Browsing: Reflexió

25N

Els feminismes han estat el laboratori més potent de producció de saber. S’ha investigat, legislat, acompanyat, format i teixit comunitats al voltant d’una veritat que va costar segles a pronunciar: que les violències masclistes no són un fet aïllat, sinó una estructura social.

És precisament a l’atenció domiciliària on el treball d’un veritable equip adquireix el seu màxim sentit; un equip en el que el metge de família ha de tenir un paper coordinador i les infermeres i els treballadors socials el d’implementació, juntament amb els recursos de suport comunitari i de les activitats essencials a desenvolupar en el domicili del malalt. 

Com a especialista en infermeria familiar i comunitària i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària, la doctora en infermeria Antonia Raya Tena va protagonitzar recentment una ponència de la Jornada d’Especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària de l’AIFiCC. Ella mateixa escriu un resum del què va dir sobre aquesta professió que «moltes vegades és invisible però essencial» i sobre «el poder que té cuidar en col·lectivitat».

«Cuidar en una presó és també ser interlocutora i, molt sovint, ser referent emocional i social.  La nostra tasca exigeix sensibilitat, fortalesa i una gran capacitat d’adaptació».