Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Tardor, temps d’anàlisi de la temporada estival i de plans estacionals davant el calendari immediat. Les pèrdues en matèries sanitàries sostingudes, impunes. Arreu de l’Estat espanyol i de forma desigual, però amb Catalunya competint a la cua de l’eficiència i de la inversió pública, en cap de les desesperes i desinversions. Al costat dolent del mal futur de salut.
Agreujament de les dades de retallades i llistes d’espera. Xifres alarmants en un clima d’espant per l’escàndol dels milers de cribratges no realitzats i no informats a Andalusia. Horrors que ens posen la pell de gallina pensant on som a Catalunya. Retards diagnòstics, que inclouen greus demores en la recepció d’informes i a la fi agreujament de la fase del diagnòstic, el tractament i el pronòstic a l’estadiatge de moltes malalties, especialment les oncològiques que arriben tard i en fase de desenvolupament avançat (de vegades irreversible). Les comunitats autònomes de la vergonya per negatives en tots els paràmetres de mesura començant per privatitzacions? Andalusia, Madrid, Catalunya!
Noves penalitats en atenció primària: rebuig d’interconsultes quan es demana intervenció per a un pacient i des de l’especialitat la deneguen i tallen el contínuum assistencial.
Canvis en el model: intel·ligència artificial (IA), algoritmes, ciber-atencions no assumibles per amplis sectors de la població (i sobretot gent gran). Increment de les dites consultes no presencials (que no són “consultes” com les entenem i reivindiquem, i continuarem fent-ho).
Irrupció de la figura de l’auxiliar o administratiu sanitari, amb multitud de tasques que pretenen alleugerir la feina burocràtica quan bàsicament augmenten unes tramitacions que no haurien de gestionar-se sense criteris mèdic-sanitaris, sense coneixement dels pacients ni la seva història clínica (o ficant-se a dita història un personal que no té la formació ni l’acreditació per fer-ho, incomplint a més la llei de protecció de dades i el secret professional).
Aquest teòric reforç de l’atenció primària té atribucions (indegudes) per programar-reprogramar, garbellar, avaluar, prioritzar, interpretar, (des)orientar, etc. Suposa un risc notable de més errors dels considerats habituals.
Les administracions amb el departament en cap argumenten que aquesta mena de reforç —no facultatiu = no facultats— servirà per millorar la gestió del desesper, i a base d’un preu molt barat i contractes precaris. Cada fallada d’orientació o direcció inicial suposa enormes pèrdues, costos molt alts, agreujament, patiments i pronòstics fatals. Perquè les llistes de desespera concatenades comencen ja la seva agressió pel primer graó de l’atenció, amb la consulta al CAP de capçalera, infermeres, auxiliars, psicòlegs, treballadores socials i a en fi a tot l’equip assistencial (EAP).
Una qualitat que identifica una bona atenció primària és la reivindicada “longitudinalitat”. Terme que traduït a llenguatge comú significa una cosa tan entenedora i tan racional com el fet que el personal sanitari coneix al llarg del temps als seus pacients i, a la recíproca, la ciutadania coneix als seu metges i metgeses, infermers i infermeres, auxiliars, treballadores socials, en fi el bloc de l’equip de primària.
Urgències desbordades. Assistència fonamental, vital que pateix des de fa massa anys i legisladors les penalitzacions severes, tant pels pacients com pel personal treballador. Uns per lentitud, ineficiència. Altres per condicions de treball insuportables i estrès inhumà. I tothom en un clima d’irritabilitat i crispació. L’últim recurs davant la manca d’accés i d’altre recurs àgil front una situació sobrevinguda (amb independència de la seva gravetat real, o com és percebuda).
Protocols a manca de raons i criteris. El nou amo i senyor del què i com fer. Les pantalles dirigint i imposant accions que malgrat que la teòrica sapiència dels autors ignoren la imprescindible importància de l’experiència, la clínica, l’aplicació concreta al pacient concret en el moment concret.
Sense negar les indubtables aportacions que suposen les aplicacions de la IA en medicina, és ja un fet la quantitat de riscos i d’efectes secundaris que comporten. Interferències perilloses de les ciber-des-orientacions telemàtiques. El creixent Dr. Google. Ingerència i suport fal·laç en què allò públic és lent i ineficient, mentre que privat, mercat, és brillant (i sobretot rendible econòmicament)
I tot plegat les condicions de deteriorament dels sistemes públics de salut en la mesura de cada comunitat autònoma més o menys (in)competent. I directe l’increment impactant de les dobles afiliacions a mútues privades, a part de les derivacions ja directes des de la xarxa pública, exhausta i esgotada.
Les conegudes i desconcertants “concertacions”. Malgrat la reiterada denúncia de la nul·litat de ple dret de la gran majoria de les concertacions segons anem insistint des de Marea Blanca, amb una sospitosa, per incomprensible, manca de resposta de grans mitjans de comunicació i d’alarma social (fins que sigui massa tard). No es compleix la legislació, ni estatal, ni de la UE, que obliga inexcusablement a respectar i controlar clàusules i sobretot temps de venciment i termini de les concessions. Que mai no es poden prorrogar de manera passiva o per inèrcia com està succeint amb les 55 principals concertacions actuals.
Solucions de debò? N’hi ha? Sí. És clar. De tota mida i mesura, però les més determinants des de la voluntat política: finançament, control i rendiment de comptes, prioritat absoluta de la gestió pública, compliment de les normes i directives comunitàries pel que condicionen les externalitzacions/ parasitacions/ col·laboració publicoprivada, veritable estratègia de fons pel desballestament a curt termini del Sistema Nacional de Salut.
Fins i tot tornem a reivindicar agosaradament que els recursos públics es destinin de forma finalista a inversions als serveis i sanitat pública. I no, posem que parlem sense eufemismes, a despeses militars i de guerra i mort.
