Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La personalitat de cadascú de nosaltres la defineix un compendi de trets diferents amb una intensitat d’expressió particular i matisos diferencials. Quan algun dels trets despunta, per manca o excés de vehemència, i això passa de manera constant al llarg dels anys, i dona malestar a la mateixa persona i al seu entorn relacional, s’hauria de descartar que no es pateixi un trastorn de la personalitat.
L’Associació Americana de Psiquiatria va establir una desena de trets diferenciats per categories en el seu Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals. I com a trastorn límit de la personalitat es va designar aquells casos que presenten simptomatologia de més d’una de les categories establertes. En conseqüència, no compten amb un tractament farmacològic específic, encara que sí que es beneficien de millores en els seus símptomes gràcies a tractaments que van bé per altres trastorns.
El trastorn límit de la personalitat (TLP) és el més freqüent de tots els trastorns de la personalitat. “Hi ha molta heterogeneïtat en els casos, però s’estima que el pot patir entre el 3 i fins al 10% de la població, sent més alta la seva prevalença en l’adolescència i més baixa en l’edat adulta”, segons precisa el Dr. Marc Ferrer, coordinador del Programa de TLP de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap d’Hospitalització del Servei de Psiquiatria del mateix centre hospitalari. Destaca d’aquest símptoma que els qui el pateixen “presenten una alteració en la manera de sentir, que s’escapa del que s’esperaria. Impossibles de tractar com a pacients amb esquizofrènia o neurosis, queden al mig, d’aquí la consideració del casos com a borderline o trastorn límit”.
“La mala capacitat de regulació de les emocions i les relacions dependents, presents en aquest trastorn, però també molt típics en l’adolescència i que solen causar molts problemes en l’entorn relacional, en anar madurant, es van resolent”. El problema, però, com destaca el Dr. Ferrer, “és que no sabem en quins casos es resoldran i en quins no. Per això és interessant la recerca que es fa de marcadors biològics que permetin una intervenció precoç”, apunta.
Alguns estudis genètics indiquen que és el 50% dels afectats els que ja estaven predisposats a desenvolupar el trastorn. En la resta, hi intervé sobretot “l’ambient i les interaccions amb experiències de patiment, maltractaments en la infància, pares i mares negligents, o assetjament escolar. Però -insisteix l’especialista del Vall d’Hebron-, no tots ells acabaran fent el trastorn”.
Trastorn greu
El TLP és un trastorn greu i la seva gravetat la determinen dos factors, principalment, tal com descriu el Dr. Ferrer. “Per una banda, la mateixa simptomatologia, amb un elevat risc de suïcidi associat a la fase més aguda d’aquesta patologia, quan la persona està més desregulada. Una de cada deu persones afectades amb TLP s’acaba suïcidant, acaba morint. Però el 70 o 80% fan algun intent de suïcidi al llarg de la vida”.
L’altre factor que fa que el TLP sigui considerat greu és la seva gravetat funcional. Com explica Marc Ferrer, les persones afectades amb aquest trastorn “tenen una limitació molt important en el comportament psicosocial”. En la majoria dels casos, apunta l’especialista, el TLP “es pateix des de l’adolescència, al voltant dels 14, 15 o 16 anys, i es manté al llarg de la vida, comprometent l’educació, la vida afectiva, laboral i social”.
Malgrat no haver-hi un deteriorament cognitiu, com passa en afectacions com l’esquizofrènia –precisa Ferrer–, molts pacients amb TLP no arriben a finalitzar els estudis i no treballen, la família ha claudicat i es viuen molts conflictes en el nucli de convivència. Per això, la rehabilitació es considera clau en l’acompanyament d’aquestes persones.
Estudi pioner sobre rehabilitació
La Victòria López és psicòloga clínica i coneix bé la realitat de persones que conviuen amb un trastorn límit de la personalitat. “Són –diu– persones molt disfuncionals en l’àmbit social, familiar i laboral. No es troben bé i això impregna totes les àrees de la vida”. El trastorn genera molt de malestar en qui el pateix i en les persones del seu entorn més immediat. “La forma com la persona afronta la seva vida, amb uns trets de personalitat característics, dona lloc a conflictes amb els altres, entre altres coses perquè, no entenen bé les relacions amb els altres, i no se senten bé”, exposa.
La Victòria López coordina el Servei de Rehabilitació Lesseps, de la Fundació CPB Serveis Salut Mental. És un servei que es va posar en marxa ara fa deu anys per donar resposta a una mancança detectada dins la xarxa pública de salut mental. Varen veure que no hi havia cap recurs especialitzat en rehabilitació per a persones amb Trastorn de Personalitat. I el van activar. Des d’ell es dona un servei d’atenció integral en l’àmbit de la salut mental comunitària de manera integrada dins la Xarxa Pública de Salut Mental. Disposen de divuit tipus d’assistència i acompanyament, des de l’Atenció Primària fins a la Rehabilitació Psicosocial, passant pels diferents dispositius d’hospitalització, habitatge i lleure.
Aprofitant la seva experiència treballant tan de prop i de manera personalitzada la recuperació de persones amb trastorn de personalitat, en aquest centre de Barcelona han fet el primer estudi a Europa que avalua l’eficàcia de la rehabilitació psicosocial en la recuperació de persones amb TLP. Durant set anys han fet el seguiment i anàlisi del progrés de 132 usuaris i usuàries i han vist que el 77% de les persones diagnosticades amb aquest trastorn que van rebre tractament al servei de rehabilitació Lesseps van millorar. Ho van fer, tant en el seu trastorn de personalitat, com en la seva funcionalitat. D’aquesta manera, els va ser possible minvar notablement l’impacte de la seva patologia en el funcionament personal, i en conseqüència, desenvolupant un projecte de vida vocacional i sociolaboral individualitzat i viable. “Més de la meitat han millorat la simptomatologia i el sentiment de buidor, les relacions interpersonals i també el sentit de la identitat, així com el seu nivell de funcionalitat en tots els àmbits de la vida”, resumeix la psicòloga Victòria López.
La Susanna Caupena és treballadora social del CPB Serveis Salut Mental, on han estat pioners amb aquest estudi. Explica que el treball social que té més rellevància en aquest cas –i resulta més eficaç segons la investigació– és l’acompanyament que donen a cada persona amb TLP per ajudar-la a pensar en el seu projecte vital, saber què volen fer. “La psicòloga i els educadors s’encarreguen del vessant del malestar, i jo els parlo d’obrir una finestra on mirar què els ha agradat fer en algun moment del seu passat. Acostumen a veure-ho tot negre i, junts, anem a buscar els grisos”.
Treballant aquest enfocament d’objectius o, si més no, de petites fites, conjuntament amb el centre es localitzen activitats que els aportin recuperació, com ara el voluntariat, en el cas dels qui no volen o no poden encara inserir-se en el món laboral. “Amb el voluntariat treballem la relació amb els altres, la puntualitat i la constància, entre altres valors”, precisa Caupena.
El treball de tot l’equip del CPB SSM és que, tot i amb les seves dificultats i dèficits, es puguin rescatar les capacitats d’aquestes persones amb TLP. “És una tasca molt complexa, perquè és trastorn de la teva identitat com a jo. No entens bé el teu interior, és difícil saber què vols fer”, explica Victòria López.
És un servei públic en el qual, durant dos anys, s’acompanya els pacients ajudant-los a saber cap a on desitgen dirigir-se. Fan activitats grupals diferents per a treballar les habilitats relacionals, el malestar i com gestionar-lo, també la incertesa. “Establim fites a partir de projectes cada sis mesos d’acord amb els seus objectius, amb tutories amb educadors, cada setmana”, afegeix López.
Detecció precoç
Com exposa el Dr. Marc Ferrer, en algunes persones diagnosticades de TLP, s’ha vist que ja en la infància presentaven trets temperamentals determinats, per exemple, més tendència a les rebequeries, però prospectivament és difícil pronosticar que pugui tractar-se d’un TLP”. De totes formes, diu que s’estima que una de cada tres persones que mostren trets temperamentals desmesurats sí que acabarà fent TLP.
Estar alerta en infants i adolescents per a poder actuar com més aviat millor és la principal recomanació dels experts. “Si veiem un infant amb problemes temperamentals i un patiment extrem a l’hora d’anar a l’escola, posem per cas, s’ha d’intervenir”, apunta Ferrer.
Però, tenen prou informació, pares i docents per a detectar aviat un possible cas de TLP? “Si vols intervenir sobre el patiment emocional, has d’enviar als centres professionals com nosaltres a fer la formació. I no d’un sol dia, una formació intensa, perquè, si no, corres el risc de sobrediagnosticar. Cal fer una bona formació per a fer una bona detecció, detecció de qualitat”, puntualitza el coordinador del programa de TLP de l’Hospital del Vall d’Hebron.
Ara fa quinze anys, un grup de professionals, amics i amigues interessats en el Trastorn Límit de la Personalitat van crear el Grup TLP Barcelona. En forma part la Fundació Orienta, nascuda fa més de cinquanta anys per a l’atenció integral de la salut mental d’infants, joves i famílies. També hi són al grup el CPB-Serveis Salut Mental (serveis de salut mental d’adults d’orientació comunitària dins la xarxa pública) i el Programa TLP de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que aporta l’àmplia experiència en la recerca sobre el TLP i trastorns relacionats.
Des de l’any de la seva fundació, el 2010, han pogut comprovar que constituint el grup van encertar-la, perquè el que ells fan no hi era. L’objectiu del col·lectiu és millorar el coneixement i el tractament del Trastorn Límit de la Personalitat al llarg de la vida, oferint atenció a diferents edats i dispositius, vetllant per una formació de qualitat i apostant per la recerca.
El Grup TLP Barcelona organitzarà el Congrés Nacional del Trastorn de la Personalitat del 2027, que tindrà lloc a Barcelona. És una trobada d’àmbit estatal que se celebra cada dos anys i, enguany, es fa a Madrid els dies 18 i 21 d’aquest mes de juny.
