La Raquel, de 44 anys, és una de les cares visibles de la campanya ‘Jo tampoc estic bé’, una iniciativa impulsada per l’entitat Obertament per fer front als prejudicis i estigmes que existeixen en la salut mental. Quan els seus fills eren petits, la Raquel va tenir problemes de salut mental a causa del frenètic ritme de vida que portava.
«Jo estava en una roda amb molta càrrega. Sortia de casa a correcuita per portar els nens a l’escola, anava a la feina, dinava, també amb presses, i tornava a buscar els fills a l’escola. Un dia, a la feina, vaig petar», explica la Raquel. «Tot té un cost i, si no et cuides, sempre explotes per algun lloc».
La Raquel explica que, al principi, no era conscient del que li passava, perquè estava «enganxada a la roda». «He hagut de treballar molt per ser conscient del que em passava», diu. A causa de la seva situació, va haver d’estar un mes ingressada en un hospital psiquiàtric i vuit mesos de baixa. «I després va venir tot el procés de reconstruir la meva vida», assenyala. Considera que hi ha molt desconeixement al voltant dels problemes de salut mental i cal fer molta més pedagogia.
Des del seu ingrés ja han passat onze anys. «Ara ja puc parlar-ne sense plorar, amb seguretat i donant la cara», explica. Per això, insisteix que el primer pas per recuperar-se és trencar l’estigma – i autoestigma – que es crea al voltant dels problemes de salut mental. «Si normalitzem aquests problemes, el camí es fa molt més lleuger per tothom».
Per l’Hug, de 37 anys, trencar el seu mateix estigma va ser el primer pas per recuperar-se. Va començar a tenir problemes de salut mental quan era adolescent, però li va costar molt demanar ajuda. «Pensava que si verbalitzava el que em passava, la gent del meu entorn m’apartaria. Però realment, quan ho vaig fer, tota la meva família i amics em van fer costat. M’he sentit molt acompanyat, i això ha sigut molt important durant tot el meu procés de recuperació», assenyala l’Hug. Explicar el que li passava va ser molt alliberador. «Ho havia estat amagant durant molt temps i, de cop, al dir-ho, un dels meus problemes, que era fingir que estava bé, havia desaparegut».
Ara, explica, està bé i té moltes ganes d’explicar el que li va passar. «Recomano molt buscar persones que hagin passat pel mateix que tu. A mi em va ajudar molt això, poder posar paraules al que sentia i sentir-me identificat amb altra gent. Vaig veure que jo no era l’únic i que això li podia passar a tothom», relata. «A vegades ens imposen la felicitat, i no sempre podem estar bé».
En aquesta idea es basa la campanya ‘Jo tampoc estic bé’, engegada per Obertament, que busca encoratjar les persones mitjançant el reconeixement i normalització del seu malestar i reivindicant la necessitat de fer un pas endavant per afrontar el problema. Amb la pregunta ‘I tu, com estàs?’, la campanya busca que el públic s’interrogui sobre com està de manera sincera i demani ajuda en cas que la necessiti.
«Tots estem exposats a tenir algun problema de salut mental, forma part de la condició humana. El problema és que el tabú fa que no se’n parli», sosté Miquel Juncosa, director d’Obertament. «La gent amb problemes de salut mental continua sent molt estigmatitzada i discriminada. Moltes vegades les persones ni identifiquen què els passa i, si ho fan, tenen vergonya perquè poden ser etiquetades com a febles o, fins i tot, es pot pensar que estan boges», explica Juncosa.
Aquests prejudicis actuen com a fre per demanar ajuda, retardant així l’accés al procés de recuperació. «La gent arriba als serveis de salut molt més tard del que seria desitjable. Quan arriben al sistema, ho fan perquè han tingut una crisi i quan el problema de salut mental ja està en una fase molta avançada. Per això és tan important eliminar el tabú i facilitar que les persones afectades en parlin amb el seu entorn», destaca Juncosa.
La iniciativa, que té el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Fundació La Caixa, compta amb un espot publicitari i una falca de ràdio als mitjans de comunicació catalans, així com suports publicitaris al transport públic i en mitjans de comunicació digitals. El lloc web www.jotampocesticbe.cat recull sis testimonis diferents que,a partir d’entrevistes amb el periodista Joan Maria Pou, expliquen quina ha estat la seva experiència i el seu recorregut fins a arribar a poder parlar obertament del seu trastorn mental.
Al web, a més, s’hi pot fer un test per saber en quin punt estàs i trobar consells per saber com actuar en el cas que perdurin determinats símptomes com ara variacions de pes sobtades, insomni o canvis d’humor inusuals, que són senyals d’alarma.
L’impacte de la pandèmia en la salut mental
Amb la pandèmia de la Covid-19 s’han disparat i aguditzat el nombre de casos de depressió, ansietat i altres problemes de salut mental. «La pandèmia no només es redueix a l’àmbit sanitari, sinó al socioeconòmic, per la pèrdua de llocs de treball i la crisi social i econòmica actual derivada de la crisi sanitària. Això es tradueix normalment en quadres depressius i ansiosos i, fins i tot, en patologies de caràcter obsessiu, perquè les persones es veuen sense eines per seguir endavant amb la seva vida», afirma Josep Maria Ribé, vicepresident Associació Catalana de Psicologia General Sanitària.
En la mateixa línia s’expressa el president d’Obertament, qui destaca que la incertesa de la situació socioeconòmica actual, a curt i mitjà termini, el fet de veure algú proper morir-se i no poder-se acomiadar i la disminució de la interacció social són factors que han fet que les persones hagin vist afectada la seva salut mental. «Aquests factors, que ens condicionen ara, també es donen al llarg de la vida, encara que potser no tan concentrats ni amb tanta intensitat», explica Juncosa.
De fet, la majoria dels estudis sobre l’impacte de confinaments reporten efectes psicològics negatius, incloent-hi, per exemple, l’aparició de símptomes d’estrès posttraumàtic. Segons un estudi de l’Agència de Salut Pública del Departament de Salut i ESADE, que ha avaluat l’impacte del confinament sobre la salut mental de la ciutadania de Catalunya, assenyala que durant aquest període s’ha triplicat el percentatge de població que ha tingut simptomatologia de depressió o de malestar emocional.
Davant d’aquesta demanda creixent de suport psicològic, el sistema de salut està infradotat d’especialistes en aquest àmbit. «No hi ha suficients professionals. Sí que és veritat que amb la pandèmia els psicòlegs especialitzats en psicologia clínica s’han vist augmentats, però encara queda molt per fer per cobrir la demanda actual», destaca Josep Maria Ribé.
L’Associació Catalana de Psicologia General Sanitària alerta que la situació d’atenció a la salut mental es troba molt per sota de la mitjana europea, amb una ràtio de sis professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants, quan la mitjana europea se situa en 18 professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants.
Per aquest motiu, demanen que s’incorporin professionals de la psicologia general sanitària i habilitats per a la realització d’activitats sanitàries en el Servei Català de Salut, Institut Català de Salut, serveis sociosanitaris i altres activitats relacionades amb les polítiques sanitàries, així com l’augment de places per a psicòlegs i psicòlogues especialistes en psicologia clínica.
A més, proposen que fins que sigui possible convocar una oposició per accedir a les noves places, es realitzin contractacions de professionals de la psicologia sanitària, a través d’una borsa d’ocupació extraordinària, que s’estengui també a l’atenció primària.
L’autoexigència dels sanitaris minva la seva salut mental
La gran càrrega assistencial que està tenint el personal sanitari durant la pandèmia i les jornades maratonianes d’elevada exigència també han minvat la salut mental dels sanitaris, provocant, en moltes ocasions, sentiments d’esgotament i desànim, ansietat i quadres posttraumàtics.
Segons els resultats d’un estudi recent, liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i metges de l’Hospital del Mar i del CIBER, en el qual han participat 9.000 treballadors sanitaris de 18 centres sanitaris de l’Estat, gairebé la meitat dels professionals sanitaris ha tingut alt risc de patir un trastorn mental després de la primera onada de la Covid-19. A més, un 14,5% pateix un trastorn mental discapacitant, és a dir, amb repercussions negatives clares en la seva vida professional i social.
«Els professionals de la salut tenen un sentit de la responsabilitat que fa no vulguin demanar ajuda en cas de tenir problemes de salut mental. En part, per por que això pugui perjudicar el seu historial laboral, però també per vergonya d’haver ‘fallat’ en un moment determinant», explica el president d’Obertament. «Al final, tot té molt a veure amb l’estigma. Ells anticipen que poden ser discriminats per haver patit un problema de salut mental», assenyala Juncosa.
Segons explica Josep Maria Ribé, la demanda assistencial és més elevada que la disponibilitat de professionals i això ha afectat greument la salut mental dels sanitaris, provocant, entre altres, patologies d’ansietat generalitzada, atacs de pànic i burnout. «Aquest sentiment d”haver d’estar sempre a l’altura’, aquesta autoexigència, encara els genera més estrès. A més, sovint tenen sentiments de culpa i d’inferioritat, perquè se senten ‘petits’ a l’hora d’afrontar tots els esdeveniments que els cauen a sobre. A vegades, fins i tot, sentiments de fracàs per no poder assumir totes les demandes que se’ls hi requereixen», explica el vicepresident Associació Catalana de Psicologia General Sanitària.
Els joves, un dels col·lectius més vulnerables
La crisi sanitària també ha generat importants conseqüències en la salut mental dels joves, relacionats especialment amb la tendència a experimentar símptomes ansiosos i depressius. «La incertesa social i econòmica impacta molt en la salut mental dels joves. Les perspectives que tenen de futur són molt negatives, en un país on la xifra d’atur juvenil se situa en el 40%», destaca Juncosa. A més, afegeix, als joves els afecta especialment la manca d’interacció social, ja que estan en l’etapa vital de màxima interacció amb el seu entorn.
Segons Fina Canals, directora del Centre de Recerca en Avaluació i Mesura de la Conducta (CRAMC) del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la RedPROEm, la situació de ‘no normalitat’ que genera la pandèmia i la sensació que no es veu un final a aquesta situació genera incertesa, inseguretat, angoixa i malestar a tota la població i, especialment, als joves.
Canals destaca que els problemes de salut mental solen començar aviat en el cicle vital, habitualment durant l’adolescència, i que com més aviat s’intervé, millor és el pronòstic. «Molts problemes que comencen a l’adolescència i que es poden interpretar com problemes transitoris lligats a l’edat, a vegades poden ser l’inici d’un trastorn crònic d’ansietat o depressió», assenyala. Així doncs, destaca la necessitat de detecció i intervenció primerenca per tal que aquests problemes no s’agreugin amb el pas del temps.
