Browsing: salut mental

No és tasca complicada indagar en el perfil dels ‘influencers’ i trobar-se, entre tants filtres, amb un contingut totalment diferent del que reivindiquen el Dia de la Salut Mental: fotos retocades, cossos modificats, operacions estètiques, cares de porcellana, anuncis de bàlsams que eliminen la fam, dietes extremes, toxicitat normalitzada i, com a conseqüència, plors desconsolats

Admeto el risc de poder estar excessivament contaminat o de no tenir la perspectiva necessària, però tinc la impressió que, en aquest Dia Mundial de la Salut Mental d’enguany, el món, la societat, la gent, les persones del nostre entorn podríem compartir, segurament, la sensació de no estar en el nostre millor moment.

L’any 2019, segons el Codi Risc Suïcidi, a Catalunya es van dur a terme 4.486 temptatives i cadascuna d’aquestes temptatives impacta d’una forma directa a l’entorn de la persona en risc (familiars i amics amb els quals conviuen, àmbit laboral, entorn social…). Sabem, a més, que aquestes dades són la punta de l’iceberg de la realitat sobre la conducta suïcida, doncs un 40% dels familiars que busquen ajuda i assessorament a la nostra entitat, no han estat en contacte amb els serveis públics de salut.

Treballar a favor dels drets de les persones que pateixen un problema de salut mental i lluitar contra la discriminació per motius de salut són objectius compartits d’entitats com la Fundació Els Tres Turons, Obertament, l’Associació Catalana per la Prevenció del Suïcidi i la Fundació Surt.

La perspectiva de gènere és el gran repte i, alhora, la gran assignatura pendent de les polítiques públiques. Malgrat els avenços, les desigualtats són evidents i les passes endavant sovint són contrarestades per realitats adverses i accions d’agressivitat misògina.

En els darrers anys, s’ha posat el focus en la salut mental. Els mitjans de comunicació han contribuït abastament a què cada vegada sigui més natural parlar-ne. Segurament, la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències negatives en el benestar de la població expliquen part del fenomen. Al cap i a la fi, tothom n’ha estat afectat, en primera persona o a través d’algú del seu entorn. Una de cada  quatre persones té, ha tingut o tindrà un problema de salut mental. Són xifres que ens han de fer reflexionar, ja que aquest no és un problema del qual som alienes.

La salut mental està sent indiscutiblement una prioritat per a l’Ajuntament de Barcelona, que amb les polítiques endegades en els últims anys ha posat al focus a la necessitat de fer-la visible, treballar contra l’estigma que l’envolta i generar nous serveis i programes que ens han permès explicar que la salut mental ha de ser considerada un element central del sistema de salut. Des de l’Ajuntament, de la mà d’entitats i organitzacions de la ciutat, hem desplegat aquests darrers anys un seguit d’estratègies amb l’objectiu d’aprofundir en què la salut mental deixi de ser una salut de segona.

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental el 10 d’octubre, repassem alguns dels serveis psicològics i d’acompanyament gratuïts disponibles a la ciutat de Barcelona: Konsulta’m, Aquí t’escoltem, Xat joves i el Telèfon de la prevenció del suïcidi.

La plataforma unitària en defensa de la sanitat pública a Catalunya considera que la mobilització, el diàleg i la col·laboració entre ciutadania i professionals són els millors instruments per avançar en la millora del sistema sanitari públic i de qualitat.

Marta Carmona (Madrid, 1984) és psiquiatra a un centre de salut mental. Té un màster en estudis feministes, és membre del col·lectiu Silesia, que combat les desigualtats socials en salut, i forma part de la junta directiva de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN) i de l’Associació Madrilenya de Salut Mental (AMSM).