Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Fins fa poc no era gens habitual veure personal de seguretat en centres d’assistència primària i hospitals, però ara és pràcticament imprescindible en aquestes instal·lacions. El motiu és que darrerament s’han disparat les agressions als professionals sanitaris per part d’usuaris i pacients. Segons l’Estudi sobre les condicions laborals del personal d’infermeria, realitzat per la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO a partir d’una enquesta realitzada l’any 2024 a 1.800 professionals del Sistema Nacional de Salut (SNS), tres de cada quatre infermeres (76%) han patit agressions verbals, físiques o psíquiques per part de pacients o dels seus familiars. Aquest increment de la violència al sistema sanitari es confirma també amb les dades que va publicar recentment l’Observatori Contra les Agressions de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), que comptabilitzava una mitjana d’una agressió cada deu hores i destacava que les agressions a professionals de la Medicina havien assolit un màxim històric, amb un total de 847 durant el 2024.
En aquest sentit, el sindicat Infermeres de Catalunya va reconèixer en un comunicat que “les agressions verbals i físiques contra les infermeres són un problema creixent que afecta la nostra seguretat i la qualitat de l’atenció sanitària. Volem destacar també que aquestes xifres no reflecteixen la totalitat de les agressions reals, ja que existeix un problema d’infranotificació, especialment pel que fa a les agressions verbals. Aquest fet ocorre perquè els sistemes de notificació son feixucs i poc àgils alhora que normalitzem moltes d’aquestes agressions”. I consideren “essencial que s’adoptin mesures més contundents i efectives per evitar que aquest problema continuï creixent, i per tal que les infermeres puguem desenvolupar la nostra feina en un entorn segur i respectuós. Tanmateix, instem a les organitzacions que treballin en circuits i protocols ràpids i àgils en quant a la notificació i l’aplicació de mesures”.
Inseguretat i desprotecció
Per què aquesta onada creixent d’agressivitat en una societat que fins fa poc aplaudia i reconeixia l’esforç dels sanitaris durant els dies més durs de la pandèmia?
Lluís Serrat, infermer i vocal de medicoquirúrgica del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), ha viscut aquest escenari de violència i impunitat en primera persona. Ha treballat moltes nits de cap de setmana en urgències hospitalàries. Destaca que, aquestes nits, les baralles, l’alcohol i les drogues enterboleixen l’ambient als centres, perquè “part dels incidents que passen al carrer acaben a l’hospital”, però considera que el més greu i rellevant és que “hem naturalitzat les agressions”. “Les agressions verbals es realitzen pràcticament a diari, independentment del torn que facis”, continua. A Serrat l’han insultat, li han trencat el mòbil, el rellotge, l’han amenaçat, l’han escopit i l’han agredit físicament mentre feia la seva feina, i està totalment segur que “tots aquells que fem assistència directe hem rebut insults i amenaces”. És més, tot i que les xifres ja apunten un creixement considerable del nombre d’agressions, Serrat creu que n’hi ha moltes més silenciades. El motiu?: “Hi ha molta infradenúncia, perquè t’obliguen a posar noms, cognoms i dades personals, has de fer la denúncia a títol personal i t’estàs exposant, i per això molta gent acaba per no denunciar”. Aquesta desprotecció impacta en la salut mental del col·lectiu: “al dia següent has de tornar a treballar al mateix lloc i tens por; la violència, en tant que agressió, deixa una ferida interna que després has de gestionar tu, i de vegades no és fàcil”. Aquest context fa que molts sanitaris fins i tot es plantegin la professió: “Abans, quan veies un pacient, veies algú a qui ajudar; ara veus algú de qui t’has de protegir”, assevera Serrat. I assenyala les urgències i l’atenció primària com les àrees més exposades.
Sobre la situació a l’atenció primària en parla amb coneixement de causa Ester Giménez, infermera i presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya(AiFiCC), qui considera que en els últims anys ha notat un increment “de l’agressivitat, del nerviosisme, de la impaciència i una devallada en el tracte cap als professionals; més incidents, més manca d’educació i més crits i falta de respecte cap als professionals”. Giménez compara la pèrdua de respecte cap als professionals sanitaris amb el sector de l’educació i el que passa amb els mestres: “Hi ha una pèrdua de respecte que no s’ha produït d’un dia per l’altre, sinó que ha estat gradual, i la gent es creu amb el dret de cridar-te i dir-te que et paguen el sou i, per tant, has de fer el que ells vulguin”. En els poc més de dos anys que fa que dirigeix un CUAP barceloní, assegura que ja han patit dues agressions físiques i diverses destrosses de material i verbals fortes. Davant de situacions d’aquests tipus, Giménez reconeix que se senten vulnerables i desprotegides.
Tolerància zero
Des del sindicat Metges de Catalunya es destaca que, del total d’agressions registrades l’any passat per l’OMC, només el 43,5% van ser denunciades i insisteix–a través d’un comunicat– en la necessitat de denunciar “sempre” qualsevol agressió física o verbal, així com les amenaces, coaccions i faltes de respecte per part dels pacients o dels seus acompanyants. El doctor David Arribas, vicesecretari general de MC, considera que “s’ha perdut el respecte cap a les persones que ens ajuden i fan que la nostra vida sigui millor; ja no som una autoritat ni som res, som un element més de consum de la societat i hem d’estar disponibles sempre, formar-nos en hores de la nostra vida familiar i cobrir les necessitats de la gent”. En aquesta línia, el sindicat mèdic va impulsar recentment la campanya “Davant les agressions, tolerància zero”. I amb aquest mateix lema coincidia també la presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe, en una entrevista a El Diari de la Sanitat, on alertava que “hi ha una tendència a l’alça i que les agressions són més violentes. Tots recordem Terrassa, tots recordem la metgessa amenaçada amb una pistola… I, davant d’això, està claríssim que tolerància zero”. Bisbe també va considerar que “perque els sanitaris puguin ser capaços de denunciar, primer han de desaparèixer les seves dades de la denúncia. Tu creus que la doctora que va ser amenaçada de mort vol que qui l’ha amenaçat sàpiga on viu? Amb aquestes condicions, lògicament molts no denuncien, perquè ho has de fer a nivell personal i et sents molt desvalgut”.
Davant d’aquest escenari, el Departament de Salut s’ha sentit finalment interpel·lat i ha confirmat que està estudiant implantar un reglament de multes, per la via administrativa, per evitar comportaments agressius contra els treballadors sanitaris, tant si són agressions físiques com si són verbals. L’objectiu és, segons Jordi Vilana, director general de Professionals de la Salut, «impedir que aquestes situacions es normalitzin. Volem donar un missatge inequívoc a la població que això no està permès, que no ho permetrem, i també als mateixos treballadors sanitaris perquè sàpiguen que vetllem per ells i per això adoptarem sistemes de protecció». La intenció de Salut és tenir enllestit un document l’últim trimestre d’aquest any, «tot i que les multes trigaran més perquè el Govern haurà de fer una llei específica», apunta Vilana.
