Browsing: salut mental

Entitats i afectades parlen de com utilitzar un llenguatge adequat per tal d’evitar prejudicis i discriminació entre les persones que tenen alguna discapacitat o algun problema de salut mental

Funes acaba de publicar un llibre en el qual advoca, a contracorrent, per un abordatge comunitari de la salut mental que humanitzi la societat i prevalgui sobre els “interessos brutals” de la indústria farmacèutica i la lògica del mercat. “És tal l’egoisme de la societat –comenta– que si parles de salut mental comunitària sembla que ho facis en xinès, perquè s’entén que el problema és individual i la solució també”

L’OMS exposa que 280 milions de persones pateixen depressió a nivell global, hi ha més de 700.000 suïcidis a l’any, sent la quarta causa de mort en joves de 15 a 29 anys. Amb la present interconnexió entre depressió, salut mental i suïcidi, un grup de població concret es converteix en vulnerable: són els propers a persones que han consumat el suïcidi, també anomenats “supervivents”. La “postvenció”, una forma crucial de prevenció, se centra en aquells afectats per una mort autoinfligida

El curs 2012/13 hi havia 430 alumnes rebent atenció educativa a casa, mentre que el curs passat n’eren 1.520, segons dades del Departament d’Educació. La covid i les seves seqüeles físiques i mentals expliquen aquest augment exponencial, que, segons denuncia CCOO, no ha vingut acompanyat d’una millora en la qualitat d’un servei

No és tasca complicada indagar en el perfil dels ‘influencers’ i trobar-se, entre tants filtres, amb un contingut totalment diferent del que reivindiquen el Dia de la Salut Mental: fotos retocades, cossos modificats, operacions estètiques, cares de porcellana, anuncis de bàlsams que eliminen la fam, dietes extremes, toxicitat normalitzada i, com a conseqüència, plors desconsolats

Admeto el risc de poder estar excessivament contaminat o de no tenir la perspectiva necessària, però tinc la impressió que, en aquest Dia Mundial de la Salut Mental d’enguany, el món, la societat, la gent, les persones del nostre entorn podríem compartir, segurament, la sensació de no estar en el nostre millor moment.

L’any 2019, segons el Codi Risc Suïcidi, a Catalunya es van dur a terme 4.486 temptatives i cadascuna d’aquestes temptatives impacta d’una forma directa a l’entorn de la persona en risc (familiars i amics amb els quals conviuen, àmbit laboral, entorn social…). Sabem, a més, que aquestes dades són la punta de l’iceberg de la realitat sobre la conducta suïcida, doncs un 40% dels familiars que busquen ajuda i assessorament a la nostra entitat, no han estat en contacte amb els serveis públics de salut.

Treballar a favor dels drets de les persones que pateixen un problema de salut mental i lluitar contra la discriminació per motius de salut són objectius compartits d’entitats com la Fundació Els Tres Turons, Obertament, l’Associació Catalana per la Prevenció del Suïcidi i la Fundació Surt.

La perspectiva de gènere és el gran repte i, alhora, la gran assignatura pendent de les polítiques públiques. Malgrat els avenços, les desigualtats són evidents i les passes endavant sovint són contrarestades per realitats adverses i accions d’agressivitat misògina.

En els darrers anys, s’ha posat el focus en la salut mental. Els mitjans de comunicació han contribuït abastament a què cada vegada sigui més natural parlar-ne. Segurament, la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències negatives en el benestar de la població expliquen part del fenomen. Al cap i a la fi, tothom n’ha estat afectat, en primera persona o a través d’algú del seu entorn. Una de cada  quatre persones té, ha tingut o tindrà un problema de salut mental. Són xifres que ens han de fer reflexionar, ja que aquest no és un problema del qual som alienes.