Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’informe Infància, adolescència i benestar digital, elaborat per UNICEF Espanya en col·laboració amb la Universitat de Santiago de Compostel·la, el Consell General d’Enginyeria Informàtica i Red.es, ofereix un diagnòstic exhaustiu sobre com l’entorn digital està influint en la salut i la convivència de nens, nenes i adolescents. L’estudi es basa en una macroenquesta a més de 75.000 escolars d’entre 10 i 20 anys de tot l’Estat, i constitueix una de les anàlisis més àmplies realitzades a Europa sobre benestar digital.
Salut mental en xifres: el benestar emocional, en retrocés
L’informe revela que el 14,2% de l’alumnat presenta símptomes de malestar emocional, una xifra que s’eleva fins al 18,7% entre les noies i es concentra especialment als cursos de Batxillerat i Formació Professional. Entre els símptomes més freqüents hi ha l’ansietat (13,7%), la depressió (13,1%) i la somatització (9,1%), és a dir, la manifestació física de l’estrès psicològic. A més, el 7,4% presenta un risc suïcida elevat, proporció que es duplica entre les noies (10,1%) en comparació amb els nois (4,3%).
En els darrers 12 mesos, un de cada cinc adolescents (20,7%) ha tingut pensaments de mort i un 6,5% ha intentat treure’s la vida. L’informe subratlla que aquestes dades s’han d’interpretar com a senyals d’alarma i motiu d’intervenció prioritària en salut mental infanto-juvenil.
Els resultats també mostren una baixa satisfacció vital en una part important de la població jove: el 18,2% de l’alumnat expressa una satisfacció vital baixa, especialment entre les noies (22,4%) i l’alumnat de formació professional (28,9%).
La qualitat de vida percebuda assoleix una mitjana de 7,24 sobre 10, però les noies puntuen significativament per sota dels nois, tant en benestar físic (6,16 davant del 7,26 dels nois) com en benestar psicològic (6,91 davant 7,68).
Els experts adverteixen que aquests indicadors reflecteixen una fragilitat emocional i física creixent en les noves generacions, vinculada en part a l’ús intensiu i desregulat de la tecnologia.
Xarxes socials, pressió i desconnexió: un equilibri difícil
El 92,5% dels adolescents està registrat en almenys una xarxa social, i tres de cada quatre en tres o més. Plataformes com WhatsApp, YouTube, TikTok i Instagram són les més populars.
El 5,7% de l’alumnat presenta un patró d’ús problemàtic de les xarxes socials, caracteritzat per una connexió excessiva, pèrdua de control i malestar quan no s’hi pot accedir. Aquest fenomen afecta especialment les noies (7,2%) i augmenta amb l’edat, arribant al 7,7% al Batxillerat.
L’impacte psicològic és evident: qui mostra aquest ús problemàtic triplica les taxes de malestar emocional i presenta una pitjor qualitat de vida i menor suport social. A més, més de la meitat de l’alumnat sent necessitat de desconnexió digital, reconeixent que el mòbil “ocupa un paper massa important” en la seva vida.
L’inici de l’ús del telèfon mòbil se situa als 10,8 anys, i el 41% dels menors dorm amb el dispositiu a l’habitació, gairebé la meitat d’aquests utilitzant-lo de matinada. Aquests hàbits, segons l’informe, es relacionen amb la fatiga mental, la pèrdua de son i una major exposició als riscos en línia.
Conductes de risc digital: sexting, pornografia i violència en línia
L’informe alerta d’un augment de les pràctiques de risc digital. El 14,9% de l’alumnat ha participat en sexting passiu (rebre contingut sexual) i el 6,4% en sexting actiu (enviar-lo). Les pressions per enviar fotos o vídeos sexuals són gairebé el doble entre les noies (12,5%) que entre els nois (5,3%).
A més, el 58% dels adolescents ha parlat amb desconeguts per Internet i un de cada set ha quedat en persona amb algú conegut només en línia. El 7,8% ha rebut alguna proposició sexual per part d’un adult, percentatge que puja fins al 9,4% entre les noies. Pel que fa al consum de pornografia, el 29,6% de l’alumnat n’ha vist alguna vegada, i l’edat mitjana d’inici és d’11,5 anys.
Els nois (42,3%) tripliquen les noies (16,7%) en consum, i un 20,7% de qui la consumeix ho fa de manera problemàtica, associant-se amb major malestar emocional i sexting. El 57% considera que la pornografia tracta pitjor les dones que els homes, una percepció molt més comuna entre elles (74,8%) que entre ells (50,5%).
La violència digital en parelles adolescents afecta el 31% de l’alumnat amb parella, i una de cada tres noies diu haver-la patit almenys un cop al mes. Les conductes més comunes són el control d’amistats, la revisió del mòbil o les amenaces en línia, amb major incidència al Batxillerat i la FP.
Convivència familiar i escolar: vincle protector davant els riscos digitals
L’informe subratlla que l’entorn familiar i escolar continua essent el principal factor de protecció davant dels riscos del món digital. Tot i els problemes detectats en l’ús de la tecnologia, la majoria de nens, nenes i adolescents mantenen una valoració positiva del seu entorn proper: la satisfacció amb la relació familiar arriba a una mitjana de 8,8 sobre 10, i la percepció del clima escolar també se situa en nivells alts. Aquests vincles actuen com amortidors del malestar emocional i redueixen la probabilitat de desenvolupar conductes problemàtiques relacionades amb les pantalles.
Tanmateix, l’estudi revela tensions importants dins l’àmbit familiar. Vuit de cada deu llars declaren haver viscut algun tipus de violència fillo-parental, sobretot verbal, encara que també hi apareixen episodis d’agressió física. Aquest fenomen és més freqüent entre els nois, que tendeixen a expressar la frustració de forma externa, mentre que les noies canalitzen el malestar mitjançant l’aïllament o els conflictes emocionals. Els adolescents que exerceixen o pateixen violència familiar presenten nivells de malestar emocional tres vegades superiors a la resta, cosa que posa de manifest la relació estreta entre convivència, regulació emocional i ús problemàtic de les tecnologies.
La manera com les famílies aborden l’ús digital és igualment determinant. La majoria dels progenitors conversen amb els fills sobre els riscos d’Internet, però encara una part important evita imposar normes o límits clars sobre el temps de connexió o el tipus de continguts que poden compartir. Aquest patró d’acompanyament, basat més en la confiança que en la supervisió, pot resultar insuficient en les edats més primerenques, quan encara no s’han desenvolupat habilitats d’autoregulació. S’hi afegeix l’exemple que donen els adults: l’informe recull que els adolescents els pares dels quals utilitzen el mòbil durant els àpats o el mantenen al dormitori dupliquen la probabilitat de presentar conductes de risc o ús problemàtic de les xarxes socials. La coherència entre discurs i pràctica familiar apareix així com un element central per construir hàbits tecnològics saludables.
D’altra banda, l’escola apareix com un segon espai de referència i un entorn clau de detecció precoç. La majoria de l’alumnat expressa una bona relació amb professors i companys, però un de cada quatre declara haver patit assetjament escolar, i el 8,3% ha estat víctima de ciberassetjament. Els efectes d’aquestes experiències són profunds: qui les pateix mostra nivells d’ansietat i depressió quatre vegades superiors i una notable pèrdua de benestar subjectiu. El pas de l’assetjament presencial a l’entorn digital n’agreuja l’impacte, ja que la humiliació o l’exclusió social es tornen contínues, sense límits de temps ni espai.
L’informe subratlla que les escoles amb programes de convivència sòlids, on es promou la participació de l’alumnat i la mediació entre iguals, presenten índexs significativament menors de violència i malestar emocional. La presència de docents formats en competències digitals i en salut mental contribueix, a més, a detectar senyals primerenques de patiment, com l’aïllament, la davallada en el rendiment o l’exposició excessiva a les xarxes. UNICEF insisteix que l’educació emocional i l’alfabetització digital haurien d’integrar-se de manera transversal a la vida escolar, no com a continguts aïllats, sinó com a eines quotidianes de convivència.
La cooperació entre escola i família apareix com una condició essencial. Quan ambdós entorns treballen de manera coordinada, els adolescents mostren una major capacitat d’autoregulació i menor vulnerabilitat davant els riscos digitals. Els centres educatius poden oferir espais de diàleg, tallers de benestar digital o tutories familiars que ajudin a establir rutines d’ús equilibrades. Paral·lelament, les famílies necessiten sentir que no estan soles en aquesta tasca i que compten amb suport i orientació per acompanyar els seus fills en la construcció d’una identitat digital responsable.
Mediació parental: la clau és acompanyar
L’estudi subratlla que l’acompanyament de les famílies és decisiu. Tot i que el 53,5% dels pares parla amb els fills sobre els riscos d’Internet, només el 30,7% estableix límits sobre els continguts que publiquen. Els menors els pares dels quals utilitzen el mòbil durant els àpats o el mantenen a l’habitació presenten taxes més altes d’ús problemàtic de les xarxes socials i alteracions del son.
UNICEF recomana combinar mediació habilitant (diàleg, confiança, acompanyament) amb mediació restrictiva (normes i límits clars), i promoure hàbits d’higiene digital compartits a la llar: àpats sense pantalles, horaris de desconnexió i exemple parental.
Diferències de gènere i estratègies per a un benestar digital equitatiu
L’informe d’UNICEF evidencia que les diferències de gènere travessen profundament el benestar digital de la infància i l’adolescència. Les noies es mostren més vulnerables als efectes emocionals de les xarxes socials, mentre que els nois tendeixen a desenvolupar patrons d’ús més impulsius i conductes de risc lligades al joc, els videojocs i la pornografia.
En el pla emocional, les bretxes són notables: el malestar psicològic afecta el 18,7% de les noies davant el 9,3% dels nois, i el risc suïcida es duplica entre elles (10,1% davant 4,3%). També expressen una menor satisfacció vital i una pitjor qualitat de vida percebuda, especialment en benestar físic i psicològic. Els experts apunten la pressió per la imatge, la comparació constant i el pes de les expectatives socials com a factors que agreugen la seva fragilitat emocional. La seva participació més activa a les xarxes —on més de la meitat publica fotos o vídeos personals amb regularitat— reforça aquesta exposició a la crítica i l’autoexigència.
Les noies són també més vulnerables a les formes de violència digital: una de cada tres ha patit algun tipus de control o invasió de la privacitat per part de la parella, i un 12,5% declara haver estat pressionada per enviar imatges sexuals. També reben més proposicions inapropiades d’adults en línia i estan més exposades a l’assetjament o la manipulació a les xarxes.
Per la seva banda, els nois destaquen en conductes digitals de risc. Són majoria en el consum intensiu de videojocs —el 78% hi juga habitualment davant el 28% de les noies— i són qui més s’exposen a títols violents o de contingut per a adults. També tripliquen el consum de pornografia (42,3% davant 16,7%) i concentren la major part dels casos d’ús problemàtic o addicció, tant en videojocs com en apostes. Aquest tipus de pràctiques es vinculen amb impulsivitat, desregulació emocional i major ideació suïcida entre qui presenta patrons de dependència.
Davant aquesta situació, UNICEF proposa que l’educació digital incorpori una mirada de gènere que reconegui els diferents riscos i fortaleses. Defensa una educació afectivo-sexual integral que permeti abordar la influència de la pornografia i dels estereotips, i un acompanyament familiar que combini la confiança amb la regulació de l’ús tecnològic. També insisteix en la necessitat d’oferir referents positius i entorns digitals més segurs i inclusius, juntament amb una major formació emocional i mediàtica tant a l’escola com a la llar.
Benestar digital com a prioritat de salut pública
Els autors de l’estudi insten a tractar l’ús problemàtic de la tecnologia com una qüestió de salut pública, integrant la prevenció digital en el sistema educatiu i sanitari. Entre les recomanacions destaquen:
- Formar famílies i docents en acompanyament digital.
- Fomentar espais de desconnexió i descans lliure de pantalles.
- Reforçar l’atenció psicològica precoç als centres escolars.
- Garantir una educació afectivosexual integral que abordi la influència de la pornografia i les xarxes socials.
- Escoltar la veu dels adolescents i promoure la seva participació en la construcció d’un entorn digital segur i saludable.
L’informe d’UNICEF dibuixa una infància i adolescència profundament digitalitzades, on el benestar emocional es veu condicionat pels hàbits tecnològics. La tecnologia pot ser una eina de desenvolupament, però —adverteix l’estudi— el seu ús intensiu i sense acompanyament està generant un impacte real en la salut mental, la convivència i la igualtat de gènere.
La resposta, conclouen els experts, passa per educar, acompanyar i protegir, perquè nens, nenes i adolescents creixin en un entorn digital més segur i equilibrat.
