Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’any passat el Col·legi de Metges de Barcelona va dedicar l’atenció que anualment ofereix a algun metge mereixedor d’homenatge a Jordi Gol i Gurina. La cloenda de l’aniversari es va celebrar fa uns dies a la seu de la Conselleria de Sanitat, on l’honorable Olga Pané va esmentar el GAPS, el Gabinet d’Assessoria i Promoció de la Salut, la secció de la primera junta directiva del Col·legi de Metges de Barcelona elegits democràticament l’any 1976, que dirigia Nolasc Acarín.
Al GAPS, Jordi Gol va desenvolupar una molt fructífera influència sobre els professionals que començàvem la nostra trajectòria professional i sobre el conjunt del sistema sanitari català. Les monografies que ell mateix va coordinar sobre el metge de capçalera o sobre el centre de salut integral, entre d’altres obres, van tenir una notòria repercussió que la flamant Conselleria de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat restaurada va desenvolupar en el context de les competències de planificació sanitària i salut pública transferides en aquells anys des de l’administració central i que van culminar amb el disseny del mapa sanitari, iniciativa sobre la que es va anar bastint el sistema sanitari català a començament dels anys 80 del segle passat.
Paga la pena recordar, entre moltes altres contribucions del GAPS, l’organització d’un primer curs de salut comunitària, dirigit per l’epidemiòleg Enrique Nájera que, pel seus continguts i la seva durada, pot considerar-se el primer programa de mestratge en salut pública que se celebrava a l’estat espanyol; una iniciativa que va aplegar un elenc de joves professionals que varen impulsar la sanitat, i particularment la salut pública catalana com a referència peninsular durant molts anys.
El Dr. Jordi Gol i Gurina també va tenir un rol essencial en la construcció conceptual i en la generació d’instruments bàsics per al procés de reforma de l’atenció primària, tant a Catalunya com a la resta de l’estat; en el primer cas –i entre d’altres aportacions– amb les monografies esmentades abans i, en el segon, a partir del disseny i implantació del primer model d’història clínica específic per a l’atenció primària fet a Catalunya i Espanya. Els professionals d’aquest àmbit que vàrem tenir l’honor i l’oportunitat de conèixer i aprendre dels ensenyaments del Dr. Gol ens sentim deutors de les seves influències i iniciatives, i sempre recordarem les seves qualitats professionals i personals, així com la seva bonhomia i capacitat de lideratge.
Aquests línies, lluny de melancòliques nostàlgies, pretenen ésser un estímul eficaç per contribuir a afrontar els problemes, les limitacions i les contradiccions de la sanitat i la salut pública a Catalunya del temps actual.
Recuperació que modestament pot il·lustrar l’article que s’acaba de publicar al número 1 del volum 108 dels Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, a la secció sense amnèsia, i que es pot descarregar des del web https://annals.academia.cat/nums_ant.php?idpub=7
També– i principalment– hem d’agraïr a Miquel Bruguera i a Josep Basora l’edició del llibre Jordi Gol i Gurina, un metge humanista, publicat pel Col·legi de Metges de Barcelona, que aplega un conjunt selecte de testimonis directes i indirectes sobre el caràcter i la tasca d’en Jordi Gol, un extraordinari valor documental i incentivador.
