Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La medicina de gènere és un enfocament innovador per a la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties que tenen en compte les diferències biològiques, hormonals, genètiques (però també socials) entre homes i dones. Aquesta disciplina es basa en la idea que el gènere influeix significativament en la manifestació de patologies, la resposta als medicaments, els resultats clínics, les modalitats de rehabilitació i qualsevol altre aspecte clínic, cosa que fa necessària una adaptació de les estratègies mèdiques per garantir una atenció més eficaç i equitativa.
L’Organització Mundial de la Salut aclareix que, a més de les clares (però massa sovint ignorades) diferències biològiques entre homes i dones, hi ha diferències relacionades amb la identitat, el paper social, el treball realitzat, el lloc on es viu, la religió, etc. Cadascun d’aquests determinants socials influeix (o hauria d’influir) en l’enfocament que el metge ha de tenir respecte a cada pacient. Per tant, la medicina de gènere no es limita a considerar només les diferències biològiques relacionades amb el sexe, sinó que també inclou la influència dels factors socioculturals i ambientals. De fet, ser home o dona determina l’accés diferent als serveis sanitaris, l’adherència a les teràpies i els hàbits de vida, que poden influir en la propagació i el tractament de moltes malalties cròniques. Per aquesta raó, és fonamental integrar la perspectiva de gènere en la investigació científica, en les directrius clíniques i en els itineraris de tractament, amb la finalitat de millorar la personalització dels tractaments i l’eficàcia de la medicina moderna.
El cas de l’infart de miocardi
Fins ara, la investigació mèdica i farmacològica s’ha basat en mostres de població masculina, considerant l’organisme femení com a simple variant del masculí. Això ha provocat molts danys i avaluacions errònies a la simptomatologia, els factors de risc, la resposta als tractaments i els efectes adversos dels medicaments, amb la consolidació d’errors i equívocs.
L’exemple més conegut és el de l’infart de miocardi: considerat fins fa uns anys un problema predominantment masculí, es manifesta de manera diferent a les dones, sovint amb símptomes atípics que retarden el diagnòstic i la intervenció terapèutica.
L’infart sempre s’associa amb el dolor dolor toràcic intens i opressiu que s’irradia al braç esquerre, la sudoració freda i la dificultat per respirar. Però aquesta és la simptomatologia masculina. En les dones, els símptomes són diferents i es poden confondre fàcilment: el dolor toràcic, si n’hi ha, és poc intens i es localitza a l’esquena. Altres signes són un cansament sobtat i inexplicable, nàusees i vòmits, un dolor que es pot localitzar al coll, la mandíbula o entre els omòplats. A més, moltes dones experimenten una sensació d’angoixa o ansietat sobtada, semblant a un atac de pànic.
Tots sabem com n’és de fonamental una intervenció mèdica oportuna per salvar la vida en aquestes circumstàncies. Per això, aquesta diferència de símptomes és un problema real i concret. Si en els homes l’infart sovint es reconeix ràpidament, en les dones pot passar desapercebut, amb conseqüències que poden arribar a ser fatals. Augmentar la conscienciació sobre les diferents manifestacions de l’infart és fonamental i és una de les missions de la Medicina de Gènere.
Origen de la medicina amb perspectiva de gènere
No és casualitat que la seva primera formulació fos obra d’una cardiòloga, la nord-americana Bernardine Healy, llavors directora de l’Institut Nacional de Salut, que l’any 1991 va publicar al New England Journal of Medicine un editorial titulat The Yentl Syndrome.
En aquest estudi, Healy va posar de manifest que homes i dones rebien un tractament diferent per a les malalties coronàries, amb un nombre menor d’intervencions diagnòstiques i terapèutiques en les dones, cosa que conduïa a un enfocament clínic i terapèutic diferent. D’aquesta observació va sorgir la necessitat d’una perspectiva nova en la medicina, que tingués en compte les diferències biològiques, socioeconòmiques i culturals en la determinació de l’estat de salut i malaltia.
Avui dia, la medicina de gènere o, més correctament, la medicina específica de gènere representa un nou enfocament clínic capaç de millorar la idoneïtat de l’atenció i la promoció d’una medicina basada en l’evidència, capaç de contribuir a una gestió més eficient dels recursos sanitaris, garantint l’equitat i la qualitat en els processos de prevenció, diagnòstic i tractament.
L’any 2006 es va fundar a Berlín la Societat Internacional de Medicina de Gènere (IGM), amb l’objectiu de promoure aquesta disciplina a nivell internacional i fomentar la investigació en medicina clínica i salut pública.
El problema dels medicaments
Hi ha diferències significatives en la resposta als medicaments entre homes i dones, a causa de diversos factors: el metabolisme, la distribució corporal dels medicaments, la funció hepàtica i renal, i la regulació hormonal. Diferències que influeixen en l’eficàcia dels medicaments i els efectes secundaris. Per exemple, les dones metabolitzen alguns medicaments més lentament que els homes a causa d’una activitat reduïda d’alguns enzims hepàtics i això pot conduir a una concentració més gran del medicament a la sang, amb un augment dels efectes secundaris.
A més, les dones tenen un percentatge de massa de greix més gran que els homes, cosa que pot influir en la distribució dels fàrmacs lipofílics, perllongant-ne l’efecte i augmentant el risc de toxicitat. Les dones tendeixen a ser més sensibles als opiacis, experimentant efectes secundaris com nàusees i marejos amb més freqüència que els homes, mentre que el paracetamol es metabolitza de manera diferent en tots dos sexes. I es podrien donar desenes d’exemples més… El més important és que, per fi, la farmacologia comença a plantejar-se la personalització de les teràpies tenint en compte les especificitats biològiques de cada sexe. En conseqüència, cada cop més estudis clínics inclouen una anàlisi diferenciada per garantir que homes i dones rebin una atenció farmacològica adequada a les seves característiques biològiques.
Text publicat originalment a XQ Th News
