Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A Catalunya, per determinar la situació de l’epidèmia de SARS2 (anomenada Covid-19) s’utilitza l’anomenat índex de risc de brot, definit pels seus creadors de la Universitat Politècnica de Catalunya com a índex de creixement potencial (EPG). Aquest índex s’obté de multiplicar la incidència acumulada (casos diagnosticats x 100.000 habitants) dels darrers catorze dies per la velocitat de propagació dels contagis (s’utilitza la mitjana dels darrers set dies).
Un dels problemes en l’actual epidèmia és el maneig de dades recents. Com que la confirmació del diagnòstic de contagi no és immediata, les dades no són estadísticament consistents fins passats uns tres dies. Per això, en el càlcul de la incidència acumulada no es tenen en compte les dades dels tres dies immediatament anteriors. En una situació d’emergència com l’actual, és molt important saber que ha passat els darrers tres dies. Això permetria actuar adequadament i amb la màxima celeritat en aquells llocs del territori on es detecten increments de contagi.
La pregunta que ens podem fer és si hi ha possibilitats d’incloure les dades d’aquests tres dies anteriors en els càlculs. La resposta hauria de ser positiva si es compleixen dues condicions. La primera és que la recollida de dades estigui optimitzada, és a dir, se centralitzin diàriament. La segona és que les dades crues dels tres dies immediatament anteriors puguin ser utilitzades en el càlcul de la incidència acumulada. Als experts en models matemàtics no els hauria de suposar un repte massa complicat fer una modelització. De fet, utilitzen models per predir com incrementaran els contagis en les setmanes següents o quan arribarà al col·lapse de les UCI, situacions molt difícils de preveure perquè hi influeixen diferents factors desconeguts, entre d’altres el comportament humà. Per tant, utilitzant dades retrospectives, poden establir un model de correcció de les dades crues dels tres dies anteriors per la seva utilització immediata.
Per una altra banda, és de destacar que a la major part de les Comunitats Autònomes i de països europeus s’utilitza com a índex de risc la incidència acumulada dels darrers set o catorze dies. Que a Catalunya utilitzem un índex diferent, dificulta la comparació amb altres territoris. Sabent que països com Alemanya, on la contenció de l’epidèmia ha estat més exitosa que a casa nostra, utilitzen la incidència acumulada els darrers set dies per establir mesures restrictives, seria bo que les autoritats ens expliquessin quin avantatge presenta utilitzar “l’índex de risc de brot” en enfront de la incidència acumulada, i quina és la validació científica d’aquest índex.
Finalment, comentar que la transparència en la presentació de les dades a la població i les raons utilitzades en la presa de decisions són obligacions dels governs. La utilització de dades comparables, a més, evita comentaris inversemblants com el de la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Alba Vergés, que el dia dos de novembre va afirmar que no es plantejava el confinament domiciliari tal com havia demanat Astúries doncs “no estem a la posició d’Astúries”. És cert que el dos de novembre la incidència acumulada dels darrers catorze dies a Catalunya era de 733 i a Astúries de 418, és a dir molt pitjor a Catalunya. Tot i això, els percentatges de llits UCI ocupats per malalts de Covid-19 era en ambdues comunitats molt similars, 17 i 18% respectivament.
