Recomanem llegir amb atenció la recent publicació d’un document de posicionament de la CAMFiC sobre ”L’APS en el 2018”.
Considerem que és un encert la proposta d’un urgent pla de xoc per a revitalitzar l’APS (i amb ella tot el sistema sanitari català). Encara que les podríem matisar en alguns punts, ens semblen molt oportunes i imprescindibles les mesures proposades:
- Clara governança de l’APS ja des del mateix Departament.
- Increment del pressupost destinat a APS (que ha anat perdent pes en els darrers anys)
- Disminuir la fragmentació de proveïdors assistencials i diferenciar els òrgans de gestió de l’APS dels hospitals.
- Mesures per evitar la fuga de professionals propis de l’APS (i procurar-ne el retorn).
- Increment de metgesses de família: es fan propostes concretes, posant de manifest que som per sota la mitjana espanyola i molt lluny de la UE.
- Augmentar en un 50% les places de MFiC dins del sistema MIR: Hem passat de ser el 42% del total (encara per sota del 50% recomanable) a tan sols un 26%!
- Autonomia de gestió dels EAPs, amb pressupost públic propi assignat a l’equip (i no a altres nivells de gestió o entitats).
- Millora de condicions laborals que posin fi la precarietat i permetin temps d’atenció adequats.
- Impossibilitat d’assumir el necessari increment de la capacitat resolutiva si no s’apliquen alguns dels punts anteriors.
- Posar en valor l’atenció longitudinal que aporten les metgesses de família i reorientar el treball dels hospitals.
La camfic centra els seus plantejaments en l’òptica de les metgesses de família, però molt del que es proposa en aquest pla de xoc seria vàlid per la resta de professionals dels equips d’atenció primària (personal administratiu, treballadores socials i infermeres). Mesures prou concretes i factibles que, si no es porten a terme, mostren la manca de voluntat política per apostar per l’atenció primària de salut, com a garantia d’un sistema sanitari públic sostenible i de qualitat.
En el document, però, també s’aposta per l’ENAPISC (Estratègia Nacional d’APS i salut comunitària). És aquesta una aposta que creiem equivocada. L’ENAPISC no pot ser una bona estratègia per a revitalitzar i millorar l’APS perquè parteix justament de la negació del paper central dels EAPs en el sistema sanitari, diluint-los en una xarxa, mal anomenada d’atenció primària, en la que hi participen dispositius d’atenció secundària. Sobre aquest tema ja en vàrem parlar en el seu moment: ”Volem fets, no només paraules”.
En qualsevol cas, ens congratulem que la camfic recuperi el seu rol científic (basat en les evidències) de defensa d’una atenció primària de la salut forta, veritable eix del sistema sanitari.
La darrera frase del posicionament de camfic és d’obligada lectura (especialment pels responsables del nostre sistema sanitari): “Davant una situació actual del tot insostenible, ara i avui toca cuidar els professionals, desenvolupar una estratègia moderna, modèlica i exportable, i restablir unes condicions professionals que permetin afrontar el futur amb optimisme”.
Aquest article s’ha publicat originalment a la web del FoCAP a finals d’octubre.
