Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En pocs dies, la consellera de Salut, Olga Pané, complirà un any al capdavant del departament. En el moment del seu nomenament, des de Metges de Catalunya (MC) vam valorar que, a diferència de la seva darrera experiència professional com a gerent del Parc de Salut Mar de Barcelona, Pané hauria de pensar en la globalitat del sistema, posant sempre per davant el caràcter públic del mateix i la protecció i el benestar dels seus treballadors i treballadores.
Doncs bé, transcorreguts aquests 12 mesos, la gestió del Departament de Salut s’assembla bastant més a la que es feia a l’Hospital del Mar: prevalença dels criteris economicistes i poca consideració ver els professionals sanitaris, als quals únicament se’ls valora en termes de costos i productivitat.
“Caldrà capejar el fet d’explicar als professionals que potser han de treballar a l’agost. El canvi no serà senzill ni s’entendrà a la primera”. Això va dir la consellera quan va ser qüestionada per la situació del sistema durant el període estival. La solució passa, novament, per perjudicar els professionals sanitaris. No hi ha planificació, no es pensa en els drets laborals, ni en la necessitat de descans, ni en la vida personal i familiar dels professionals. La prioritat és una altra. Perquè allò que indica el sentit comú, substituir les absències, ja siguin vacances, baixes o jubilacions, es valora com una despesa que desbarata els Excels, una autèntica heretgia.
I així estem. Sobrecarregats, esgotats i patint en primera persona el deteriorament progressiu de la qualitat assistencial perquè l’administració només té una obsessió: controlar la despesa del capítol 1, els treballadors. I amb aquest objectiu tot s’hi val: no contractar, substituir els metges per altres perfils professionals, assignar competències mèdiques a col·lectius que no tenen l’encaix jurídic necessari per assumir-les, etc.
Mentrestant, els joves facultatius, perfectament coneixedors del pa que s’hi dona, cada vegada tenen el seu focus professional més allunyat de la sanitat pública, ja sigui fent les maletes cap a altres països —de moment en són pocs— o cap a l’atenció privada, que prem l’accelerador davant el fet que prop del 40% de la població catalana té contractada una assegurança de salut.
Paral·lelament, tot i que el discurs oficial és que no es necessiten més metges, l’arribada de professionals mèdics extracomunitaris, sovint sense l’homologació de la seva titulació d’especialista, és una realitat evident. Segons dades del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), el 56% dels nous metges col·legiats són de fora de la UE. A més de comportar una contradicció evident amb el missatge de l’administració, la importació de facultatius obre dos fronts creixents de conflicte. Per una banda, els dubtes sobre la qualitat formativa i l’experiència d’alguns d’aquests professionals, i, per altra, els problemes lingüístics i culturals, cada vegada més freqüents a l’àmbit sanitari.
Finalment, si tenim en compte que la consellera afirma que “proporcionalment, els metges cobren el mateix que en altres països europeus, si es compara amb el sou mitjà, i les infermeres més”, i que “el sou per hora està per sobre d’Europa”, i que “les guàrdies s’han revalorat de manera “extraordinària”, es pot deduir que l’actual responsable sanitària, només concep un model sanitari públic de baix cost, escassos recursos propis i molta contractació externalitzada.
Per descomptat que hi ha multitud d’estudis científics rigorosos que posen en evidència el contrari del que assegura Pané. El salari MIR espanyol és, hores d’ara, el segon més baix d’Europa, només per darrere d’Eslovènia, segons el llibre blanc European Doctors Working Conditions. Pel que fa a la revalorització de les guàrdies, només cal recordar que fins fa quatre dies l’hora de guàrdia es retribuïa a la meitat del preu l’hora ordinària de treball. És a dir, treballar a les dues de la matinada, un dissabte o un diumenge es pagava per sota d’un dia laborable qualsevol. Ara, després d’aquesta fantàstica millora que esmenta la consellera, el preu de l’hora de guàrdia segueix una mica per sota del de l’hora ordinària. Meravellós.
Ens trobem en un moment crític per al sistema sanitari públic, amb el repte continu de l’increment poblacional i, en conseqüència, de la demanda assistencial. Amb la crisi climàtica cada vegada més evident, una població envellida i l’amenaça latent d’una altra pandèmia. En aquest context, necessitem al capdavant del departament algú còmplice, que cuidi, escolti i reconegui la labor dels professionals. Si el perfil no és aquest, tard o d’hora la societat catalana, no només el personal sanitari, acabarà reclamant-ho.