Els facultatius de l’Estat espanyol que s’infecten o moren a causa de la Covid-19 són considerats víctimes d’accident de treball. Aquesta classificació, que ja van adquirir a finals de maig després de molta pressió sindical, va desaparèixer un mes després del final de l’estat d’alarma, com establia el decret llei. El 4 d’agost l’executiu espanyol va signar-ne un de nou que torna a dotar-los d’aquesta protecció.
La pròrroga estableix que “s’aplicarà als contagis del virus SARS-CoV2 produïts des de l’1 d’agost de 2020 i fins que les autoritats aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària”. Amb aquest nou redactat, s’atorga a la mesura un caràcter temporal indefinit, tal com reclamaven els col·lectius sanitaris.
La diferència entre malaltia comuna o laboral
D’acord amb la Llei General de la Seguretat Social de 2015, es considera accident de treball tota “lesió que el treballador pateix amb ocasió o per conseqüència del treball que executa” i com a malaltia professional aquella “contreta a causa del treball executat”. Això les diferencia d’una malaltia comuna que qualsevol persona
pot patir: “Es considerarà que constitueixen malaltia comuna les alteracions de la salut que no tinguin la condició d’accidents de treball ni de malalties professionals”, diu la llei.
Més enllà de la definició, hi ha diferències considerables entre les malalties i accidents laborals i els comuns en el terreny dels drets laborals. El percentatge de la base reguladora de les prestacions quan es tracta d’un accident de treball i malaltia professional és del 75% des del primer dia, mentre que en la malaltia i accident
comú és del 60% entre el dia 4 i el 20. A partir de la tercera setmana és també del 75%.
A més, per tenir accés a prestacions econòmiques com la incapacitat temporal o permanent o la de lesions permanents no invalidants cal necessàriament haver patit un accident o malaltia professional. Lògicament i en la mateixa línia, les indemnitzacions en cas de mort només cobreixen els casos en què el decés s’ha donat per causa laboral.
Així les coses, el professional de la salut que s’infecta o mor per Covid-19 i és considerat accident de treball gaudeix d’un seguit de drets laborals i prestacions específiques. Altrament, tindria les mateixes cobertures que qualsevol altre ciutadà que pateix la malaltia.
Una llarga demanda i actualitzada
Nombrosos col·lectius sindicals del món sanitari van reclamar durant setmanes que la malaltia causada pel nou coronavirus fos considerada un accident laboral. Aquesta demanda va ser escoltada pel govern espanyol a les darreries de maig. El 26 de maig va aprovar un decret llei que reconeixia com a accident de treball les baixes que “causi el personal que presta servei als centres sanitaris o sociosanitaris i que, en l’exercici de la seva professió, ha contret la Covid-19 en qualsevol fase de la pandèmia, per haver estat exposat a aquest risc durant la prestació de serveis”.
Tanmateix, el decret donava validesa a aquest article fins un mes després de la finalització de l’estat d’alarma, que va acabar el 21 de juny. Així, les infeccions de Covid-19 van deixar de comptabilitzar-se com a accidents laborals el 21 de juliol. Els sindicats i col·lectius sanitaris van alçar de nou la veu.
Metges de Catalunya va titllar d'”aberració” que acabés aquesta protecció “tenint en compte els nombrosos brots de COVID-19 que estan sorgint arreu del territori, als quals els professionals han de fer front exposant-se al risc d’infecció”. El sindicat sanitari català reclamava que “s’ampliïn els criteris per reconèixer l’accident de treball a tots els efectes i de manera indefinida”.
Per altra banda, el Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) va traslladar per carta al ministre de Sanitat Salvador Illa la demanda que “el reconeixement dels contagis dels professionals sanitaris torni a estar vigent”. “El CGCOM incideix que la situació sanitària persisteix, existeixen rebrots continus que situen la crisi a les portes d’una segona onada pandèmia, raó per la qual sol·licita que no es limiti la cobertura a períodes temporals concrets”, deien a la mateixa nota de premsa en què demanaven que la “professió mèdica sigui declarada professió de risc”. Segons fonts del CGCOM, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions està estudiant aquesta petició.
Celebració parcial de l’extensió
Els col·lectius de representació dels professionals de la salut han valorat positivament l’aprovació del nou decret que allarga la cobertura de la infecció de la Covid-19 com a accident de treball. Si CGCOM “expressa la seva satisfacció” en una nota de premsa, el Sindicat d’Infermeria (SATSE) “ha valorat positivament”
l’extensió. El darrer sindicat es mostra satisfet que el ministre a qui es va dirigir, José Luis Escrivá d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, “s’hagi fet ressò de la petició i hagi fet realitat dins de l’executiu aquesta demanda”.
Això no obstant, el SATSE “no entén ni comparteix” que el nou decret doni validesa als casos de contagis a partir de l’1 d’agost, donat que aquells compresos entre el 21 de juliol i aquesta data queden descoberts. “Continuaran sent considerats com a malaltia comuna disminuint, per tant, la cobertura als treballadors, reduint les seves prestacions econòmiques i deixant en una clara desigualtat als mateixos respecte a altres companys i companyes pel simple fet d’haver-se contagiat en aquestes dates”, critica.
