Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les dades recents publicades per l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la campanya del Dia Internacional de les Dones, “És hora que ens mirem als ulls i trenquem amb la precarietat”, posen de manifest una realitat preocupant: el 24,2% de les dones assalariades a la ciutat perceben salaris mensuals de 1.000 euros o menys, en comparació amb el 21,9% dels homes. Aquesta precarietat es veu agreujada per la contractació parcial, la precarietat dels sectors tradicionalment feminitzats, com el de la neteja i les cures, i la influència de factors com l’edat, l’origen i la situació legal.
Amb aquestes dades, no és estrany la constatació del “Baròmetre sobre la feminització de la pobresa a Barcelona” que afirma que un 55% de les dones no poden cobrir les necessitats bàsiques amb el seu sou. Si a més, parlem dels indecents preus dels lloguers i de la pujada de preus de la cistella bàsica, la realitat que trobem és certament alarmant.
Des de la Fundació SURT, que treballem per l’empoderament i la inserció laboral de les dones en situació de vulnerabilitat, observem com aquesta precarietat laboral té conseqüències devastadores en la vida de les dones que atenem, les quals es troben en situacions de gran necessitat i sovint amb problemàtiques de salut mental no resoltes. Aquesta combinació de factors dificulta enormement la seva inserció laboral i fa necessària una atenció integral en totes les esferes vitals amb una mirada interseccional.
D’altra banda, si parlem de cronificació de la pobresa i precarietat, no podem tancar els ulls davant una realitat que ens colpeja de forma brutal quan parlem de les dones en situació administrativa irregular. A SURT atenen un percentatge elevat de dones que necessiten regularitzar la seva situació per poder accedir a una feina. Molt sovint, aquestes dones troben feina en el sector de les cures sense contracte i en condicions d’extrema precarietat que suposen estar especialment exposades a patir situacions de violència en el lloc de feina. A més, s’enfronten a una violència institucional que les impedeix exercir i protegir els seus drets bàsics.
Per abordar aquesta situació, és imprescindible implementar programes específics per atendre a les dones d’una manera integral que posi el focus en la millora de la seva ocupabilitat i inserció al mercat laboral, a la vegada que acompanyi a les dones en altres aspectes més psicoemocionals, trenqui les seves pors i reforci la seva autoestima per sentir-se fortes i capaces d’afrontar processos complexos i entorns de treball exigents i poc, o res, facilitadors amb les seves necessitats de conciliació i cures.
A la Fundació SURT ens sumem a la campanya del 8M per trencar amb la precarietat i transformar el mercat laboral, perquè sense aquests canvis la cronificació de la pobresa és un pou cada vegada més profund que no permet sortir-se’n i en el que les dones continuem essent les més perjudicades, amb un risc de pobresa del 40,5% davant el 29,4% dels homes.
Aquest 8M, i cada dia, reivindiquem que les dones tinguin les mateixes oportunitats i condicions laborals, sempre posant la vida al centre per construir espais segurs i inclusius, respectuosos amb la diversitat i amb les necessitats de cura, i en els que totes les persones puguin realitzar la seva feina en condicions dignes. I per això, no podem oblidar també la feina essencial que de forma paral·lela s’ha de realitzar amb el teixit econòmic i empresarial, per impulsar polítiques internes a les empreses, introduir mesures per facilitar la igualtat de gènere i trencar amb barreres que encara avui continuen dificultant que les dones puguin entrar a determinats llocs de feina.
Amb aquest objectiu, les entitats feministes com SURT lluitem per l’empoderament econòmic de les dones, per assolir insercions en condicions dignes, per reivindicar que les cures sostenen la vida i que per tal, hem de valoritzar-les i posar-les al centre, transformant profundament el sistema. Creiem que hem de fer molta feina i que encara queda molt per fer i que no podem fer-la soles, cal la voluntat política i cal la creació d’un ecosistema d’empreses feministes que impulsin canvis, empreses compromeses que obrin les portes a les dones en situació de vulnerabilitat en sectors tradicionalment masculinitzats, que acompanyin amb una sensibilització interna dels equips i que incorporin mesures de conciliació reals per avançar en la coresponsabilitat en les cures entre homes i dones.
La lluita contra la precarietat laboral de les dones és una qüestió de justícia social que requereix el compromís de tota la societat, igual que la lluita envers les violències econòmiques, racistes i masclistes que continuen presents a les nostres vides.
