Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’anafilaxi, l’asma greu i l’angioedema de via respiratòria superior són tres de les patologies al·lèrgiques que poden suposar un risc per a la vida d’una persona si no es diagnostiquen i tracten de forma ràpida i adequada. La detecció precoç i el desplegament de la millor actuació clínica possible davant aquestes tres malalties al·lèrgiques van centrar ahir el Matí Al·lèrgia Bellvitge a l’Hospital de Bellvitge (HUB).
Segons estudis poblacionals a gran escala i registres hospitalaris, es calcula que entre un 3% i un 5% de la població mundial patirà alguna vegada una reacció al·lèrgica greu. És possible, però, que el nombre real de casos sigui superior, ja que sovint hi ha errors de diagnòstic o classificació. En els darrers anys, s’ha detectat un augment en el nombre de reaccions al·lèrgiques greus notificades, així com en les visites als serveis d’urgències i les hospitalitzacions relacionades. Encara no s’ha determinat si aquest increment respon a un augment real dels casos o a una millor identificació i diagnòstic. Cal destacar que les dades del Regne Unit, els Estats Units i Europa indiquen que les morts per reaccions al·lèrgiques no estan augmentant.
El Servei d’Al·lergologia de l’HUB i la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) van dur a terme una jornada científica sobre el tema –que va comptar amb l’aval de la SCAIC (Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica)– amb l’objectiu de sensibilitzar, actualitzar coneixements i promoure una millor actuació clínica davant d’aquestes situacions d’urgència, sobretot a partir de la coordinació entre l’atenció primària i l’hospitalària.
L’atenció primària es va presentar com un àmbit clau per a la detecció precoç, la gestió inicial de les urgències al·lèrgiques i la coordinació amb els serveis d’emergències i especialitzats, posant l’accent sobretot en el següents aspectes:
. Augment de la prevalença i la gravetat de les malalties al·lèrgiques greus, especialment en l’àmbit comunitari.
. Necessitat d’un diagnòstic precoç i actuació immediata, sobretot en casos d’anafilaxi i angioedema de via respiratòria superior.
. Importància d’una derivació efectiva i ràpida als serveis d’urgències i a l’especialista en al·lergologia.
. Educació sanitària i suport al pacient, incloent la formació en l’ús d’autoinjectors d’adrenalina, la gestió dels desencadenants, la prevenció de nous episodis i l’elaboració de plans d’actuació personalitzats.
. Actualització contínua dels protocols clínics, amb especial atenció als fàrmacs d’acció ràpida i a les darreres novetats terapèutiques.
Tres condicions al·lèrgiques greus i els seus riscos
Tot i la seva baixa mortalitat en termes absoluts, l’anafilaxi continua sent una emergència mèdica amb risc vital que requereix una resposta ràpida i coordinada, especialment en atenció primària i urgències. La formació del personal sanitari i l’accés immediat a l’adrenalina són clau per reduir-ne la mortalitat.
A l’Estat Espanyol, els estudis estimen una incidència de mortalitat per anafilaxi inferior a 1 cas per 100.000 habitants i any. La causa més freqüent de mort per anafilaxi són picades d’himenòpters (abelles i vespes), reaccions a medicaments i, més rarament, al·lèrgia a aliments.
De la seva banda, l’asma de risc vital és una forma greu de la malaltia que pot desencadenar crisis potencialment mortals, sovint relacionades amb un maneig insuficient o un reconeixement tardà de l’agudització. S’estima que un 5-10% dels pacients asmàtics presenten formes greus.
La detecció precoç dels signes d’alerta és fonamental per actuar amb celeritat. El tractament urgent inclou oxigen, broncodilatadors inhalats a altes dosis, corticoides sistèmics i, en casos greus, magnesi intravenós. La coordinació amb emergències és essencial per evitar un desenllaç fatal.
Per últim, l’angioedema de via respiratòria superior suposa una urgència mèdica que pot progressar ràpidament cap a una obstrucció de la via aèria. Pot produir-se per diferents mecanismes, però els més freqüents són l’angioedema histaminèrgic (reaccions al·lèrgiques, sovint associades a urticària), i l’angioedema bradicinèrgic, habitualment relacionat amb l’ús d’alguns medicaments o dèficit de C1-inhibidor (angioedema hereditari o adquirit).
L’actuació immediata inclou la preparació per a la intubació precoç si hi ha risc d’obstrucció, l’administració d’adrenalina intramuscular en casos sospitosos d’origen al·lèrgic i tractaments específics en les formes bradicinèrgiques.
