Browsing: gestió sanitària

La idea que l’atenció primària actuï com a primera línia d’assistència, capaç de resoldre bona part de les necessitats i de coordinar àgilment l’atenció especialitzada en benefici dels pacients, no acaba de funcionar bé. Les aglomeracions als serveis d’urgències hospitalaris en són una mostra.

Situacions com la generada a Andalusia conviden a reflexionar sobre la pertinència de decisions polítiques amb repercussions sanitàries que es prenen sense la necessària prudència, coneixement i valoració, tant de l’evidència científica disponible com del context sòcio-econòmic.

Si volem un sistema sanitari universal, de qualitat per a tothom, no només per aquells que el puguin pagar, les dades indiquen que cal invertir més –Catalunya està a la cua en euros per càpita–, sobretot en el sistema “Públic-SNS”, que és el més eficient, rendible i de qualitat.

Sense fer espòiler, i amb una bona dosi de telenovel·la, la sèrie «Respira» ens explica el negoci en el qual s’ha convertit el sistema sanitari des de fa temps.

Comptem amb un quàdruple sistema de control, que en moltes ocasions, lluny de contribuir a millorar el benestar dels treballadors malalts entorpeix la bona praxi mèdica i dificulta de manera perversa la recuperació de la salut. 

Cal prioritzar dissenys flexibles i dinàmics dels sistemes públics (en aquest cas de l’assistencial sanitari, del de salut pública i d’emergències socials) que permetin adaptacions ràpides de l’estructura, recursos humans i materials, organització i activitat en la perspectiva de l’obtenció de la resposta a l’agent causal que sigui més efectiva i eficient i que tingui els menors efectes negatius. 

En matèria de salut, les competències no es poden discutir. Les incompetències tampoc. A més de la mortalitat i morbiditat per la calor extrema, banalitzada, cal denunciar una veritable epidèmia d’insuficiències en serveis, llits eliminats, treballadors a l’extrem de la resistència humana (i de la seguretat pròpia i aliena). Serveis d’urgència desbordats, quiròfans tancats i atenció primària inaccessible o buidada.

«No hi ha planificació, no es pensa en els drets laborals, ni en la necessitat de descans, ni en la vida personal i familiar dels professionals. La prioritat és una altra».

La majoria de les forces polítiques, com també la majoria dels experts i dels professionals sanitaris, estan d’acord en què, més que necessària és indispensable una institució com aquesta, més important i més autònoma que la prevista a la llei general de salut pública del 2011 i que mai no s’ha desenvolupat. 

El gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu presideix el Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), que ha de dur a terme la gran transformació del sistema sanitari de Catalunya.