Reportatge

Infermeria, entre el col·lapse i el desaprofitament

“Cal generar sis milions de nous llocs de treball en infermeria per al 2030 i corregir la iniquitat en la distribució dels professionals d’infermeria a tot el món”. Així es pronunciava l’Organització Mundial de la Salut (OMS)en la presentació dels resultats del primer Informe sobre la Situació de la Infermeria al món 2020 (l’original, en anglès:State of the world’s nursing 2020: investing in education, jobs and leadership), fet per aquest organisme mundial, amb el Consell Internacional d’Infermeres i la campanya mundial Nursing Now.

S’instava els governs i parts interessades a invertir en formació, treball i lideratge de la infermeria, el grup ocupacional més nombrós dins del sector de la salut, perquè representa aproximadament el 59% de les professions sanitàries. L’informe -deien- “presenta de forma convincent arguments que demostren la vàlua del personal d’infermeria en l’àmbit mundial”. I es demanava als països enfortir el lideratge d’aquests professionals per garantir que infermeres i infermers tinguin una funció influent en la formulació de normes de l’àmbit de la salut i en l’adopció de decisions, i que contribueixin a l’eficàcia dels sistemes d’atenció sociosanitària. Per això és necessària la tasca de les infermeres en llocs on es prenen aquestes decisions, des de les regidories de salut dels ajuntaments fins als més alts càrrecs en direccions del departament de Salut i el Ministeri, passant per la gerència i altres responsabilitats sobre equips en hospitals i centres de salut i sociosanitaris.

Montse Montaña, diplomada en Infermeria i Doctora en Cirurgia per la UAB, ha desenvolupat la seva competència política de partit fent de regidora en els darrers mandats a Igualada, la seva ciutat. També ha tingut interès en política a dins de la professió, al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), en la defensa dels interessos dels ciutadans i dels professionals. De fet, tal com ella mateixa explica, hi ha un corrent dins de la infermeria -amb el qual ella se sent totalment d’acord- “que defensa que en el cas de les infermeres, a causa de la nostra tasca en contacte amb l’ésser humà en tots els moments de la vida i totes les facetes, la participació política no es considera una opció, sinó una obligació d’aconseguir drets per a la ciutadania, i aquesta línia jo la defenso”, exposa Montse Montaña. 

I aclareix que “la política es pot fer de moltes maneres, no cal en la política institucional, en partits, en una regidoria, o en un parlament, que també, sinó per exemple en l’activisme”. I cita Antonia Raya com a exemple d’infermera amb un paper molt important en l’activisme veïnal al Raval. “L’activisme social també és política, no només ho és la institucional, igual que la gestió d’òrgans col·legials, que també ho és, és a dir, intentar fer looby de pressió pel benefici dels ciutadans, perquè els seus drets es respectin”, diu Montaña. 

El seu és l’exemple d’una persona que no s’ha super-especialitzat en una activitat, perquè en la seva carrera ha estat fent gestió, recerca, que avui encara en fa, igual que docència, com a professora a la Universitat de Barcelona, i ha treballat i treballa actualment com a infermera assistencial. Ara la seva feina principal és en l’atenció de pacients, concretament en la unitat del son, a l’àrea de pneumologia de l’Hospital de Sabadell. Montaña va ser la primera cap del grup de recerca infermera del Taulí, perquè, de fet, va liderar la creació d’aquest grup d’investigació, del qual en va ser la primera coordinadora durant sis anys. Avui en continua sent membre, perquè, al cap i a la fi -diu- “l’objectiu de la recerca és obtenir el coneixement per a fer millor la nostra feina i donar una millor assistència als pacients, amb programes més eficients i també per a fer millor la nostra tasca en la docència. La recerca és una eina per a donar-nos coneixement i vivència per a fer millor la nostra feina”.

Doctorada en Cirurgia per la UAB l’any 2015, va començar aleshores la seva activitat de recerca centrada en la seguretat del pacient. Ara mateix, l’objecte d’estudi en la recerca que la implica és l’impacte en el pacient de la cura emocional, especialment en determinats moments. D’aquest treball s’analitzen ara les dades i espera que, ben aviat, se’n puguin publicar els resultats.

Molts rols dins i fora del sistema

Sovint s’associa la vocació infermera a l’assistència i, sobretot a l’assistència hospitalària, a primera línia d’atenció al pacient. Però, tal com ens desgrana la cap d’atenció col·legial del COIB, Isabel Quintana, el ventall de possibilitats dels diferents rols de la infermeria és tan gran com, en certa manera, desconegut fins i tot per les mateixes persones que aspiren a matricular-se del grau d’Infermeria.

“La tasca assistencial és la més coneguda -precisa Quintana-, en hospitals i centres d’atenció primària(CAP’s)que, d’altra banda, és on, durant la carrera, segurament es faran les pràctiques”. Però ja, dins del rol de les infermeres als CAP’s, per exemple, també es despleguen diferents opcions. Si es fa el màster d’infermeria escolar, es pot anar a les escoles, com a referent d’infermeria per a determinats centres d’ensenyament.

Tant a hospitals com als CAP’s, s’entenen com a sortides també les diferents especialitats de pediatria, geriatria, salut mental i llevadores, aquesta última, una de les poques especialitats reconegudes amb formació pròpia.

Carles Fàbregas va fer la seva formació hospitalària com a infermer i es va especialitzar en cures intensives, on va treballar més de vint-i-cinc anys. Però, al mateix temps, va voler provar la infermeria comunitària als CAP’s. “Em va encantar”, diu. I considera que molta de la tasca dels infermers en la primària és molt desconeguda. “Es fa molt bona feina i es treballa moltíssim, a més de fer-se molta educació sanitària”, explica. “Podem fer, des del control de malalties cròniques, cures i tècniques i, sobretot, molta educació per a la salut”, afegeix. Considera que la infermeria encara està massa supeditada als metges, tot i que desenvolupen també un rol plenament autònom. Ell, en particular, juntament amb una metgessa, porta una consulta de malalties de transmissió sexual, dins del mateix CAP on treballa.

En el vessant assistencial, hi ha també l’atenció extra-hospitalària, és a dir, el treball en els serveis d’emergències del SEM, bé en l’ambulància, en el trasllat de malalts, o en equips de trasplantaments d’òrgans o també com a tele-operadora del SEM.

Presons, cooperació internacional i el treball en creuers formen part també del braç assistencial de la professió d’infermeria. I, així mateix, les teràpies complementàries com a massoteràpia, acupuntura o reflexologia podal són també sortides amb el grau d’Infermeria. També la feina en fundacions que participen en assajos clínics tenen necessitat de professionals de la infermeria. Assajar nous medicaments per a tractaments oncològics per exemple, requereix també la tasca més assistencial de la infermera, però també la de recerca i explotació de dades. 

Quintana fa atenció directa a col·legiats. Entre les seves tasques està la d’assessorament i orientació professional. L’any 2024 va atendre seixanta col·legiades per aquest tema. Per això, la visió global d’aquest ampli ventall d’opcions laborals en la infermeria la té molt present, així com la seva evolució.

Un nínxol de mercat laboral que s’està obrint és tot el vinculat a la imatge corporal. Explica que, gràcies als màsters de formació continuada, amb el grau d’infermeria es poden obtenir especialitats lligades a temes de salut com la cura de la pell, mastectomies, tatuatge de mugró, de llavis o celles en pacients oncològics. Un altre àmbit en auge -explica Quintana- és l’anomenada salut integrativa psiconeuroendocrinoinmunologia, una manera d’entendre la salut des de les causes, i no des dels símptomes. 

La infermeria del treball, que ubica infermeres en empreses i equips de vigilància de la salut en aquest àmbit, és una altra de les branques de la professió. La docència, la gestió, la recerca i la investigació completen les sortides professionals en infermeria. Algunes sortides de la gestió infermera són els càrrecs de responsable d’equips, des de supervisora adjunta a la direcció d’infermeria i directora d’infermeria de tot un equip o d’una àrea, depenent de l’organització de cada centre. També, evidentment, les infermeres i infermers poden dirigir centres sanitaris, residencials, sociosanitaris, així com liderar projectes dins del mateix Departament de Salut, o ocupar una gerència territorial de l’ICS.

L’oferta i possibilitats laborals són moltes, però no totes conegudes i la gran pressió assistencial per la manca d’infermeres fa que moltes d’elles es cremin. Això, segons explica Isabel Quintana, “cada cop passa a professionals més joves, el sistema té molt poca cura de la infermera i n’hi ha moltes amb burnout”.

En el camp de la docència, es desplega un altre ventall: es poden impartir classes en centres de Formació Professional (FP) sobre tècniques de cures d’infermeria, radiologia, higiene dental, entre altres especialitats. Infermeres i infermers també poden donar classes a la universitat, d’on sortiran els futurs professionals de la infermeria.

Les regidories de salut en ajuntaments, la responsabilitat en formació continuada, la localització de beques dins de centres sanitaris són tasques que també poden recaure en infermeres. També ho poden ser la supervisió de qualitat en els centres sanitaris, el control d’infeccions nosocomials. Als laboratoris, les infermeres comercials són les que s’encarreguen de visitar els centres presentant els productes que s’innoven des de la indústria. Igualment, empreses que fan pròtesis tenen infermeres als seus equips per quan comencen a implantar un nou model de pròtesi per veure com va al quiròfan.

Encara que poques, però Quintana també apunta que la pràctica de la infermeria també es pot fer de manera autònoma, per exemple, amb atenció domiciliària. Tot i que -reconeix- que en l’històric de la professió, la idea sempre és treballar per a un tercer.

Hi ha prou marge en aquest horitzó laboral tan ampli en aquesta professió que, a primera línia de l’atenció al pacient, als hospitals, pateix tanta pressió de feina. I en un context així, és difícil no decantar-se per als llocs on hi ha més demanda, més, tenint en compte l’alt component vocacional de la infermeria. Un dels consells que la Isabel Quintana dona a qui li demana orientació és que “durant el primer any es poden provar coses, picotejar, però quan es va triant la formació continuada, un dels pilars ha de ser anar fent camí coherent amb el que es vol. Si l’objectiu és dedicar-se a la gestió i qualitat, encara que estiguis a trauma, s’hauria de fer un màster de qualitat i explorar per on es mou el mercat laboral i l’experiència en aquest àmbit”.

L’any 2024 hi van haver al voltant de 1400 noves col·legiacions a Barcelona. La gran oferta laboral no garanteix, en canvi l’estabilitat i, abans que no es concilia la vida personal potser han de passar deu anys. Per això moltes infermeres, quan porten cinc anys ja estan cremades de fer tants tombs.

Si bé, com hem dit, la sortida més fàcil i més ràpida és l’assistencial, ja hem vist que n’hi ha moltes altres que s’han de donar a conèixer i promocionar. Dependrà també de la situació personal de cadascú. Cal tenir 5000 euros per pagar-se un màster de qualitat, per exemple, i el de professorat en salut, només es convoca cada dos anys. Tot això planteja els hàndicaps d’aquesta professió. Però, tornant a les premisses establertes per la OMS, des d’aquest organisme internacional afirmen que “les oportunitats de formació avançada en infermeria i la potenciació de les funcions professionals poden impulsar millores en la salut de la població”. Per això estableixen que són “els responsables de la planificació i la reglamentació els qui haurien d’optimitzar les contribucions de l’exercici de la infermeria, aprofitant plenament el seu àmbit d’actuació i fent suport als models d’atenció basats en el personal d’infermeria i en les funcions especialitzades de la professió”.