forma part del primer Pla de Salut Mental. Consisteix en l’habilitació d’un telèfon gratuït, el 900 925 555, les 24 hores tots els dies de l’any. Des de la seva posada en marxa, han atès més de 14000 trucades, d’altra banda, al Barcelona Cuida —centre pioner que vol donar visibilitat a tots els recursos existents a la ciutat en l’àmbit de la cura i posar-los a l’abast de tothom— han rebut més de 600 persones per les dues entitats referents a Catalunya i Barcelona. En aquesta línia, però amb una orientació més ample, també està en marxa el “Xat de suport emocional per a joves”, que funciona a través de WhatsApp 679 333 363 i que està orientat a un acompanyament més ampli per situacions de malestar emocional. Està pensat per a població d’entre 14 i 26 anys, està disponible les 24 hores i també és gratuït. El consistori l’ha posat en marxa a través d’un conveni amb la Fundació Ajuda i Esperança, igual que ha fet amb el Telèfon del Suïcidi. “Els joves es relacionen molt per WhatsApp. Amb el Xat de Suport Emocional per a Joves ja tenim una experiència important al voltant de gairebé mil persones ateses, per diferents situacions: problemes a l’escola o institut, conflictes relacionals, ideacions suïcides… n’hem aturat algunes a través de posar en contacte amb els serveis públics de la ciutat”, explica Esperança Esteve sobre el Xat de Suport Emocional per a Joves.
Indicadors de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2021 de l’ASPB, recull que el risc de mala salut mental marca el seu màxim històric en haver passat del 19,9% al 31,4% en les dones durant els últims cinc anys i del 16,5% al 21,6% en el cas dels homes, uns percentatges que empitjoren en totes les franges d’edat i són especialment elevats entre la població jove i adolescent. La vulnerabilitat de la població jove, sotmesa a pressions com els sous precaris, la manca de perspectiva de futur o l’aturada de les seves vides durant la pandèmia és una de les prioritats del Pla de Salut Mental. Per aquest motiu, una de les mesures concretes ha estat reforçar el Konsulta’m, que tancava el 2022 amb gairebé 3000 consultes.
És un programa que va néixer l’any 2018 per atendre de forma preventiva el patiment emocional i el malestar psicològic d’adolescents i joves abans que el problema s’agreugi i es converteixi en un trastorn de salut mental. Es tracta d’un servei anònim i gratuït disponible a tots els districtes de la ciutat i no requereix cita prèvia i gestionat pels propis Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de cada territori.
El 2022, es va ampliar per a les persones de més de 22 anys a la majoria de districtes, tenint en compte on hi ha més col·lectius en situació de vulnerabilitat relacionada amb aspectes socials i econòmics que deriven en pitjors indicadors de salut mental. Konsulta’m +22 disposa de professionals de la psicologia, el treball o l’educació social i la infermeria i està vinculat també als centres de salut mental d’adults (CSMA).
Combatre l’abús de les pantalles com a eix primordial
El segon Pla de Salut Mental pretén consolidar i ampliar les actuacions fruit de la reflexió, els aprenentatges compartits i el convenciment que la salut mental no pot ser una salut de segona, i que des dels ajuntaments es poden generar actuacions per millorar el benestar (emocional) de les persones. L’Ajuntament de Barcelona busca establir mesures d’actuació per promoure el bon ús de la tecnologia i el mòbil entre la població infantil i adolescent. Aquest és un dels objectius concrets que recull el nou Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030 i que reforça les prioritats de l’antic pla i complementa les seves 111 accions amb 90 accions de noves.
“L’ús indiscriminat de la pantalla, sense control ni coneixement dels pares, bé, tot el que es fa al voltant de generar noves addiccions, noves dificultats, nous aïllaments. Aquest és un punt. El problema és l’abús, no l’ús, ja que som en una societat molt relacionada amb la tecnologia I també és un canal d’arribada, com el Xat Jove. El problema no són les pantalles o internet, és l’abús i el que genera al seu voltant”, diu Esperança Esteve sobre la línia de treball del nou pla de Salut Mental. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha publicat diferents informes durant els últims anys que posen el focus en la necessitat d’abordar aquesta qüestió. Per exemple, l’estudi ‘Pantalles i salut emocional en adolescents de Barcelona’ recull que, tot i que les pantalles ajuden a comunicar-se, jugar o cercar informació, entre d’altres, també tenen aspectes negatius sobre la població adolescent com poden ser la distracció i la pèrdua de temps, els canvis d’humor, la dependència, la sensació d’aïllament, el patiment de situacions de ciberassetjament o un nombre d’hores de son insuficient, entre d’altres. Aquest informe, de fet, recomana augmentar el coneixement científic i la possible relació entre pantalles i salut mental per tal de poder desenvolupar polítiques públiques que vetllin pel correcte desenvolupament de la població infantil, així com per dissenyar programes de promoció de la salut en un camp que és totalment nou i per tant encara amb cert grau d’incertesa i desconeixement.
L’enquesta Factors de Risc en Estudiants de SeCundària (FRESC) elaborada per l’ASPB l’any 2021 recull que la població de 13 a 17 anys passa una mitjana de 8 hores diàries davant d’una pantalla, en un context en què el 77% de la població adolescent no té cap límit de temps per a utilitzar el mòbil, prop d’un 81% assegura que sempre utilitza el mòbil abans d’anar a dormir o bé que més del 39% admet fer un ús compulsiu d’internet i de les xarxes socials. Un dels exponents més clars d’aquesta situació és que el 5,9% dels nois i l’1,1% de les noies acaben desenvolupant un joc problemàtic.
Altres línies de treball
El nou pla té un abast fins a 2030 i té l’objectiu de consolidar les polítiques de salut mental a la ciutat en els propers 7 anys. L’objectiu es refermar i ampliar la feina feta tot i incorporant nous enfocs i noves actuacions. Es concreta en 90 ínies d’acció per poder atendre les necessitats de tot el cicle de vida, incorporar la perspectiva de diversitat sexual i de gènere, així com la perspectiva intercultural, impulsar l’abordatge de la cura en salut mental a la feina, o bé incrementar el suport psicosocial a les persones cuidadores, entre d’altres. Més enllà del Konsulta’m, el Xat Jove o el Telèfon de Prevenció del Suïcidi, el nou pla estableix altres mesures per a treballar en aquest període.
Una d’elles és impulsar un servei pensat per a prevenir la soledat no volguda, que genera angoixes i malestars, mitjançant un mecanisme que permeti posar en contacte persones que pateixen situacions de soledat no volguda amb persones voluntàries que les acompanyin a serveis o recursos comunitaris. “Ara incorporem també tot el tema de les cures de les persones grans, el tema de l’envelliment, la soledat i atenció a les persones que cuiden d’altres persones”, diu Esteve sobre aquest punt, crucial degut a la situació demogràfica actual d’alt percentatge d’envelliment.
Sobre aquesta qüestió, el pla pretén treballar possibles equips itinerants formats per professionals de la psicologia, l’educació social i la infermeria comunitària per poder donar atenció a residències i apartaments amb serveis per a la gent gran.
Catalunya Plural, 2024