Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Tornem al nostre tema, la salut. Gairebé tothom entén, avui en dia, tot i en temps intoxicats de fakes, que la salut no és solament absència de malaltia. L’any 1946 l’OMS va crear càtedra amb una definició que penso correcta quan va definir la salut com “l’estat complet de benestar físic, mental i social i no només com l’absència de malalties i invalideses”. Tanmateix, a mi em continua agradant més la definició de Jordi Gol al Congrés de Metges i Biòlegs celebrat a Perpinyà el 1976: “La salut és una manera de viure: cada cop més autònoma, més solidària i més joiosa”.
En moments excepcionalment convulsos per l’impacte de les novíssimes tecnologies (i per polítics aberrants), és imprescindible tornar a emmarcar la realitat dins dels paràmetres històrics i dels valors i principis de civilització. En aquest cas de la salut i la sanitat —públiques—.
Cal evocar la rellevància dels determinants socials de la salut. Que un 50% ve condicionat pels factors socioeconòmics (allò del districte postal), un 25% pel sistema de salut, un 15% per la biologia i la genètica (codi genètic) i un 10% per l’ambient físic. Això encara que sigui notòria la manca de suport i de recursos per qüestions capitals com l’habitatge, el treball, les pensions públiques, el medi ambient, alimentació, cultura. Holístic i complex d’un tot interconnectat, salut i vida. Situat des de la inoblidable memòria de la lluita de classes, de l’emancipació humana, de la lluita per la pau, de la ja citada solidaritat i sororitat.
Vet aquí que ara qui mana i manega el sistema és l’omnipotent intel·ligència artificial. No és avui, encara, l’article monogràfic al respecte, que ja caurà, però sí cal avançar els primers efectes i lectures d’un fenomen que, a més d’arribar investit de “r/evolucionari”, segurament esdevindrà colpidor, per a bé i per a mal. I no renego de les aportacions positives que també suposa.
De moment ja l’estan emprant arreu en sanitat a l’hora de programar, atendre, llegir pantalles, allunyar les pretensions de contactes presencials. La mateixa consellera Pané ha declarat en viva veu que “metges no n’hi haurà més, però amb l’ajuda de la IA, es faran diagnòstics igual o millor que els professionals”. Tremenda confessió desvergonyida de les seves perverses intencions a l’hora de seguir no-contractant, deixant caure llocs de treball, ferint de mort l’atenció primària, avantposant els algorismes per damunt de la praxi mèdica desitjable i experta, generant incerteses i moltes inseguretats sobre el bon ús de tanta tècnica “infal·lible”.
Molt per veure i patir, desigualtats, opacitat, manca de supervisió, control i transparència, barrera a la participació ciutadana no habilitada per la bretxa digital, resultat (?) de les traduccions automàtiques de l’escolta de l’expressió oral (no gestual) del pacient que van directes a una història clínica del que anomenàvem Anamnesi, és a dir diàleg i expressió simptomàtica o interpretació IA d’imatges exploratòries amb informes sense rastre humà enlloc. Els actuals malauradament inevitables errors passaran a ser sistemàtics horrors de la modernitat telemàtica en mans de qui pugui disposar-ne i decidir objectius dels sofisticats equips de software i la seva producció.
Un detall gens menor és la bona rebuda que institucions, empreses i administracions en fan i procuren per la meravella redemptora de la IA. Curiosament del que hi ha més coneixement i expectativa és dels guanys econòmics i beneficis previstos, estalviant sous, evitant impostos, fugint dels recursos humans (tan perillosos i conflictius, diuen). El president de la Generalitat ha declarat que pensa invertir 1.000 milions d’euros en el foment de la joia artificial, amb ubicacions d’instal·lacions ad hoc, amb tot el suport institucional i càlcul de beneficis en els propers quatre anys de 160.799 milions d’euros. Quina por!
Parlem, a curt termini, de la demolició de l’atenció primària genuïna, amb longitudinalitat, integralitat, accessibilitat, tal com ha de ser i havia arribat a ser i estar més bé que mal. Què fer des dels moviments socials, des de l’activisme perseverant i dempeus? Segur que de cap manera resignar-se, inhibir-se, rendir-se. Deixar-los (a ells) fer sense control ciutadà de base. Amb lleis no complertes, privatitzacions a l’alça de serveis, màquines i negocis “mixtes”. Tot a major benefici del big data sanitari, una immensa cartera de “clients” —tothom— per utilitzar-la a major benefici de rendiment mercantil i empresarial privat. Públic a privat.
Toca, replantejar-nos la situació actual. Avaluar creixents desigualtats i privatitzacions, precarietat insostenible, laboral i personal, o salut mental dins una pandèmia dolorosa i perillosa. Cal proposar-nos construir allò que reivindiquem des de sempre, ideal però real i, a més, possible de fer (sí que es pot!). Activar respostes de defensa immediata, però al mateix temps estratègies a mitjà-llarg termini. Pensar un nou i millor Sistema Nacional Públic de Salut. Organitzar i mobilitzar. Perseverar i evitar la fragmentació dels moviments i les estèrils divergències intestines. Generar aliances, serioses i fidels, coordinar accions amples i unides.
Tornar a la “batalla del llenguatge” explicant-nos de manera que la bona gent (target o diana receptora), el nostre poble, entengui i llavors participi. Usant amb intel·ligència pragmàtica les xarxes socials (que tant abusa via fakes, el nostre poderós enemic). Situar-nos davant del nou mode de producció fabril que talla les relacions interpersonals. Aplegar objectius clars i d’obligat compliment, més ençà d’eleccions per part dels partits polítics que assumeixen aquesta prioritat.
Tot això amb consciència de la dificultat, però també de l’oportunitat i de la necessitat. Amb ironia, amb tocs d’humor, tossudesa-perseveració, cultura de lluita democràtica: referents, història, música, imatges, hemeroteca, informacions. Sense generar falses il·lusions, d’immediateses impossibles.
Des de la lluita diària que és salut, perquè salut és lluitar.
