Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les memòries del CatSalut, que reten comptes de l’activitat del SISCAT i de la destinació de la despesa anual, són una bona ocasió per tenir una visió global del sistema. A partir de la memòria del 2023, que no s’ha publicat fins aquest mes de setembre, recollim els aspectes que ens semblen més destacables –en especial els relacionats amb l’atenció primària (AP)– i comparem les dades amb les de l’any anterior i amb les de fa 10 anys per tenir una visió de llarg abast.
Despesa global
La despesa realitzada durant l’any 2023 ha estat de 14.077 milions d’euros (M€). A més d’aquesta quantitat, s’ha reconegut un dèficit de 2.800 M€ que s’assumirà en exercicis posteriors. Respecte l’any 2022, es produeix un increment de 1.190 M€. La despesa per habitant i any al 2023 ha estat de 1.780 €, inferior a la mitjana de l’estat, que l’any 2022 se situava en 1.927 €, segons l’informe Estadística del gasto sanitario público 2022, l’últim publicat pel Ministeri de Sanitat.
Distribució de la despesa per àrea d’activitat
Si és important conèixer quins recursos dedica la Generalitat als serveis sanitaris, tant o més important és saber com es gasten els diners, perquè ens dona informació sobre el tipus de sistema i les seves prioritats. En distribució percentual tenim:
Com es pot veure, l’AP no ha arribat al 13% (1.827 M€) de la despesa global, mentre que la despesa de l’atenció especialitzada (7.933 M€) representa el 56,36% del total gastat en sanitat. La despesa en AP ha estat inferior a la del 2022, tant en termes absoluts (-36 M€) com relatius (-1,5%).
Cal destacar que el cost de la Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA) (1.873 M€) supera el que s’ha dedicat a l’AP i s’enduu el 55% dels 1.190 M€ de l’increment registrat.
Aquesta realitat és molt diferent de la que figurava en les promeses i compromisos de l’exconseller Manel Balcells, l’expresident Pere Aragonès i dels diferents grups parlamentaris, que deien que dedicarien un 25% dels recursos a l’AP. Una realitat que ens parla de com s’orienta el sistema sanitari català: cap a la despesa farmacèutica i l’atenció especialitzada per sobre dels serveis bàsics de l’atenció primària i comunitària que són els que tenen més beneficis sanitaris i socials per a la comunitat.
Si comparem les últimes dades amb les del 2013 es veu clarament quines han estat les prioritats del sistema. En els últims 10 anys, la despesa del Departament de Salut s’ha incrementat en més de 5.300 M€ (un 60%),que han anat a parar de manera desigual als diferents conceptes:
- A l’AP, 550 M€
- A l’atenció especialitzada, 2.992 M€
- A la farmàcia de recepta, 434 M€
- A la MHDA, 1.150 M€
Distribució de la despesa segons es destina a l’ICS o als centres i serveis concertats
Ens ha interessat, també, veure la distribució de la despesa segons hagi estat assignada a la principal empresa pública, l’ICS, o als serveis concertats, entenent que entre aquests s’inclouen altres empreses públiques, fundacions privades sense ànim de lucre i entitats amb ànim de lucre, que en total sumen 817 convenis i contractes. I el resultat és aquest:
- Al 2023, el contracte programa de l’ICS ha rebut el 25% de la despesa i la «compra de serveis», el 57%
- En 10 anys l’ICS ha perdut pes progressivament enfront de la compra de serveis. Al 2013, l’ICS rebia el 30% i la compra de serveis el 50%.
Activitat assistencial a l’AP
Com hem vist, durant l’últim any l’AP ha rebut menys diners que al 2022, però en canvi, ha fet 630.000 visites presencials més. La bona notícia és que s’han fet 3 milions menys de visites telefòniques i tres milions menys de visites TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), fonamentalment consultes a través del correu electrònic i La Meva Salut i/o la e-Consulta, com es pot veure a la taula següent:
La tendència a l’increment de visites a l’AP es manté en els últims 10 anys (un 17%) i és superior a l’augment de població dels mateixos anys (6,6%).
Cal observar que la major activitat assistencial recau en menys professionals. No es disposa de dades de tot el SISCAT, però si ens fixem en el personal de l’ICS, que representa el 75% de tota l’AP, l’any 2023 hi havia 24.940 professionals contractats a l’AP, 500 més que al 2022, i si tenim en compte que hi ha uns 1000 contractes que corresponen als «nous perfils», i que s’ha contractat més personal administratiu, en realitat estem parlant de bastants metges i infermeres menys. Ens agradaria que es fes pública aquesta informació detallada per categories professionals i entitats proveïdores.
Amb les dades a la mà queda palès que els «nous perfils» no redueixen la càrrega assistencial dels metges i les infermeres. Una constatació que s’ha fet en altres països que han publicat avaluacions de la seva incorporació. Ho explicava Sara Calderón a la conferència Avanzando en atención primaria: estrategias innovadoras sin perder el rumbo de la qual ens fèiem ressò en l’entrada Innovar sense perdre el rumb: generalisme i longitudinalitat.
Activitat assistencial en dispositius d’urgències
Una atenció especial mereix l’activitat dels dispositius d’urgències. És sobradament conegut que la meitat de les consultes que reben els serveis d’urgències hospitalaris poden ser ateses i resoltes a l’AP. Malgrat això, no paren de créixer. Si l’any 2014 es van fer 3,4 milions de visites, el 2023 se n’han fet 3,8 milions. Amb la creació dels CUAP es pretenia reduir les urgències hospitalàries, però no només no s’ha aconseguit, sinó que a més s’ha disparat l’activitat d’aquests centres, que han passat de fer 1,1 milions de visites al 2014 a 1,6 milions al 2023. Tanta patologia urgent té la nostra societat com per generar 6,4 milions de visites, si s’inclouen les del SEM, en un any? O és símptoma d’un altre problema? De la mala accessibilitat a l’AP d’alguns sectors de la població o en certes franges horàries? De la baixa resolució de l’AP per la massificació de les consultes? També, és clar, de la desitjada immediatesa i sobrevaloració de la medicina hospitalària dels nostres temps. Però el sistema ha de vetllar per donar la millor resposta possible i la hiperactivitat d’urgències, amb la corresponent absorció de recursos i de personal, no és una bona resposta.
Punts clau
En síntesi, avancem cap a:
- Un sistema sanitari orientat a l’atenció especialitzada i que abandona l’AP.
- Un ús massiu de fàrmacs.
- Una activitat creixent de l’AP amb poca capacitat resolutiva.
- Un sobreús dels serveis d’urgències.
És això el que volem? És el millor per a la població? Demanem al nou equip del Departament de Salut un canvi de rumb basat en una bona teorització del que està passant i una presa de mesures immediates que a mig i llarg termini allunyin aquestes amenaces per a la Sanitat Pública.
