Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Si el ‘doctor Google’ ja no despertava massa empatia en les consultes mèdiques, per totes les elucubracions que pot portar a fer a pacients a la recerca de respostes sobre la seva salut, la intel·ligència artificial pot ser encara més descaradament qüestionada. Però, la nostra societat ha d’anar acceptant que, en moltes llars, la IA és ja un més de la família. Qui més qui menys li ha consultat ja alguna dada, inclús els mateixos professionals sanitaris. Consells, recomanacions, elaboració de dietes per baixar de pes, la IA ho respon tot. I, si s’equivoca i se li diu, demana disculpes.
És la curiositat, la immediatesa, la possibilitat d’aclarir petits dubtes allò que porta a entrar-hi i fer-li preguntes. Segons l’STADA Health Report 2025, l’enquesta que des del 2014 demana a persones adultes de diferents edats qüestions vinculades a la seva salut, danesos, suecs i catalans som dels més predisposats a fer servir la IA com a assessora mèdica.
A la pregunta: estaria disposat a consultar la IA en comptes d’un metge? El 46% dels catalans responen que sí, enfront del 41% de les respostes afirmatives en l’àmbit estatal i del 39% dels europeus. Per davant hi ha encara els danesos i suecs, amb un 48 i un 47% respectivament que diuen que sí que consultarien la IA. Afirmen que ho farien per l’estalvi de temps que pot suposar resoldre dubtes sense sortir de casa, per l’accessibilitat les 24 hores els 7 dies de la setmana i també per l’objectivitat, la neutralitat i l’anonimat d’aquestes consultes a la IA.
De totes maneres, en la mateixa enquesta també se’ls demana contextualitzar aquesta confiança en la IA en el conjunt del sistema sanitari. Aleshores, si ens fixem en el conjunt dels entrevistats, 27.000 europeus, situen per davant la confiança en els metges (69%), en els farmacèutics (58%), després ja situen Google com a orientador (20%) i en el darrer lloc hi posen la intel·ligència artificial (15%).
Entre aquells que responen que no consultarien la IA en comptes d’anar o trucar al metge, ho justifiquen dient que no confien en les capacitats de la IA per a donar consells (45%), que les consultes mèdiques i psicològiques requereixen interacció personal (49%), i que no es vol dependre de la tecnologia per a prendre decisions importants (47%).
Què diu el ChatGPT?
Consultat directament el ChatGPT per veure si sap quin és el percentatge de consultes rebudes sobre temes de salut, la IA respon: “OpenAI no publica dades exactes sobre el percentatge de consultes relacionades amb temes de salut que rep ChatGPT, però segons informes públics i estudis d’ús general, es pot estimar que entre un 5% i un 15% de les consultes fetes als models d’IA com ChatGPT estan relacionades amb temes de salut, medicina o benestar”. I continua: “Aquest percentatge pot variar segons: L’època de l’any (més consultes sobre refredats o grip a l’hivern, al·lèrgies a la primavera…); El context global (durant la pandèmia de COVID-19, les consultes mèdiques es van disparar) i el perfil de l’usuari (professionals sanitaris, estudiants de medicina, pacients…)
Així i tot, la mateixa IA apunta que: “és important tenir en compte que ChatGPT no substitueix cap professional mèdic. Sempre s’hauria de confirmar qualsevol informació mèdica amb un metge o especialista”. I, per acabar, suggereix que, si es vol, ens pot donar més dades “sobre com la IA s’utilitza en contextos sanitaris”.
Conscienciació vida saludable
Un altre dels aspectes poblacionals que l’STADA Health Report repassa a través dels 27.000 entrevistats a 22 països és la predisposició de la gent a cuidar-se. El 96% afirma que un estil de vida sa és important per a ells. Concretament, un 68% dels espanyols –62% dels catalans– considera que porta una vida saludable, per sobre de la mitjana europea, que és del 51%.
El 72% dels europeus (77% a Catalunya i a la resta de l’Estat) diu que adopta regularment hàbits preventius fent exercici, prenent suplements nutricionals i menjant sa. Dos terços (66% -76% dels enquestats a Catalunya) acudeixen ara a alguna o a totes les revisions preventives, la qual cosa suposa un augment de 5 punts percentuals en comparació amb els resultats de l’enquesta corresponents a l’any 2023.
No obstant això, encara que gairebé tothom desitja portar una vida sana, només la meitat dels europeus (51%) pensa que aconsegueix viure de manera saludable en general. Un dels principals inconvenients per assolir aquesta vida saludable és la falta de motivació, assenyalada pel 41% dels enquestats. Tanmateix, la priorització personal de la salut no és l’únic obstacle. Els problemes econòmics i mentals també contribueixen a dificultar el manteniment d’un estil de vida sa, segons es desprèn de totes les entrevistes fetes.
