El model més efectiu per afrontar els problemes de salut vinculats a la cronicitat, l’envelliment, la dependència i la pluripatologia que provoquen pèrdua de l’autonomia, és un model integrat social i sanitari. Per avançar en aquest model caldrà la definició i disponibilitat dels elements instrumentals, Sistemes de registre compartits, Guies d’actuació social i sanitària enfront dels casos més prevalents La situació extraordinària provocada a nivell mundial per la pandèmia de la COVID 19, amb l’impacte greu en la població de més de 70 anys, malauradament ha servit per posar en evidència l’absoluta necessitat de posar en l’agenda política el desenvolupament prioritari de l’abordatge integrat des dels sistemes sanitari i social.
L’abordatge integrat sociosanitari, requeriment imprescindible avui
Existeix una alta l’evidència que el model més efectiu per afrontar els problemes de salut vinculats a la cronicitat, l’envelliment amb necessitats complexes, que provoquen una sobrecàrrega en els diversos nivells d’atenció dels sistemes sanitari i social, és un model integrat sociosanitari.
La qüestió no és senzilla, sembla evident davant els nombrosos intents que malauradament no s’han traduït en realitats tangibles.
Les mesures que fins ara s’han proposat amb relatiu poc èxit. A més dels condicionants ideològics i d’interessos de mercat i corporatius, cal destacar la visió medicalocèntrica i especialitzada avui hegemònica en les persones i en la societat, no només en els entorns professionals.
Propostes de mesures per avançar cap a una Governança (Departament) única
- Construcció d’entitats territorials integrades amb governança compartida entre l’administració local i l’autonòmica. Definir una delimitació territorial única entre les àrees bàsiques de salut i socials. Aquesta ja era una proposta en una clàusula addicional de la Llei 12/2007 de Serveis socials de Catalunya, avui encara vigent i que mai s’ha realitzat.
- Porta d’entrada única compartida pels serveis d’atenció primària de salut i els serveis socials bàsics. Elaboració del Diagnòstic comunitari de necessitat que ha de formular les prioritats d’actuació
- Establiment de pressupostos compartits tant de l’oferta de serveis com dels recursos disponibles des de l’àmbit sanitari i social.
- Desenvolupament de programes integrats d’orientació comunitària per l’atenció domiciliària sanitària i social. El diagnòstic comunitari compartit de les necessitats i també el disseny de propostes d’intervenció integrals, amb participació dels diversos recursos de l’atenció primària de salut, metge de família, infermeria atenció primària, Pades i de l’atenció primària social, treballadorxs socials, educadorxs socials, serveis atenció domiciliària social ha de permetre la detecció i l’actuació global per l’abordatge dels problemes.
- Una qüestió especialment rellevant és l’atenció a la salut de les persones usuàries dels equipaments socials (Residencies, centres de dia, etc.) que s’ha vist que és una qüestió de cabdal importància i mereix el disseny i propostes d’actuació integrals amb la participació activa dels professionals de l’atenció primària sanitària pública. Aquests a més han de garantir la continuïtat i la intervenció coordinada amb els recursos d’atenció especialitzada hospitalària quan es consideri oportú.
- Definició de Guies i espais de coordinació que avancin en propostes de treball integrat amb definició del professional de referència.
- Proposar la implantació de programes pilot diferents en l’àmbit urbà metropolità i àmbit rural.
- Definició i disponibilitat dels elements instrumentals, Sistemes de registre compartits, Guies d’actuació enfront dels casos més prevalents en el territori, Envelliment amb solitud i necessitats complexes, Risc o situació d’exclusió social, infància en risc o situació de risc, addicions, problemes de salut mental
Després de la trista experiència de l’actual crisi pandèmica aquest tema s’ha fet molt evident i urgent. Ja és un clam, per la vida i el benestar de la ciutadania i dels professionals.
1 comentari
Gràcies per l’article. Malhauradament quan les evidències son tan clares com en aquest cas els decisors polítics amb freqüència miren cap un altre costat. És molt possible que aquesta integració estratègica i operativa no sigui una qüestió de tot o res i que calgui establir prioritats i intensitats diferents en relació a àmbits que necessiten amb major o menor urgència i intensitat la integració. En qualsevol cas la línia està clara.